L'oposició encapçala el recompte a Istanbul però el partit d'Erdogan no reconeix la derrota

El president turc pateix un revés a les municipals, on ha perdut Ankara i altres grans ciutats

La polarització que pateix Turquia s'ha traduït en un recompte d'infart en les eleccions municipals d'aquest diumenge. Després que es constatés la derrota del Partit de la Justícia i Desenvolupament (AKP) del president Recep Tayyip Erdogan, la batalla s'ha centrat a Istanbul, el centre econòmic i la ciutat més poblada del país. Els dos candidats, l'opositor Ekrem Imamoglu, del socialdemòcrata CHP, i l'islamista Binali Yildirim, de l'islamista i governant AKP, s'han proclamat guanyadors. El recompte es va aturar de matinada amb el 97% escrutat. Al matí ha comparegut el cap de la comissió electoral i ha assegurat que el socialdemòcrata anava per davant per menys de 28.000 vots, en una ciutat amb 10,5 milions d'electors. Però també ha aclarit que encara no s'havien incorporat els resultats de 84 urnes en què s'havien denunciat irregularitats, que sumarien entre 25.000 i 30.000 paperetes.

Després de 16 anys al poder –11 com a primer ministre i 5 com a president de Turquia–, Recep Tayyip Erdogan ha patit una inesperada derrota a les eleccions municipals d'aquest diumenge, en què el seu partit, Justícia i Desenvolupament (AKP), ha perdut Ankara, la capital. Després d'un quart de segle d'ajuntaments islamistes, les dues ciutats passen ara a mans dels socialdemòcrates del Partit Republicà (CHP). Això eclipsa el fet que al conjunt del país l'AKP, en coalició amb els ultranacionalistes de l'MHP, ha guanyat els comicis amb el 51,76% dels vots.

Toc d’atenció al poder d’Erdogan en unes municipals tenses

Perdre Istanbul suposaria un cop personal per al president, derrotat a la seva ciutat natal i de la qual va ser alcalde entre el 1994 i el 1998, un càrrec que el va projectar com a figura política nacional.

Llums i ombres de la Turquia d’Erdogan

Tradicionalment les eleccions municipals a Turquia –i particularment la pugna per les ciutats d'Ankara i Istanbul– són un test al partit de govern, però amb la crisi econòmica que pateix el país, els comicis s'han convertit en un plebiscit a la gestió d'Erdogan.

Els primers mandats d'Erdogan van estar marcats per la bonança econòmica, però en els últims anys Turquia ha patit un esfondrament de la lira, amb nivells d'inflació al voltant del 20% que han enfonsat el nivell de vida de les classes populars. "Erdogan va intentar explicar al crisi com el resultat d'atacs de potències estrangeres, però la gent no s'ho ha empassat", explica des d'Istanbul el periodista Muhittin Karkin. "A més la gent també ha reaccionat al fet que titllés tota l'oposició de terrorista", i és que, en un intent de desviar l'atenció de la crisi econòmica, el president s'ha implicat a fons en la campanya, plantejant-la com un tema de "supervivència nacional".

Eduard Soler, analista del CIDOB, destaca també "el clima d'incertesa econòmica i de  polarització política i social que divideix la societat turca entre dos grups que es detesten: molta gent encara es mobilitza al darrere la figura d'Edogan i creuen que es vol atacar Turquia atacant el seu president, però una altra part de la societat s'està mobilitzant i pensa que votar serveix per canviar les coses". La polarització es reflecteix també entre el món urbà, on és més forta l'oposició, i el rural on l'AKP continua reunint més suport. Per Soler, ara que ha passat al cita electoral i amb quatre anys i mig sense eleccions en perspectiva, el govern turc "s'aboca a aplicar polítiques d'austeritat, i fins i tot es parla de demanar un rescat al Fons Monetari Internacional".

El prokurd Partit Democràtic del Poble (HDP) s'ha imposat amb més del 62% dels vots a Diyarbakir, la capital del Kurdistan turc, on el govern va intervenir els ajuntaments electes en el marc de la repressió contra el moviment kurd, que va portar els seus principals dirigents a la presó. El partit kurd ha perdut la ciutat de Sirnak, on l'AKP va ordenar un fort desplegament de forces de seguretat.

Aquestes eleccions han sigut també la primera a prova a les urnes per a Erdogan des que el juliol del 2018 va ser reelegit després d'un canvi constitucional que va incrementar els poders de la presidència. El líder islamista havia rebut un cop electoral el juny del 2015, quan els prokurds van entrar amb força al parlament i li van fer perdre a la majoria absoluta i cinc mesos més tard els comicis es van repetir i l'AKP va recuperar la majoria, però no va tenir prou suport per assegurar-se la reforma constitucional. L'intent de cop d'estat fallit de juliol del 2016 va canviar les coses i finalment el 2017 Erdogan va aconseguir, per poc marge, superar el plebiscit per convertir Turquia en una república presidencialista.

Les eleccions d'ahir es van celebrar a més en el marc d'una forta campanya de control dels mitjans de comunicació, que han patit detencions i tancaments.

Erdogan posa en perill la llibertat de premsa a Turquia

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF