Regne Unit

El parlament britànic dona la llum verda als 'vols de la vergonya' per deportar refugiats Ruanda

El 'premier' Rishi Sunak confia que en "deu o dotze" setmanes s'enlairaran els primers avions

4 min
Rishi Sunak, primer ministre britànic, aquest dilluns a Downing Street, durant una conferència de premsa.

LondresVictòria simbòlica del primer ministre britànic Rishi Sunak contra els més febles, en un intent desesperat de treure'n profit electoral. Després de cinc mesos de picabaralles i un tens estira-i-arronsa entre la Cambra dels Comuns i la Casa dels Lords, el Parlament britànic ha aprovat finalment, en les primeres hores de la matinada d'aquest dimarts, la polèmica legislació per deportar a Ruanda els sol·licitants d'asil que hagin entrat al Regne Unit sense documentació.

Sunak, en uns nivells baixíssims de popularitat, espera que la iniciativa capgiri la catastròfica tendència de les enquestes de cara a les eleccions generals, que tindran lloc amb tota probabilitat després de l'estiu, i que fins ara el situen més de vint punts per sota dels laboristes.

Aquesta és la segona vegada que Westminster sanciona l'anomenada llei dels vols de la vergonya, després d'haver modificat per la via d'urgència una primera legislació que, el passat mes de novembre, el Tribunal Suprem del Regne Unit el va considerar il·legal per unanimitat. L'aprovació del Parlament ha arribat de vuit hores de debat, que han posat punt final al conegut com a procés de ping-pong, en què en cinc ocasions els lords han retornat la llei als comuns amb 10 esmenes inicials. D'aquestes, el govern només n'ha acceptat una, aquesta passada nit, la que veta que els col·laboradors de l'exèrcit britànic a l'Afganistan fins a la caiguda de Kabul puguin ser deportats a Ruanda encara que hagin entrat al Regne Unit sense la documentació en regla.

Pressió a la Casa dels Lords

Hores abans que comencés el darrer debat a Westminster, el premier havia comparegut davant la premsa amb el lema "atureu les pasteres" ("stop the boats") al faristol de Downing Street. Ha pressionat així la Cambra dels Lords i ha instat ses senyories a donar-hi la llum verda, "sense excuses, encara que s'hi hagin de passar tota la nit" per fer-ho. No ha calgut, però. A voltant de les 00:30, hora local, els lords han acceptat una derrota que és legal però encara més moral.

Des del punt de vista d'efectivitat, a més, els vols de la vergonya són més que dubtosos, com ha posat de manifest també aquesta nit passada Peter William Walsh, de l'Observatori de les Migracions de la Universitat d'Oxford. "Les evidències mostren que aquesta mena de polítiques de dissuasió no són gens dissuasives. Fonamentalment, però, dependrà del nombre de persones que siguin enviades a Ruanda. Hauria de ser molt gran, extremadament gran, per fer que els migrants s'ho repensin abans de pujar a una pastera [al Canal de la Mànega]". Un acord de deportació entre Londres i Albània no ha evitat que el 10% dels migrats arribats en pasteres a través del canal siguin encara albanesos.

Una pastera intenta creuar el canal de la Mànega.

Sunak havia assegurat al matí que, un cop aprovada la llei, "en deu o dotze setmanes" s'enlairaran els primers vols cap al país de l'est de l'Àfrica. Els primers bitllets en vols comercials han sigut adquirits, ha assegurat Sunak en la seva compareixença i amb posterioritat es preveu noliejar un avió.

El premier, però, ha hagut d'admetre que no podria complir el seu objectiu, que havia fixat inicialment en la primavera, per posar en marxa el polèmic programa. Dos anys després que el promogués Boris Johnson sembla finalment que el govern se'n sortirà amb la seva. El Partit laborista, però, ja ha anunciat que si arriba al poder com és previsible abans de finals d'any, derogarà la llei. La iniciativa ha costat ja al Tresor públic més de 200 milions de lliures i en les darreres setmanes s'ha conegut, per una informació de The Times, que el 70% dels 160 nous apartaments finançats per Londres on s'havien d'allotjar els migrants deportats han sigut venuts a la població local pel constructor.

La llei rebrà aquest dimarts el consentiment reial, però no serà com a mínim fins a l'1 de juliol quan, en principi, els primers migrants seran deportats. Amb tot, el govern espera una allau de recursos legals per defensar els afectats, i per decidir sobre cada cas individual, el ministeri de Justícia ha garantit que fins a 150 jutges, 25 sales i fins a 5.000 hores de vistes judicials es dedicaran ad hoc per donar sortida als expedients per la via d'urgència. Els crítics apunten que són molts més recursos que no els que es destinen a jutjar els violadors i que provocaran retards judicials en altres àmbits, en un justícia que acumula milers de casos per veure.

5.000 hores de jutges

Downing Street també espera recursos d'organitzacions humanitàries i de defensa dels drets humans, almenys davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), que el juliol del 2022 ja va aturar el primer vol quinze minuts abans que s'enlairés. Plana, doncs, la possibilitat que en un moment o altre del procés Sunak hagi de decidir si s'oposa a una sentència del TEDH o, fins i tot, com li demanen els sectors més radicals del seu partit, abandoni la vinculació amb un tribunal que va ajudar a establir.

La immigració és un cavall de batalla polític al Regne Unit. La legal i la que no té papers. A través del Canal de la Mànega, en els primers tres mesos d'aquest 2024 han entrat 5.435 persones, més que en el mateix període de l'any passat (3.793) i també que el 2022 (4.548). El govern britànic posa com a exemple del que de vegades alguns ministres qualifiquen d'invasió el fet que entre gener i març del 2018 només hi van arribar 7 persones, i que el 2023 van travessar el canal 29.437 persones. El 2022 van ser 45.755.

Però és la immigració legal la que és realment massiva: més de 745.000 persones el 2022 i 672.000 el 2023. El Brexit, doncs, que havia de ser la bala de plata, no ha contribuït al pretès control de fronteres. Sobretot perquè el país, amb una població cada cop més envellida, necessita treballadors en el sector primari i en serveis com les cures assistencials o la sanitat.

Per amagar el fracàs del control de les fronteres –només era una mentida dels brexiters–, els més febles, els refugiats, i els que fugen de situacions dramàtiques, són els caps de turc del Partit Conservador. Ahir, Sunak va avisar els seus diputats que li donin temps al llarg del juliol i l'estiu per fer realitat l'eslògan del faristol de Downing Street: "aturem les pasteres". Amb aquesta idea vol concórrer a les eleccions. I confrontarà així al Partit Laborista, que no dona suport als vols de la vergonya. Els migrants, una vegada més, no són persones a la política britànica. Només són utilitzats.

stats