Finlàndia
Internacional 27/01/2024

Rússia, tema estrella a les eleccions presidencials finlandeses

El candidat d'extrema dreta lluita per la segona posició per poder passar a la segona volta

4 min
Cartells electorals de les eleccions presidencials finlandeses a Hèlsinki.

BarcelonaLes eleccions presidencials a Finlàndia feia anys que no despertaven tant interès. El país nòrdic vota aquest diumenge entre nou candidats a substituir el conservador Sauli Niinistö, que ha esgotat els 12 anys que permet com a màxim la Constitució, després de liderar el canvi en política exterior més important del país: l'ingrés a l'OTAN, una decisió històrica que fins que no va començar la guerra a Ucraïna tenia un suport molt minoritari a Finlàndia. A la pràctica, el lloc se'l disputen tres candidats: un ex primer ministre liberal, el ministre d'Exteriors del govern de Sanna Marin i l'exlíder del partit d'extrema dreta. Si cap dels tres aconsegueix més d'un 50% dels vots, cosa que es dona pràcticament per descomptada, hi haurà segona volta l'11 de febrer.

El més ben posicionat, segons totes les enquestes, és Alexander Stubb, que representa l'ala més liberal de la Coalició Nacional (Kokoomus), el partit tradicional conservador finlandès. Euròfil convençut, Stubb va començar la seva carrera política fa vint anys com a diputat al Parlament Europeu, quan tenia 36 anys. Després va tornar a Finlàndia, on va ocupar diversos ministeris, i també va assumir breument el càrrec de primer ministre, entre el 2014 i el 2015. L'any següent va patir una dura derrota per al lideratge del seu partit –el va vèncer Petteri Orpo, l'actual primer ministre finlandès– i va fer el salt al Banc Europeu d'Inversions. Els últims anys ha estat apartat de la política, però les seves anàlisis sobre seguretat arran de l'agressió russa a Ucraïna l'han ajudat a reaparèixer a l'esfera pública.

Stubb lidera les enquestes, amb un 27% d'intenció de vot, tot i que el seu suport ha anat caient les últimes setmanes. La lluita se centra en la segona posició, que es disputen Pekka Haavisto, exministre d'Exteriors del Partit Verd –tot i que es presenta com a independent per intentar atraure votants més diversos–, i Jussi Halla-aho, candidat del Partit dels Finlandesos –antic Partit dels Autèntics Finlandesos–, formació que va liderar fins fa tres anys i que va empènyer cap a posicions extremistes, sobretot pel que fa al discurs antiimmigració. Halla-aho és qui ha guanyat més terreny les últimes setmanes. De moment es manté en tercera posició a les enquestes, amb un 18% d'intenció de vot, però ha guanyat vuit punts en menys d'un mes.

El candidat a la presidència de Finlàndia Alexander Stubb en un acte de campanya.
Debat electoral a la televisió finlandesa.
El candidat a la presidència de Finlàndia Pekka Haavisto.

Populista i euroescèptic, Halla-aho ha estat durant més de dues dècades una de les veus més crítiques contra la immigració a Finlàndia, amb un discurs provocador que li va arribar a costar una condemna per incitar l'odi contra els migrants. El 2012 va ser condemnat per publicacions xenòfobes en què vinculava l'islam amb la pedofília i afirmava que els somalis tenen com a tret genètic “robar els vianants i viure de forma parasitària amb els diners dels impostos”. És ultranacionalista i defensor dels valors tradicionals finlandesos i un ferm detractor de la multiculturalitat. El seu partit forma part de l'actual govern de dretes, després d'aconseguir un 20% dels vots a les últimes eleccions.

El politòleg finlandès Teivo Teivainen destaca a l'ARA que "cap candidat del Partit dels Finlandesos havia arribat mai a unes eleccions presidencials amb percentatges tan alts". Tot i això, creu que el més probable és que els dos candidats que passin a la segona volta siguin Stubb i Haavisto. I, en qualsevol cas, sembla clar que a la segona volta Stubb té les de guanyar, s'enfronti a qui s'enfronti.

L'amenaça russa, tema estrella

A mitjans dels anys 90, la política finlandesa va fer un canvi cap a un sistema amb més poder del govern que no pas del president. Tot i això, les competències de seguretat i política exterior continuen recaient sobre el cap d'estat –consensuades amb el govern de torn–. A més, el president també és el comandant en cap de les forces armades. "Les últimes dècades s'ha parlamentaritzat el sistema polític, però ara els temes de seguretat nacional i política exterior són existencials per al poble finlandès, cosa que enforteix la posició del president", afirma Teivainen.

Per això, el tema clau d'aquestes eleccions ha sigut la seguretat nacional i, en especial, l'amenaça russa. No hi ha diferències entre els principals candidats respecte a la postura ferma contra l'actual Kremlin, a diferència del que havia passat històricament a Finlàndia, que havia intentat mantenir un cert equilibri entre Occident i el seu veí rus. De fet, una de les qualitats que s'havien destacat de Niinistö era la seva capacitat de mantenir unes relacions cordials amb Vladímir Putin, fins i tot després de la invasió de Crimea, tot i que això va canviar radicalment amb l'agressió a Ucraïna.

Durant la campanya de les presidencials, Halla-aho ha adoptat la postura més dura contra Rússia, i ha proposat retirar la ciutadania finlandesa a les persones també amb nacionalitat russa, una idea que també ha rebut el suport de Stubb. La qüestió és delicada, tenint en compte que Finlàndia i Rússia comparteixen més de 1.300 quilòmetres de frontera, amb relacions quotidianes molt estretes fins a l'inici de la guerra a Ucraïna.

stats