Unió Europea
Internacional 09/06/2023

Primers ministres per 9 mesos: els dos grans partits de Bulgària fan torns al poder

Nikolai Denkov i Mariya Gabriel seran primers ministres en un acord pensat per mantenir els fons europeus

Paulina Kamburova
2 min
El nou primer ministre Nikolay Denkov i la nova ministra d'Afers Exteriors Mariya Gabriel després de prestar jurament al Parlament de Sofia

SofiaBulgària, el país més pobre i més corrupte de la UE, obre un nou capítol després de dos anys d’inestabilitat i cinc eleccions. I ho fa amb un experiment inèdit: un govern dels dos principals partits, liberals i conservadors, que es repartiran el poder en torns de 9 mesos.

L’exministre d’Educació Nikolai Denkov del liberal PP-DB obrirà el torn com a primer ministre i després cedirà el poder a l’excomissària d’Innovació de la UE, Mariya Gabriel, del conservador GERB. Cada nou mesos tot el govern haurà de dimitir i se n’haurà d’escollir un altre.

Però en cap cas aquesta fórmula s’ha d’interpretar com una coalició, perquè els dos partits estan com gat i gos. Els liberals han demanat que s’aixequi la immunitat de l’ex primer ministre i president del GERB, Boyko Borissov, pel Barcelonagate, l’escàndol d’una trama de blanqueig internacional de capitals que acabava amb un xalet de luxe a Esplugues de Llobregat. Els conservadors demanen també que es pugui jutjar Kiril Petkov, president dels liberals, per la seva ciutadania canadenca.

Euroatlàntics

L’únic que manté unides les dues formacions és la seva orientació euroatlàntica, que la Comissió Europea ha celebrat i que hauria de servir per garantir els fons europeus a Sofia. S’ha proposat una reforma constitucional de la fiscalia i la magistratura, la limitació del dèficit al 3% i l’entrada a l’euro i l’espai Schengen, així com recuperar les màquines de votació electrònica i la neteja dels serveis de seguretat de la ingerència estrangera. Denkov ha promès que si les reformes no es posen en marxa dimitirà.

Bulgària ve d’una etapa de mà dura i messianisme polític que ha portat a una clara fragmentació social i política. Fa anys que més del 50% de la població no va a les urnes, encara que al país el vot és obligatori. L’afartament i la desconfiança en les institucions creixen, atiades per escàndols d’escoltes, intrigues, explosions i assassinats. La gent diu que s’assembla a les pel·lícules de la màfia.

Tot plegat, en un país que mira de reüll les tensions als Balcans i viu de prop la guerra d’Ucraïna, amb qui comparteix les aigües del mar Negre. L’esperada contraofensiva tindrà impacte a Bulgària: si Kíiv fracassa, les posicions pro-russes augmentaran al país i a tota la regió. 

stats