Què passa a Masafer Yatta, el poble palestí de l'oscaritzada 'No other land'

BarcelonaNo other land, guardonat aquesta matinada amb l'Oscar al millor documental després d'haver triomfat a la Berlinale de 2024, relata la història de la comunitat palestina de Masafer Yatta, al sud de Cisjordània. Es tracta d'un conjunt de 12 poblets on viuen uns 2.500 palestins, la majoria pastors i camperols, que des de fa anys lluiten contra els plans d'Israel de destruir-los per convertir-los en una zona d'entrenament militar.

Masafer Yatta és a l'anomenada Àrea C, la zona de la Cisjordània ocupada que segons els Acords d'Oslo queda sota control militar i administratiu israelià. Durant dècades els seus habitants han lluitat contra les ordres de demolició de cases i també contra els atacs dels colons.

El maig del 2022 el Tribunal Suprem d'Israel va donar llum verda al desplaçament de més d'un miler de palestins de Masafer Yatta, desestimant el recurs presentat pels palestins. També s'han intensificat els atacs dels colons, amb el suport dels ministres d'extrema dreta del govern israelià Bezalel Smotrich i Itamar Ben-Gvir, que els han donat cobertura política, armes i immunitat legal.

En el seu discurs davant dels acadèmics de Hollywood els codirectors del documental, l'activista palestí Basel Adra (1996) i el periodista israelià Yuval Abraham (1995), han explicat com va néixer la seva amistat en la lluita per aturar els plans de neteja ètnica dels palestins de Masafer Yata. "La pel·lícula reflecteix la dura realitat que hem viscut durant dècades fins avui i reclamem al món que adopti accions serioses per acabar amb la injustícia i la neteja ètnica del poble palestí", ha dit Adra. Abraham, que va destapar l'ús de programes d'intel·ligència artificial a l'exèrcit israelià en els bombardejos de Gaza, ha afegit: "Quan veig el Bassel, veig el meu germà però que no som iguals: vivim en un règim en què jo soc lliure, sota una llei civil, i el Bassel està sota una llei militar que destrueix la seva vida i que no pot controlar". Abraham ha demanat "una solució política sense supremacia ètnica i amb drets nacionals per als dos pobles".