Internacional 08/06/2022

Rússia i Turquia discuteixen el desbloqueig dels cereals d'Ucraïna... sense els ucraïnesos

Moscou fa costat a l'anunciat atac contra els kurds al nord de Síria

3 min
El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, i el seu homòleg turc, Mevlut Çavusoglu.

IstanbulEls ministres d'Exteriors de Turquia i de Rússia, Mevlüt Çavusoglu i Serguei Lavrov, s'han trobat aquest dimecres a Ankara per negociar la sortida dels cereals ucraïnesos als mercats, per superar el bloqueig dels ports del mar Negre. Però sense cap representació ucraïnesa (segons Ankara ja estaven representats per la part turca), la trobada estava destinada al fracàs. El resultat ha estat tan “fructífer” per als presents com estèril per a la comunitat internacional: Ucraïna ha vist saquejades les seves collites i el tancament dels seus ports està provocant una crisi alimentària de dimensions globals.

El principi d'acord d'aquest dimecres es basa en crear un corredor humanitari segur per poder treure els cereals per mar, però Lavrov ha aprofitat per acusar la part ucraïnesa de sabotejar-lo. De fet, el titular d'Exteriors rus ha subratllat que els qui han minat el mar Negre han estat els ucraïnesos, mesura que efectivament Kíiv va prendre per protegir les seves ciutats costaneres d'un desembarcament amfibi, amb la flota russa desplegada a tocar. Ankara i Moscou han acordat que el procés per desminar-lo hauria de ser imminent.

“Ho diem cada dia, estem preparats per garantir la seguretat dels vaixells que surten dels ports d'Ucraïna i es dirigeixen cap al Bòsfor, estem preparats per fer-ho en cooperació amb els nostres col·legues turcs", ha afirmat Lavrov. Però també ha avisat: "Per resoldre el problema, l'únic que cal és que els ucraïnesos deixin sortir els vaixells dels seus ports, sigui desminant o delimitant corredors segurs, no cal res més". Però el terme "corredor" sembla paper mullat després dels repetits fracassos a l'hora de treure els civils de les poblacions atacades implacablement per l'artilleria russa.

Quant a les sancions imposades per Occident a Rússia, Çavusoglu ha fet costat a Moscou demanant que s'aixequin. “Si hem d'obrir el mercat internacional al gra d'Ucraïna, veiem l'eliminació dels obstacles a les exportacions de Rússia com una demanda legítima”. De fet, ell mateix ha declarat que Turquia mai ha estat partidària d'imposar sancions a Moscou, i Turquia és l'únic país membre de l'OTAN que no ho ha fet pels importants llaços i negocis que mantenen tots dos països.

Jugant als dos bàndols

Gran part de la diplomàcia –i cada vegada més– passa per Ankara. El govern turc és conscient que la guerra a Ucraïna pot significar un punt i a part en les relacions a escala mundial: volen ser presents a tot arreu, però no volen casar-se amb ningú. Des de l'inici de la guerra, Turquia ha estat venent armament d'alta precisió a Ucraïna, com a bon amic a l'altra conca del mar Negre. Això no obstant, sense perdre de vista un aliat rus que suposa milions de turistes cada any i signa importants contractes en matèria energètica –amb gasoductes i plantes nuclears a territori turc–, entre altres negocis.

Per tant, no és estrany que Ankara sigui l'únic aliat de l'OTAN que no vulgui alçar la veu contra el Kremlin, un fet que molts experts elogien situant Turquia ara mateix com un dels grans interlocutors entre Occident i Moscou. “Ankara té molta experiència a l'hora de parlar amb Moscou, gràcies a unes relacions que venen de fa molts anys”, explica a l'ARA Ömer Özkizilcik, analista de seguretat i relacions diplomàtiques. Segons ell, part de l'interès turc parteix de fer de pont entre països que no s'entenen, i aquesta és una de les oportunitats d'or que Ankara ha trobat per reivindicar-se com a actor clau.

En un altre escenari, el del recent anunci per tornar a atacar Síria amb una nova ocupació militar als territoris kurds del nord del país –Tell Rifaat i Manbij–, els dos ministres s'han mostrat d'acord, tot i que s'han encomanat a les futures negociacions que tindran lloc a Nursultan, la capital del Kazakhstan, al juliol. “Entenc perfectament Turquia”, deia Lavrov, a la vegada que arremetia contra els Estats Units per “donar suport als terroristes” de les Unitats de Protecció Popular (YPG). Al cap i a la fi, la propaganda russa justifica la invasió d'Ucraïna per lluitar contra els “neonazis”, mentre la turca empara l'atac als territoris kurds de Síria per eliminar els “terroristes”. 

stats