Estats Units

Reforcen la seguretat al Capitoli dels EUA per una alerta de possible atac

Biden critica els estats que han aixecat l'obligació de dur mascareta

2 min
Un jove ben protegit del fred passant per davant de la tanca amb concertines que envolta perimetralment el Capitoli.

La seguretat del Capitoli dels Estats Units s'ha reforçat davant de l'alerta per un possible atac de grups extremistes per a aquest mateix dijous. Segons va explicar la policia de l'edifici, hi havia indicis que s'estava planificant un nou assalt al Capitoli per a aquest dijous i per això s'ha decidit reforçar-ne la seguretat.

La Cambra de Representants, de fet, ha decidit suspendre sessions previstes per a aquest dijous, però el Senat segueix endavant amb la seva agenda. Informacions de l'FBI i del departament de Seguretat Interior apunten a converses registrades entre grups extremistes, com els anomenats Three Percenters, que debatien un possible assalt al Capitoli el dia 4 de març, assenyalat per grups conspiracionistes com una data important.

La cap d'intel·ligència del departament de Seguretat Interior, Melissa Smislova, va explicar dimecres als legisladors que hi havia informació sobre "extremistes debatent sobre el dia 4 de març i el dia 6 de març". Tot i que cabia la possibilitat que només fossin converses sense un pla específic darrere, s'ha decidit reforçar la seguretat del Capitoli per a aquest dijous a través d'estructures físiques i d'un reforç del personal policial. La Guàrdia Nacional encara està desplegada a l'edifici.

Entre el 1793 i el 1933, la data per a les cerimònies d'investidura dels presidents als Estats Units no eren el 20 de gener com ara sinó el 4 de març, fins a quatre mesos després de les eleccions. Sembla que alguns conspiracionistes, com el grup QAnon, haurien apuntat aquesta data, el 4 de març, com el dia que Donald Trump hauria de tornar a ser investit president.

La llei George Floyd tira endavant

L'alerta de seguretat va portar ahir la Cambra de Representants a avançar un dia la votació que tenia prevista per a aquest dijous sobre la reforma policial, coneguda com a llei George Floyd, ja que prové de l'assassinat de Floyd l'any passat. Aquesta reforma prohibirà a la policia l'ús de maniobres d'ofec com la que van acabar amb la vida de l'afroamericà de Minneappolis que es va convertir en símbol de la protesta contra la injustícia racial.

La nova llei, a més, redueix la immunitat policial. La norma ja va ser aprovada a la Cambra de Representants l'any passat, però el Senat, llavors de majoria republicana, la va tombar. Ara, els demòcrates l'han recuperada i la van aprovar ahir dimecres amb 220 vots contra els 212 dels republicans. Ara la portaran a un Senat on el vot de qualitat de la vicepresidenta Kamala Harris permetrà aquesta vegada aprovar-la sense els republicans.

Paquet de Biden pel covid al Senat

Malgrat l'alerta de seguretat, el Senat sí que continua amb les sessions previstes per a aquest dijous per tal de poder avançar en el debat del paquet d'ajudes i mesures per combatre el covid-19, per valor d'1,9 bilions de dòlars, que ha proposat el nou president, Joe Biden.

Sobre el covid, precisament, Biden va sortir la nit de dimecres a denunciar personalment les mesures aprovades per estats republicans com Texas o Mississipí, que han anunciat que aixecaran l'obligació de dur mascareta i reobriran l'economia a ple rendiment. El president Biden, que continua demanant que es mantinguin les restriccions, ha qualificat les decisions dels governadors republicans com a "pensament neandertal".

Biden ha qualificat de "gran error" la decisió de retirar mascaretes "just quan estàvem a punt de canviar la naturalesa d'aquesta malaltia". "L'última cosa que necessitem ara és pensament neandertal", va dir.

stats