Hanna Smith: "Una potència militar d'aquest calibre no té precedents des de la Guerra Freda"

BarcelonaLes tensions a la frontera ucraïnesa fa setmanes que monopolitzen les relacions diplomàtiques entre Rússia i els països occidentals. Analitzem la situació i el rerefons amb Hanna Smith, directora de recerca i experta en Rússia del Centre Europeu d'Excel·lència per a la Lluita contra les Amenaces Híbrides (Hybrid CoE), una organització internacional independent, amb seu a Hèlsinki, que col·labora amb la Unió Europea i l'OTAN en la investigació sobre amenaces externes.

Què són les amenaces híbrides i què està fent Rússia?

És un concepte paraigua que descriu diferents tipus d'activitats: interferències, influències, campanyes més llargues, operacions o fins i tot guerres. Rússia té un objectiu estratègic a llarg termini. Fa temps que hi treballa, però ara ha intensificat les seves accions, i fa servir múltiples mitjans: diplomàcia, ciberatacs, campanyes de desinformació, infraestructures crítiques com les energètiques, intel·ligència, equipament militar... el límit és la imaginació.

Quin és l'objectiu? 

A grans trets, busca tenir un rol més fort en l'arquitectura de seguretat europea. També vol augmentar la seva influència en diversos països del voltant, com Bielorússia, el Kazakhstan, Armènia i Moldàvia. Òbviament, Ucraïna és part d'aquesta equació, però des del 2014 Rússia ha començat a entendre que almenys una part d'Ucraïna ja està perduda. Tot i així, intenta guanyar-ne alguna cosa. Rússia vol posicionar-se com un actor estratègic a Europa, i aquí entra en joc l'augment de la tensió militar. És la manera que té de mostrar el seu poder.

Per què ara? 

En primer lloc, per una raó de política domèstica. El 2024 hi ha eleccions a Rússia, i es preveu que Vladímir Putin continuï. L'any 2000, quan va accedir al poder, va prometre tornar a fer Rússia gran, prenent les paraules de Donald Trump, i aquest projecte no està acabat. La influència de Rússia a les repúbliques exsoviètiques no és la que desitjaria, ni tampoc la seva posició a Europa. En aquest tipus de situació interna, per intentar crear popularitat per a un líder autoritari envellit, cal trobar alguna cosa que faci augmentar la seva popularitat. Putin ho ha intentat gairebé tot durant aquests anys. Ara un posicionament internacional podria tenir èxit, a ulls dels russos. A més, per justificar la seva posició de poder, necessita trobar un enemic, i Occident n'és un de molt bo.

I a escala internacional, quins han sigut els canvis més significatius?

Hi ha les pròximes eleccions a França, un canvi de govern a Alemanya, i uns Estats Units que han estat molt ocupats amb la Xina. A més, la pandèmia ha fet que tots els països centressin molt més l'atenció a dins de les seves fronteres. També estan passant coses a l'espai postsoviètic, amb les manifestacions contra Lukaixenko a Bielorússia el 2020 i les més recents al Kazakhstan. A més, hi ha hagut el conflicte entre Armènia i l'Azerbaidjan a Nagorno-Karabakh, i Rússia n'ha sortit amb una posició força bona als dos països. Finalment, amb Ucraïna, Rússia té la idea que, si no fa res aviat, potser s'acabarà convertint en un país democràtic. Per tot plegat, Moscou ha calculat que ara és el moment de pressionar més i discutir més fort per portar tothom a la taula de negociació.

¿Rússia està aconseguint el que volia, doncs?

Sí, de moment sí. La part trista és que només ho aconsegueixi quan utilitza la força militar per espantar la gent.

¿Ucraïna és una mena de dany col·lateral en aquesta estratègia àmplia?

Òbviament, és una part molt important. D'alguna manera, Ucraïna es troba al mig. I el seu intent de fer un procés de democratització, que suposaria acostar-se a la UE i a l'OTAN, és inacceptable per a Rússia. Quan els països occidentals donen suport a les aspiracions d'Ucraïna cap a la integració europea, Rússia se sent insultada i ho veu com una amenaça.

¿És el risc més seriós des de la Guerra Freda?

Sí. Amb Europa ha viscut guerres des de llavors: als Balcans, Txetxènia, Geòrgia... però el que està fent ara Rússia és molt diferent. Una potència militar d'aquest calibre no té precedents des de la Guerra Freda. A més, està movent equipament militar a Bielorússia, i també va entrar al Kazakhstan, tot i que oficialment n'ha marxat. Està utilitzant l'exèrcit per impulsar el seu propi poder i augmentar la pressió a països postsoviètics veïns.

¿Hi ha un risc real d'intervenció militar a Ucraïna?

Sí. Aquest tipus de coses no es fan per divertir-se. Òbviament, la primera opció de Rússia no és anar a una guerra oberta. Però quan comences aquest tipus de joc, el risc real creix constantment. I què passa si Rússia no aconsegueix el que vol? A ulls russos es veuria com un fracàs. Pot arribar a passar que ells mateixos es posin contra les cordes, quan imposen un ultimàtum sobre coses impossibles de complir. Aquesta és la part que fa por, i per això penso que mai hi hem estat tan a prop. Però mentre les negociacions segueixin en marxa i hi hagi la voluntat des dels països occidentals de seguir parlant, qui sap.