Espanya deporta la família iraniana que havia demanat asil a l'aeroport del Prat

BarcelonaMohammad Rahmatinia, la seva dona Zeinab –que està embarassada de dos mesos– i el seu fill de 7 anys han embarcat en un vol a l'aeroport de Barcelona amb destí a Doha després que les autoritats hagin rebutjat la seva petició d'asil polític. L'aparell s'ha enlairat a les 9.30 hores des de l'aeroport del Prat, on la família estava retinguda des del 5 de setembre. Ho han confirmat a l'ARA fonts de la comunitat iraniana a Catalunya. Aquest diari ja no ha pogut contactar amb l'activista. Rahmatinia havia al·legat que és membre del Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran, una organització il·legal als ulls del règim dels aiatol·làs i assegura que la seva vida corre perill perquè ja té antecedents i perquè ha participat en les protestes contra el règim. Amb tot, la policia espanyola no va admetre a tràmit la seva petició d'asil, en una decisió ratificada per l'Audiència Nacional. La família ha estat deportada a Qatar, des d'on va arribar a Espanya, tot i el recurs presentat pels seus advocats al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Protecció rebutjada

L'Audiència Nacional no ha considerat "versemblant" el relat de Rahmatinia, que ha explicat que va ser condemnat a una pena de 15 anys de presó pel seu activisme polític, una pena que va poder rebaixar a sis mesos de llibertat condicional després d'haver pagat suborns. La policia no ho va considerar creïble i el tribunal li va donar la raó. Tampoc consideren que suposi un problema el fet que l'hagin identificat en manifestacions: "En resum, amb l'administració no creiem que en aquest cas existeixi un risc greu de dany o persecució en cas de retorn al seu país", conclou la resolució de l'Audiència, en resposta a la petició de mesures cautel·laríssimes presentada pels advocats de Rahmatinia. El tribunal no diu res sobre els milers de detinguts per les protestes ni del fet que ara mateix hi ha 95 presos al país condemnats a pena de mort per participar a les manifestacions o esperant sentència per acusacions que podrien suposar la mateixa condemna. Tampoc es refereix a les al·legacions de l'home, que es va convertir al cristianisme, cosa que en la legislació iraniana suposa també una condemna a mort.

Fonts del ministeri de l'Interior expliquen que la petició d'asil es va denegar perquè el relat de l'home "presentava llacunes i incoherències" i que les garanties del procediment s'han complert perquè ha tingut accés tant a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, que va entrevistar-lo, com a dues instàncies judicials: primer el jutjat del Prat, on va sol·licitar un habeas corpus i després l'Audiència. Com en tot procediment de denegació d'entrada en aeroport, la companyia aèria amb qui va arribar a Espanya s'ha de fer càrrec del retorn fins al lloc des d'on va sortir. És per això que la deportació es produeix a la capital de Qatar i no a l'Iran. Un matís que per a Rahmatinia té poc valor, ja que les autoritats qatarianes, en aquests casos, tenen una col·laboració molt estreta amb el règim dels aiatol·làs.

"Als exiliats iranians ens sorprèn que diguin que la vida d'aquesta família no corre perill! Però que no llegeixen la premsa?", denuncia a l'ARA la politòloga i opositora iraniana Nazanin Armirian. "Estem parlant d'un règim de tall feixista que es creu amb el dret d'assassinar els manifestants, als quals ha qualificat d'enemics. Fem responsables les autoritats espanyoles del que li passi a aquesta família", afegeix. "El poble iranià està sol: cap país ens ajuda, però continuarem lluitant per acabar amb aquest règim", diu l'escriptora iraniana.

Precisament demà es commemora el primer aniversari de l'assassinat de la jove Mahsa Gina Amini per no portar el vel posat d'acord amb el rigorisme de la República Islàmica. Va ser poc abans de la commemoració del primer aniversari de la mort de la noia després d'una pallissa en un centre de la policia de la moral que la família Rahmatinia va decidir fugir. En les últimes setmanes s'ha intensificat la repressió per part de les autoritats iranianes, en previsió de noves protestes amb motiu de l'aniversari, i els kurds han estat blanc de la repressió. Un exemple és el cas de Hamed Bagheri, un jove kurd que va morir dimecres per trets de la policia quan era al carrer cridant la gent a manifestar-se, segons ha denunciat l'organització iraniana de drets humans Hangav.

Moltes veus de la diàspora iraniana temen també que darrere d'aquest episodi amb Rahmatinia hi pugui haver acords secrets d'intercanvi de presoners, encara que ningú pot aportar proves. El que no és cap secret és que les autoritats espanyoles estaven negociant amb Teheran l'alliberament de Santiago Sánchez, un turista que va ser detingut el 22 d'octubre de l'any passat a l'Iran després d'haver visitat la tomba de Mahsa Gina Amini. "També els EUA negocien intercanvis amb els seus presoners. Ara tota la diàspora que viu a Espanya tenim por: pot ser que ens detinguin i ens entreguin per intercanviar-nos?", es pregunta Armanian.

Per Massoud Sharifi, professor de la UAB, la decisió s'ha precipitat massa ràpid. "És molt complicat en l'espai d'uns dies acreditar la vulnerabilitat: he treballat en casos que han durat anys". I també alerta del perill del moment: "amb la proximitat de l'aniversari de l'assassinat de Mahsa Gina Amini hi ha més repressió i més a la zona kurda, on moltes ciutats estan militaritzades, perquè es preveu una situació molt complicada". Sharifi considera "indignant" que s'hagi produït la deportació en aquest context. "També ho veig com un missatge per a les autoritats iranianes i també per la població civil, que no esperi que podrà demanar protecció", alerta. I ho compara amb les deportacions dels països nòrdics o el Regne Unit a l'Afganistan dels talibans, que ara la majoria de capitals europees consideren un lloc segur.