Londres cedeix en pesca i reforça l'aliança en defensa per refer els ponts amb la UE

LondresLa Unió Europea i el Regne Unit han arribat avui a Londres a nous acords que suposen girar full del Brexit. "Un nou començament per a uns vells amics", en paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Entre el més destacat, s'amplia a dotze anys l’accés a la pesca per a la flota europea en aigües britàniques, encara que no hi haurà cap augment en la quantitat de peix que podran capturar els vaixells de la UE. A canvi, alguns controls rutinaris sobre productes animals i vegetals s’eliminaran completament, cosa que permetrà que els béns tornin a circular lliurement, també entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Altres mesures permetran als turistes britànics fer servir les portes automàtiques de passaport (e-gates) a Europa. El Regne Unit i la UE també han acordat cooperar en un programa d’experiència juvenil, que permetrà als joves treballar i viatjar lliurement per Europa una altra vegada durant un temps limitat. Finalment, es posarà en marxa una nova associació en matèria de seguretat i defensa.

Londres ha tornat aquest dilluns més de cinc anys enrere: a l’època de les batalles del Brexit. Difós per partidaris del reingrés a la Unió Europea, el Cant de joia –l'himne europeu– ha retronat als afores de Lancaster House, a 300 metres del Palau de Buckingham, quan el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha rebut la presidenta Von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, per a la primera cimera des del trencament, el 31 de gener del 2020. Una cimera que Downing Street ha venut com el "reinici" dels vincles amb Brussel·les i que, segons Von der Leyen, suposa "un nou capítol en la relació amb el Regne Unit", "un soci global", com també ha dit Costa a l'inici de la reunió.

Des que Starmer va arribar al poder el juliol de l'any passat, el premier havia expressat la voluntat de refer ponts amb la UE, cosa que ha de permetre "millorar la vida dels treballadors del país en temps d’incertesa", ha dit. El primer ministre, de fet, també ha assegurat que els nous acords possibilitaran la "rebaixa de les factures als ciutadans", per exemple, en el camp energètic. Aquest missatge l'ha llançat per combatre la demagògia brexiter, que ja l'està acusant de "trair la voluntat del poble". En tot cas, el més dolorós per als anti-UE dels diferents acords a què s'ha arribat és l'esmentada ampliació de l'extensió dels permisos de pesca a les aigües territorials del Regne Unit.

L'orquestrada coreografia d'avui és la culminació de l'esmentat "reinici" i, al mateix temps, és també l'inici d'un procés que ha de tenir etapes futures. "Encara ens queda molta feina per fer", ha dit també Ursula von der Leyen.

La feble economia del Regne Unit, els perjudicis comercials causats pel Brexit i la sacsejada al tauler geopolític global per l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca han fet possible els tres tipus d'acords a què s'ha arribat. Però en cap cas traspassen les línies vermelles ni dels 27 ni del Regne Unit: no al retorn a la unió duanera ni al mercat únic ni a la llibertat de moviments, raó per la qual els especialistes consideren que l'abast de tot plegat és "poc ambiciós".

Tres marcs de referència

Londres i Brussel·les han signat, doncs, una declaració política conjunta, un acord en seguretat i defensa i un acord comú sobre diversos àmbits de cooperació. En la declaració s'exposen posicions comunes davant els grans reptes globals, com ara el conflicte a Ucraïna, en què les dues parts es comprometen a col·laborar per assolir una pau duradora. El text també aborda qüestions com l’estabilitat a l’Orient Mitjà, els Balcans Occidentals i Moldàvia, a més del compromís amb el multilateralisme i la seguretat econòmica mundial.

El capítol sobre seguretat i defensa –en el qual Londres ha volgut posar l'èmfasi– formalitza en temps rècord un marc sòlid per aprofundir la col·laboració en àmbits com la ciberseguretat, la lluita contra la desinformació, la protecció d’infraestructures crítiques, la seguretat marítima i espacial i la resposta a amenaces híbrides.

A més, aquest acord obre la porta a la participació britànica en iniciatives clau de la UE, com la compra conjunta d’equipament de defensa. En altres paraules, la indústria bèl·lica de les illes –BAE Systems i Rolls-Royce, principalment– podria endur-se una part del pastís de 150.000 milions d'euros, impulsat pel pla de defensa d'Ursula von der Leyen. Caldran, però, desenvolupar normes específiques perquè les empreses britàniques hi puguin accedir. A més, s’estén a àrees com la migració irregular, la seguretat sanitària global, el contraterrorisme i el vincle entre canvi climàtic i seguretat.

Pel que fa a l'acord d’entesa comuna, es considera la reactivació d’un mercat energètic comú, que inclouria la participació britànica en el sistema elèctric europeu, cosa que abaratiria costos i impulsaria les renovables al Regne Unit. També es preveu la ja esmentada iniciativa per afavorir la mobilitat juvenil, els detalls i el temps de la qual encara s'han de definir. En principi, permetria l'assentament tant al territori de la Unió com al britànic, per un temps limitat, dels ciutadans de 18 a 30 anys. Tanmateix, els 27 i Londres treballaran per reincorporar els estudiants britànics al programa d'intercanvi Erasmus

En matèria comercial i ambiental, l'entesa comuna preveu facilitar les exportacions agroalimentàries. El Regne Unit, però, entoma les normes fitosanitàries de la Unió de forma dinàmica: si Brussel·les les canvia, Londres les acceptarà sense poder dir-ne res. També es pretén vincular els sistemes de comerç d’emissions. Pel que fa a la seguretat interior, s’enfortiran els vincles amb Europol i l’intercanvi d’informació criminal i biomètrica. Tot plegat apunta a una relació més cooperativa i estable entre Londres i Brussel·les, tot i que encara caldran acords específics per concretar-ne els efectes.

I si bé Starmer ha volgut també destacar que "avui deixem enrere debats vells i estèrils" i que "mirem endavant i no enrere", a l'oposició conservadora i a Nigel Farage, del Partit Reformista, els ha faltat temps per criticar durament l'acord sobre pesca i la inconcreció sobre la mobilitat juvenil. "Rendició", "traïció" i retorn a la "llibertat de moviment" són els arguments recurrents de la dreta i l'extrema dreta. Lluny de tenir raó, Starmer a qui s'ha rendit no és a Brussel·les, sinó, una vegada més, als populistes que amb el Brexit van afavorir el declivi econòmic del país i van afavorir, contràriament al que van prometre, un augment exponencial de la immigració. Una immigració que ara el premier vol rebaixar, però que, paradoxalment, continua sent més necessària que mai.