Ucraïna vol fer de Txernòbil el seu nou "imant del turisme"

El boom de la sèrie anima el govern a cobrar entrada i fer "rutes verdes" al voltant de la central

S'ha acabat el turisme d'estranquis a Txernòbil, en el centre mediàtic per l'èxit de la sèrie 'Chernobyl', que rememora els dies anteriors i la investigació posterior a l'accident del 1986 del que continua sent l'accident nuclear més greu del món. Ucraïna ha anunciat que a partir d'ara vol treure rendiment d'aquesta febre per la vella central nuclear i posarà en marxa una ruta oficial per fer de la zona un "imant turístic", en paraules del nou president del país, Volodímir Zelenski, per a qui més de tres dècades després del desastre ha arribat l'hora de girar full i, de passada, fer caixa.

Zelenski ha signat un decret que estableix el desenvolupament turístic de Txernòbil, "una part negativa de la marca d'Ucraïna", segons les seves paraules, i, en aquest sentit, obriran un "corredor verd" perquè els visitants puguin fer caminades i apropar-se a la zona d'exclusió, i també es millorarà la recepció de la telefonia mòbil. Des de l'emissió del primer capítol de la sèrie, desenes de persones han anat a veure en persona com ha afectat el pas del temps l'antiga central nuclear i, de fet, han inaugurat les oficioses rutes turístiques. "Txernòbil és un lloc únic al planeta, on la natura reviu després d'un desastre provocat per l'ésser humà", ha dit el president, que ha anat a la ciutat per inaugurar el nou sarcòfag que ha de cobrir l'estructura malmesa, i que està dissenyat per aguantar un segle. "Hem d'ensenyar  aquest lloc al món: científics, ecologistes, historiadors, turistes ", ha afirmat.

Txernòbil, una amenaça invisible

Però els turistes no són 'rara avis' a la ciutat. Cada any n'han aparegut a desenes, malgrat que hi ha guardes de seguretat i tanques per impedir-los el pas. No hi ha fronteres per als impulsos irracionals de l'esperit del 'jo vaig anar-hi', malgrat les advertències mèdiques i científiques, que recomanen evitar respirar un ambient encara contaminat per la radiació. El fenomen s'ha fet més i més intensiu arran de la sèrie coproduïda per la HBO i Sky, fins al punt que el director va haver de sortir per demanar calma i respecte per als que buscaven la foto en un lloc de tràgic record per a centenars de milers de persones

Zelenski, un actor còmic que es va imposar a les últimes eleccions amb un missatge antisistema de la nova política, és conscient que la picaresca juga en contra dels seus plans de recaptar diners a Txernòbil. No és només que els visitants se saltin les barreres, sinó que els propis vigilants encarregats de la vigilància accepten suborns per fer els ulls grossos. Zelenski ha assegurat que aquestes actituds s'han d'acabar i que els funcionaris corruptes han de passar a ser història perquè la ciutat fantasma deixi de ser el símbol "de la corrupció ucraïnesa". Així, es posaran torns a les entrades del recinte i arcs de metall per evitar que els turistes tinguin la temptació d'endur-se ferralla com a record.

La matinada del 27 d'abril del 1986, el reactor de la central va esclatar i va estar cremant durant 10 dies. Arran de l'explosió, un enorme núvol de partícules radioactives es va escampar per mig Europa fins que va arribar a Suècia, el país que va donar la veu d'alerta que un incident molt greu s'havia produït a Txernòbil, llavors territori de la Unió Soviètica, sotmès a una apagada informativa. 

Els últims de Txernòbil

Almenys 31 persones van morir immediatament després i els efectes de l'explosió es continuen sentint encara ara. Les dades sobre els efectes de l'exposició radioactiva són confuses i s'estima que més de 200.000 persones han mort a conseqüència d'algun càncer, sobretot de tiroides, un dels que més incidència han tingut a les regions pròximes. Tot i que les autoritats soviètiques van trigar dies a ordenar l'evacuació de la població pròxima a la central accidentada per evitar que es conegués l'incident, es calcula que més de 350.000 persones van ser desallotjades. Tres dècades després encara hi ha una àrea prohibida on no viu ningú, tret d'unes poques desenes de persones grans que van preferir mantenir-se al lloc on havien nascut que tornar a arrelar lluny de casa.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF