07/02/2024

Quatre mesos de guerra per a un nou Israel

3 min
Dos israelians protesten a Jerusalem per reclamar l'expulsió de l'UNRWA, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats

Han passat quatre mesos des que Hamàs va atacar les poblacions pròximes a la franja de Gaza, i l'estat jueu viu potser el període més crític de la seva existència. Més enllà de la destrucció i les morts a totes dues bandes, és visible que ha sorgit i crescut un sentiment d'impotència que la població no havia experimentat mai.

És cert que fa alguns anys que molts israelians d'origen europeu estan buscant un segon passaport per a ells i per a les seves famílies. Això, que fins fa poc era un senyal d'alta traïció i que es feia d'amagat perquè estava mal vist, ha esdevingut moneda corrent. Molts diaris promocionen un segon passaport, i no són pocs els ciutadans que segueixen el consell... perquè el futur no sempre es pot preveure.

Alguns personatges parlen de la fi del sionisme, fins i tot dins del món Intel·lectual, malgrat que es multipliquen les campanyes oficials per rellançar-lo i els mitjans de comunicació no estalvien l'oportunitat de lloar el moviment nacionalista jueu que va néixer a Europa de la confusió regnant a finals del segle XIX i que després va aconseguir establir l'estat. Però parlar de la fi del sionisme és potser una exageració, almenys de moment. Israel és un país àmpliament consolidat i amb un exèrcit poderós, un país que té el suport generós de la comunitat occidental i que, faci el que faci, sempre pot comptar amb el suport incondicional dels Estats Units, la gran potència mundial, que no és poca cosa.

Molts analistes consideren, des d'abans de la guerra, que l'amenaça existencial no és externa, sinó interna. El país està profundament dividit i cada dia que passa la divisió és més evident i perillosa. Està guanyant el sector de la dreta ultranacionalista i religiosa, mentre que el sector laic es troba en retrocés i és més propens a un compromís amb els palestins. No es tracta d'una divisió només ideològica, com es presenta sovint, sinó també d'una divisió material. El sector minoritari és el que arrossega les càrregues de més responsabilitat perquè el país continuï funcionant, però, sent minoritari, està cedint progressivament a la dreta el paper director que havia tingut des de la creació de l'estat el 1948, quan hi havia una direcció socialista.

Això no només es nota en els estaments polítics i econòmics. Els diaris, especialment els de la dreta, estan destacant el gran nombre de soldats de les colònies jueves de Cisjordània, molts d'ells del sector anomenat religiós nacionalista, que han mort. Proporcionalment, aquest sector és el que més ha contribuït a la guerra, una circumstància que no s'havia vist en els conflictes anteriors.

Un nou Israel, cada cop més a la dreta

És una prova més que s'està forjant un nou Israel i que no podem ser optimistes. En aquests moments la direcció del moviment creixent li correspon a Benjamin Netanyahu, però després de molts anys, el seu futur està en entredit i no està clar quant de temps podrà mantenir-se com a primer ministre en un país fortament polaritzat. Molta gent veu un futur negre, gent tant d'un costat com de l'altre. Cap dels dos Israels dona senyals de voler rectificar el camí iniciat. Al contrari, la guerra mostra que ambdues parts es ratifiquen en les seves idees i en la intenció d'executar-les costi el que costi.

Els quatre últims mesos han creat més d'un milió i mig de desplaçats entre els ciutadans de Gaza, i ningú no sap què passarà amb aquesta gent. Per a Netanyahu, la millor solució seria deportar-los a Egipte. En aquests mesos Israel només ha alliberat amb vida un ostatge, no ha eliminat cap dels líders més destacats de Hamàs, i en la invasió terrestre ha perdut 266 soldats i ha tingut més de 2.000 militars ferits, 500 dels quals greus o molt greus.

En aquest context Israel es nega a discutir què passarà l'endemà. L'oposició diu que Netanyahu està posant en perill el futur de l'estat, però ell segurament pensa que a Israel li convé la incertesa en aquests moments, especialment perquè el seu propi futur també és incert. Així que no només no sabem qui governarà la franja de Gaza ni en quines circumstàncies, sinó tampoc què passarà a Israel.

stats