Regne Unit

El Regne Unit tancarà els refugiats en un vaixell-presó

Arriba a un port de Dorset una barcassa-presó amb capacitat per a 500 persones, hores després que s'hagi aprovat la nova llei de fronteres

3 min
Imatge de l'arribada aquest dimarts al port de Portland, a Dover, Anglaterra, del primer vaixell que serà utilitzat com a allotjament per als migrants.

LondresHores després que la Casa dels Lords hagi aprovat dilluns a la mitjanit la polèmica nova llei de fronteres del Regne Unit, amb què el primer ministre Rishi Sunak vol demostrar als britànics que no li tremola la mà per aturar l'entrada de migrants sense papers al país, aquest dimarts al matí ha arribat al port de Portland, a Dorset (sud-oest d'Anglaterra), el primer vaixell-presó per allotjar refugiats mentre no es resol la seva situació administrativa a les illes. La iniciativa, de què han fet bandera tant Sunak com l'ultra ministra de l'Interior, Suella Braverman, ha sigut molt criticada per les organitzacions de drets humans. També l'han criticada les organitzacions veïnals de Portland, pel possible impacte a la ciutat.

El govern pretén que d'aquí dues setmanes el Bibby Stockholm, que és com es diu de la barcassa, ja allotgi els primers ocupants. Downing Street ha justificat la decisió –i d'altres de semblants– com una mesura per estalviar recursos als contribuents. Fins ara, la factura de l'acollida de refugiats tenia un cost, d'acord amb dades del ministeri de l'Interior, de cinc milions de lliures diaris. Aquest primer vaixell, modificat ad hoc per encabir-hi fins a 500 persones, disposa de 250 habitacions dobles.

Però no només les organitzacions humanitàries s'han oposat a la iniciativa, també el parlamentari conservador per la circumscripció de Dorset, Richard Drax, ha alçat la veu: "Hem fet tot el possible per aturar-ne l'arribada, per raons pràctiques i pragmàtiques", ha declarat a la BBC. "No hi ha hagut cap consulta. Haurem de donar cabuda a aquests joves quan arribin. Tinc molta simpatia pel govern en això; milers [de persones] estan creuant el Canal; hem de fer-ne alguna cosa, però posar-los en una barcassa no és la resposta". Drax s'ha compromès a inspeccionar ell mateix la presó flotant per comprovar-ne les condicions.

Entrada del 'Bibby Stockholm' al port de Portland, a Dorset, Anglaterra, on estarà atracat.

Aquest vaixell i la deportació a Ruanda dels migrants que entrin al Regne Unit a través del Canal de la Mànega són les apostes claus del govern Sunak per aturar l'entrada dels migrants, un dels cinc compromisos de govern adquirits pel primer ministre davant dels ciutadans a principis d'aquest any. Sunak espera, d'una banda, un descens dels sol·licitants d'asil al Regne Unit i, d'una altra, una revifada electoral, ja que les enquestes li van totalment en contra de cara a les eleccions generals de l'any vinent. I abans hi ha eleccions parcials, que poden resultar indicatives del càstig als conservadors. Precisament aquest dijous se'n celebren tres, entre altres per renovar el parlamentari de la circumscripció del dimissionari Boris Johnson, que va renunciar al càrrec arran de l'informe dels Comuns sobre la seva actuació durant els escàndols del Partygate.

Iniciatives amb molts interrogants

Tant l'entrada en servei de les barcasses com l'aprovació de l'esmentada nova llei de fronteres, que ja només ha de rebre el consentiment reial per entrar en vigor, plantegen preguntes que, de moment, el govern no ha contestat. Per exemple, quant de temps passarà abans que la barcassa estigui plena i se n'hagin de trobar més? De fet, en virtut de la nova legislació, gairebé totes les persones que arribin pel Canal de la Mànega buscant protecció com a refugiats al Regne Unit haurien de ser, en teoria, detinguts i expulsats en 28 dies, en comptes de ser allotjats sigui on sigui mentre s'estudien les seves sol·licituds.

A través dels anomenats "vols de la vergonya", amb la nova llei el Parlament també ha imposat a l'administració l'obligació de traslladar-los a un altre país –de moment, només Ruanda–, perquè la seva sol·licitud d'asil es consideri mentre resten allí. Però de mitjana, les arribades són de 500 a la setmana. El sistema dissenyat, més que resoldre la situació, obeeix a fins propagandístics i electorals i no dona l'abast. A més, l'opció de Ruanda està, ara per ara, paralitzada, en espera d'una decisió del Tribunal Suprem, que no s'espera abans de mitjans de la tardor.

Les xifres desmenteixen el discurs

Encara que el govern britànic repeteix de forma reiterada que el país viu una autèntica invasió de refugiats, les xifres oficials disten molt de refermar la idea. El 2020 van arribar-ne al Regne Unit 8.713 pel Canal de la Mànega; el 2021, 28.526; el 2022, 45.723, i, de moment, aquest 2023 n'han arribat 13.200. Cinc països de la Unió Europea –Itàlia, Espanya, Grècia, Xipre i Malta– n'han rebut 100.995 fins al 16 de juliol.

A més de la barcassa Bibby Stockholm, el ministeri de l'Interior ha confirmat que allotjarà els sol·licitants d'asil en altres indrets, en un intent de reduir els esmentats costos d'hotels. El març del 2023, Downing Street va assegurar que s'utilitzarien tres bases militars en desús a Essex, Lincolnshire i East Sussex: la primera amb capacitat per a 1.700 persones, la segona amb capacitat per a 2.000 i la tercera per a un màxim de 1.200. Se n'obrirà també una quarta, al nord d'Anglaterra, però encara no s'ha indicat el nombre de refugiats que podria acollir.

stats