El PKK posa fi a la lluita armada i deixa en l'aire la qüestió kurda

BeirutL’anunci aquest dilluns de la dissolució del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) suposa un punt d’inflexió en un conflicte que ha deixat més de 40.000 morts a Turquia des del 1984. Però lluny de tancar un capítol, s'obre una etapa plena d’incògnites sobre el futur de la qüestió kurda a Turquia i a la regió. La decisió s'ha pres durant el 12è congrés del PKK, celebrat al nord de l’Iraq, i respon a la crida del seu líder empresonat, Abdullah Öcalan, que des de la presó havia instat al febrer a abandonar la lluita armada. El grup ha declarat que la seva missió històrica s’ha complert: s'ha donat visibilitat a la causa kurda, i que ara el camí ha de ser democràtic i pacífic.

Després d'unes hores de cautela, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha comparegut davant del país per celebrar la dissolució del PKK, un fet que ha dit que "obre la porta a una nova era" a Turquia. "Interpretem que aquesta decisió abasta totes les ramificacions de l'organització, sigui al nord de Síria o a Europa", ha dit Erdogan, i ha explicat que els serveis secrets turcs estan seguint el procés "amb gran cura per garantir que es compleixin totes les promeses fetes".

Poc abans, el ministre d’Exteriors, Hakan Fidan, ja ho havia qualificat de “decisió històrica” i significativa “en termes de pau i estabilitat duradores”. Tot i això, Ankara encara no ha donat detalls de com s’implementarà el procés de desarmament ni quines garanties oferirà als excombatents.

L'oposició política també està dividida. Mentre que alguns sectors veuen en la dissolució del PKK una oportunitat per avançar cap a la reconciliació nacional, d’altres temen que el govern de Recep Tayyip Erdogan aprofiti aquest moviment per reforçar el seu poder i marginar encara més les veus crítiques, especialment després de la detenció de l’alcalde d’Istanbul, Ekrem Imamoglu.

Els efectes de la dissolució es faran sentir a escala regional

En l’àmbit regional, la dissolució del PKK podria tenir repercussions significatives. A Síria, les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), liderades pels kurds i considerades per Turquia una extensió del PKK, han iniciat converses amb el govern central per integrar-se en les estructures de l’estat, després de l'esfondrament del règim de Bashar al-Assad. A l’Iraq, on el govern també considera el PKK una organització terrorista, el seu desarmament podria afavorir la retirada de les tropes turques desplegades al nord. En aquesta zona del nord de l'Iraq, on el grup mantenia el seu quarter general a les muntanyes Kandil, la seva presència havia estat un focus constant de tensió entre Ankara, Irbil i Bagdad. L'eliminació d'aquesta amenaça podria obrir el camí per millorar les relacions entre Turquia i el Govern Regional del Kurdistan (GRK), dominat pel Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), aliat d'Ankara. També podria reduir els enfrontaments entre el PKK i les forces peixmergues, que han patit tant en l’àmbit polític com militar a causa de les accions del grup.

Bagdad, per la seva banda, podria veure una reducció de les tensions amb Turquia. Durant anys l'Iraq ha criticat les operacions militars turques al seu territori, qualificant-les de violació de la seva sobirania. Però amb el PKK fora de joc, Ankara perdria la justificació per mantenir tropes en territori iraquià, una qüestió que va ser subratllada recentment pel conseller de seguretat nacional iraquià, Qasim al-Araji, que va afirmar que “tots els grups armats i les forces estrangeres” hauran d’abandonar l'Iraq.

Tot i que l’anunci marca un punt d’inflexió, encara queden dubtes sobre l’abast real del desarmament i el futur dels combatents. Des del kurd Partit de la Igualtat i la Democràcia (DEM) s’espera que el govern alliberi milers de militants empresonats per càrrecs no violents i permeti la reincorporació dels seus alcaldes electes, destituïts els últims anys. Un altre punt sensible serà la llibertat de Selahattin Demirtas, exlíder del DEM i figura destacada de l’oposició kurda, empresonat des del 2016. El seu alliberament seria un gest clau per demostrar que el govern turc aposta per una solució política real.

El missatge d’Öcalan, que evita cap referència a l’autonomia kurda, sembla buscar apaivagar Ankara, que encara té por de qualsevol moviment que pugui alimentar sentiments separatistes, especialment després del referèndum d’independència kurda a l’Iraq del 2017. Mentrestant, la desmobilització podria facilitar el diàleg entre els kurds de Síria i els de l’Iraq, tot i que també podria revifar tensions ideològiques entre el PKK i el PDK, més nacionalista i pragmàtic.

El govern turc i els serveis d’intel·ligència ja treballen en un pla per reintegrar a la vida civil els combatents no implicats en actes de violència, mentre els detalls del desarmament es discuteixen de manera privada. Tot i que l’anunci d’avui és només l’inici, marca un gir en el conflicte més persistent del país. Ara la gran incògnita és si Ankara aprofitarà aquest moment per avançar cap a una reconciliació real o si es limitarà a presentar la dissolució del PKK com una victòria sense comprometre’s amb una solució política duradora.