Pols electoral als carrers de Varsòvia entre els dos candidats presidencials

BerlínDues marxes paral·leles rivals, una en suport del candidat liberal proeuropeu Rafal Trzaskowski i una altra dels partidaris del conservador Karol Nawrocki, han recorregut el centre de Varsòvia aquest diumenge, una setmana abans de la segona volta de les eleccions presidencials poloneses en les quals es decidirà qui presidirà el país fins al 2030. Les manifestacions, que no van confluir en cap moment, posen en evidència la divisió del país: una Polònia més liberal i europeista, que encarna Trzaskowski; i una altra, la de Nawrocki, més conservadora, nacionalista i en contra d'una Unió Europea amb més competències. Era la primera vegada des del 1989 que es produïen dues marxes simultànies en una mateixa ciutat amb candidats presidencials rivals. Segons l’Ajuntament de Varsòvia, a la marxa nacionalista hi han participat unes 50.000 persones, i a l’europeista, unes 140.000.

"La Gran Marxa dels Patriotes" a favor de l'alcalde de Varsòvia, Trzaskowski, l'havia organitzat la Coalició Cívica del primer ministre Donald Tusk. Els organitzadors l’han batejada d’aquesta manera perquè no volen que els conservadors s'apropiïn de la pàtria en els discursos.

Els participants en la manifestació pro-Trzaskowski feien onejar banderes poloneses i europees, cosa que contrastava amb la marxa pro-Nawrocki, on només hi havia un mar de banderes blanques i vermelles. Alguns participants portaven pancartes amb el lema electoral de Trzaskowski: “Tota Polònia endavant”.

"Ja és hora que triomfin l'honestedat, la justícia i la decència. El futur de Polònia és a les teves mans", ha dit Trzaskowski als polonesos durant el recorregut, que ha fet acompanyat del primer ministre, Donald Tusk, i del guanyador de les recents eleccions presidencials a Romania, Nicusor Dan.

"Crec en Polònia, crec en vosaltres; veig la Polònia que veu tota Europa, la Polònia de gent honesta, la Polònia de gent que creu en un futur millor, que creu en les seves famílies, que creu en les seves ciutats. Teniu motius per creure en la nostra pàtria, perquè teniu motius per creure en vosaltres mateixos", ha afirmat, per la seva banda, el primer ministre polonès, tot i que també s’ha disculpat per la lentitud amb la qual el seu govern està impulsant les reformes que va prometre, a causa del veto constant del president ultraconservador, Andrzej Duda, al poder des del 2015.

Tusk portava brodat a la camisa un cor vermell, en referència directa a la “marxa del milió de cors”, convocada l'octubre del 2023 contra la política del partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS), que aleshores governava Polònia i que va acabar perdent les eleccions parlamentàries.

Una Polònia sobirana

Al migdia també ha començat la “Marxa per Polònia” dels seguidors de Nawrocki. El candidat conservador ha promès “una Polònia ambiciosa, orgullosa i segura”. "Serà una Polònia socialment responsable. Guanyarem –ha assegurat–. El vot a favor de Karol Nawrocki és un vot a favor d'una Polònia sobirana, i no a favor de cedir cada cop més competències a institucions internacionals", ha puntualitzat el president del PiS, Jaroslaw Kaczynski.

La segona volta de les eleccions presidencials tindrà lloc el pròxim 1 de juny en ple auge de la ultradreta i amb el projecte proeuropeu del primer ministre Donald Tusk en joc. L'alcalde de Varsòvia, candidat de Plataforma Cívica, va guanyar la primera volta amb menys avantatge de l'esperat, amb el 31,4% dels vots. En canvi, Nawrocki, de la formació Llei i Justícia, va aconseguir el 29,5% dels suports.

Els dos candidats apareixen empatats a les enquestes, amb 46,3% d'intenció de vots per a la segona volta. Un 7,4% dels polonesos continuen indecisos a una setmana de les eleccions. La mobilització dels respectius electorats i el vot dels simpatitzants ultradretans seran decisius a l'hora d'inclinar la balança a favor d'un candidat o de l'altre.

L'ultradretà Slawomir Mentzen, candidat del partit Confederació, va obtenir un 14,8% dels vots a la primera volta, mentre que el candidat ultranacionalista catòlic Grzegorz Braun va aconseguir un 6,3%. Qui mobilitzi més les seves bases i conquereixi els votants ultres i els indecisos guanyarà les eleccions.