Amèrica Llatina
Internacional 14/12/2022

El Perú, enmig d'un terratrèmol polític, declara l'estat d'emergència durant 30 dies

La mesura s'ha dictat davant les protestes que reclamen l'alliberament de Pedro Castillo

ARA
2 min
Milers d'indígenes es manifesten a Cuzco aquest dimecres per demanar l'alliberament de Castillo i l'avançament d'eleccions.

BarcelonaEl govern del Perú ha declarat aquest dimecres l'estat d'emergència a tot el país durant 30 dies. Això significa a la pràctica que queden suspesos els drets de reunió, la inviolabilitat del domicili privat i la llibertat de trànsit a tot el país. La mesura s'ha dictat davant les intenses protestes que continuen arreu del país per reclamar l'alliberament del president Pedro Castillo –que va ser destituït i detingut tot just fa una setmana– a més de la convocatòria d'eleccions avançades, i la dimissió de la nova presidenta, Dina Boluarte. L'estat d'emergència també permet desplegar l'exèrcit per ajudar la policia a contenir les protestes, que fins ara han deixat set víctimes mortals, la majoria adolescents.

Les mobilitzacions són especialment intenses a la regió andina, a les zones rurals i mineres que van impulsar l'elecció del sindicalista i exprofessor fa només un any. Castillo és un home de camp, d’origen humil, nascut a Puña, un poblat d’uns 400 habitants ubicat en una zona empobrida i aïllada de la regió de Cajamarca, a la serralada andina del nord del país. Des de dimecres està detingut, després que hagués intentat dissoldre el Congrés i governar a base de decret per evitar l'enèsima moció de censura. El Parlament no ho va permetre i va tirar endavant amb la moció que el va destituir, just abans que fos detingut per la policia.

Aquest dimecres, a més, la Fiscalia del país ha demanat per a Castillo 18 mesos d'empresonament preventiu, després que hagi estat imputat amb els presumptes delictes de rebel·lió i conspiració. El Tribunal Suprem ha de deliberar encara sobre aquesta petició.

El mateix Castillo ha publicat aquest dimecres una carta manuscrita a través de Twitter on reclama la intervenció de la Comissió Interamericana de Drets Humans i denuncia "l'abús, la humiliació i el maltractament" que diu que està rebent. "Avui tornen a coartar la meva llibertat amb 18 mesos de presó preventiva", diu. "Faig responsables els jutges i els fiscals del que passi al país. Milions de gràcies als meus compatriotes per la seva estima i el seu suport. Només el poble salva el poble", afegeix la missiva.

Mentrestant, els carrers continuen bullint de manifestants. La presidenta interina, Dina Boluarte, va intentar tranquil·litzar els ànims anunciant eleccions anticipades per a l'abril del 2024, però la mala rebuda de la seva proposta, massa llunyana, l'ha portada aquest dimecres a fer una rectificació: ara planteja avançar els comicis al desembre del 2023. Però les mobilitzacions continuen, tot i que el govern assegura que les forces de l'ordre ja comencen a tenir controlada la situació.

"S'ha aprovat declarar l'estat d'emergència a tot el país a causa dels fets vandàlics i violents, presa de carreteres i camins, que ja són actes que s'estan estabilitzant i que estan controlats per la Policia Nacional i per les forces armades", ha dit aquest dimecres el ministre de Defensa, Alberto Otárola. Ha recordat que això "significa la suspensió dels drets de reunió, d'inviolabilitat de domicili, la llibertat de trànsit i la llibertat de reunió".

stats