Observatori d'Europa

El Procés de Barcelona, 25 anys després

Una quarantena de països del sud i del nord de la Mediterrània commemoren virtualment els 25 anys del Procés de Barcelona. La pandèmia ha marcat, però, el que havia de ser el moment de rellançament del compromís mediterrani en un escenari transformat.

Els nivells de tensió han seguit augmentant a la riba sud durant aquestes dues dècades, convertida en espai de confrontació i en zona de pas entre l'Àfrica subsahariana i Europa; amb el desembarcament de Rússia, Turquia i la Xina com a nous actors regionals amb cada cop més presència; amb la guerra a Líbia i, sobretot, a Síria –la gran absent de la cimera d'aquest divendres.

També el nord ha canviat: des d'aquella Europa post mur de Berlín a la Unió ampliada d'avui, la balança de la política de veïnatge comunitària s'ha anat decantant clarament cap a l'est del continent. A la UE hi ha "diferents nivells d'interès en el correcte funcionament de la Unió per la Mediterrània", admetia diplomàticament l'ambaixador del govern espanyol pel Mediterrani i l'Orient Mitjà, Alfonso Lucini, fa unes setmanes, quan li van preguntar pel compromís dels Vint-i-set amb la Unió per la Mediterrània (UPM), l'organització nascuda el 2008 per donar cobertura institucional a aquesta cooperació mediterrània i que té la seu al palau de Pedralbes de la capital catalana.

La reunió ministerial d'avui pretén ser un rellançament en la cooperació i aconseguir reforçar el nou posicionament oficial que la Comissió Europea té previst presentar aquest mes de febrer. Els reptes són econòmics i polítics. El Procés de Barcelona va néixer, sobretot, de les esperances dels acords de pau pel Pròxim Orient, firmats a Oslo el 1993, que avui estan totalment liquidats. A punt de fer 10 anys de l'inici de les revoltes àrabs, les relacions entre el nord i el sud de la Mediterrània són avui encara més complexes i la immigració –encara que no figuri a l'ordre del dia de la trobada– ha aparegut com el tema central d'una relació cada cop més desigual.

A més, la UPM, que mai ha aspirat a ser un instrument de resolució de conflictes sinó un espai de cooperació en projectes concrets, tampoc ha aconseguit encara reduir la bretxa en el desenvolupament econòmic que separa les dues ribes.

La pandèmia com a oportunitat

El covid-19 "ha jugat amb els conceptes de nord i sud: al nord, els països més afectats se situen al sud d'Europa, mentre que al sud els països més afectats se situen al nord d'Àfrica”, assegurava fa uns dies el ministre d'Exteriors marroquí en una trobada amb representants europeus. El virus ha impedit la trobada presencial a Barcelona que volia el govern espanyol. Això ha permès, però, dissimular absències o representacions de segona fila. En canvi, la diplomàcia s'ha quedat sense la capacitat de maniobra que els marges de les cimeres ofereixen per intentar crear distensions.

Però, sobretot, el coronavirus és la demostració de la hiperconnectivitat d'una regió que podria explorar noves vies de cooperació en la resposta contra la pandèmia.

El ministeri d'Afers Exteriors espanyol vol posar en marxa el que han anomenat com “la diplomàcia de les vacunes”. “En aquest compromís que té la UE de convertir la vacuna en un bé comú, hi ha espai per ajudar aquests països que tinguin també els seus estocs”, expliquen des del ministeri. La intenció és que d'aquesta trobada en surti un compromís europeu per obrir també una línia de cooperació en el terreny de la salut.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF