Crisi humanitària
Internacional 18/11/2021

El Regne Unit vol desplaçar a Albània els migrants que arribin pel Canal

Tirana ho nega però Londres insisteix que busca un soci internacional perquè aculli els sol·licitants d'asil

2 min
Migrants interceptats en una pastera al canal de la Mànega, a Dover.

Londres¿Una mesura dissuasiva per evitar que arrisquin la vida creuant el canal de la Mànega o una crueltat més del món occidental cap als més desfavorits? Ja fa gairebé quinze mesos que Londres busca allunyar del seu territori els demandants d'asil, amb la instal·lació de camps de refugiats offshore –en illes remotes de l'Atlàntic sud o països com Moldàvia, el Marroc o Papua Nova Guinea–, i el nou pla del ministeri de l'Interior, després que hagin fracassat els anteriors, és construir dependències ad hoc a Albània.

Els arribats a través del canal de la Mànega hi serien traslladats en el termini de set dies i s'hi estarien mentre es tramita la sol·licitud d'asil. Una tramitació que sempre tindrà un resultat negatiu si, tal com preveu la nova llei de protecció de fronteres, es procediria al retorn al país d'origen en cas d'entrada il·legal al Regne Unit. Un altre problema legal seria la impossibilitat que el Regne Unit els obligués a estar en unes instal·lacions concretes que es trobarien fora de la seva jurisdicció.

Tot i les informacions publicades aquest dijous per la premsa londinenca, Edi Rama, el primer ministre albanès, ha afirmat també avui que el seu país no serà la via d'escapament perquè els països instal·lin els seus refugiats: "Albània mai no serà un lloc on països molt rics instal·lin campaments per als seus refugiats. Mai". Sense confirmar converses amb el govern de Tirana, Dominic Raab, a la pràctica vicepresident del govern Johnson, ha explicat a Radio Times quines opcions considera Londres: "Estem buscant associacions internacionals que puguin dur el processament [de l'expedient d'asil] fora del Regne Unit per intentar reduir el factor d'atracció, ja que la gent pensa que pot aprofitar amb èxit aquestes rutes". El raonament que fa Londres és que els migrants creuen que un cop al Regne Unit els resultarà més fàcil quedar-s'hi.

Els centres de processament offshore van ser pioners a Austràlia, que el 2012 va enviar migrants sense papers arribats al país a un centre de Papua Nova Guinea, i que ara fa servir l'illa de Nauru, al Pacífic. Després d'introduir aquestes mesures per combatre l'arribada de vaixells carregats amb refugiats, operacions que van assolir unes xifres màximes de 20.000 persones anualment, el llavors primer ministre australià Tony Abbott hi va veure un triomf immediat quan, al cap d'un any, el 2013, el nombre de sol·licitants d'asil fos només de 160 i el 2014 no n'arribés cap.

La ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, espera que quan Londres hagi signat un acord similar la xifra de persones que creuen el canal de la Mànega es redueixi sistemàticament. Dijous de la setmana passada, 1.185 migrants van aconseguir creuar el Canal des de França. Al llarg del 2021 ho han aconseguit més de 23.000 persones. El 2020 només ho van fer 8.404.

Però abans que es faci realitat l'externalització dels migrants, els Comuns hauran d'haver aprovat la nova llei de protecció de fronteres, una més de les modificacions legislatives conseqüència del Brexit.

stats