Orbán fracassa en l’intent de legitimar la seva política anti-LGTBI

PragaEn una jornada històrica per al futur d’Hongria, el referèndum que havia de mostrar el suport popular a les lleis anti-LGTBI del govern de Viktor Orbán ha fracassat. Tot i la reelecció contundent del primer ministre, el procés participatiu que va tenir lloc en paral·lel el mateix diumenge ha quedat invalidat per la resposta de la població. Segons ha anunciat l’Oficina Nacional Electoral aquest dilluns, després d’haver comptat gairebé totes les paperetes, el referèndum s’ha considerat nul perquè no ha arribat al mínim del 50% de vots vàlids. Aquest resultat, doncs, és una victòria per a la societat civil, les ONG i els grups activistes LGTBI, que havien organitzat una campanya de boicot a la votació.

El director d’Amnistia Internacional a Hongria, Dávid Vig, apunta que ha sigut el millor resultat possible. Després de setmanes demanant públicament el vot nul –marcant, per exemple, tant el sí com el no–, la invalidació del referèndum és una gran victòria. “És un clar missatge al govern. Espero que escoltin la veu de la gent”, destaca Vig. I és que, si bé és cert que la participació total del procés va ser del 67%, una part significativa –aproximadament un 30%– són vots que no es poden comptabilitzar. Això ha situat els vots vàlids per sota del llindar exigit. 

L’objectiu del referèndum era legitimar la polèmica llei anti-LGTBI aprovada el juny del 2021, que prohibeix els materials i programes sobre sexualitat dissident en escoles i mitjans de comunicació. Aquesta legislació, anomenada oficialment Llei de Protecció del Menor, havia de servir per lluitar contra l’abús infantil. No obstant això, el Fidesz, el partit d’Orbán, hi va afegir clàusules que prohibeixen parlar d’homosexualitat o transsexualitat als menors d’edat, i que relacionen les persones LGTBI amb la pedofília.

“El govern ha organitzat el referèndum per demostrar el suport de la població d’Hongria a la política anti-LGTBI, però ha fallat”, argumenta Vig. I és que Orbán va demanar a la població que votés en contra de la ‘ideologia de gènere’, per defensar els nens i les nenes del que considera un intent de la Unió Europea de divulgar idees sobre canvi de sexe i sexualitat als col·legis. El director d’Amnistia Internacional a Hongria apunta que la votació era una manera de fer-se fort davant les institucions europees.

Reacció de la UE

La Comissió Europea va obrir accions legals contra Hongria per aquesta legislació el novembre passat, perquè considera que és obertament homòfoba, discriminatòria i contrària als valors comunitaris. El procés d’infracció posava al centre la vulneració dels drets d’una minoria i allunyava encara més Hongria del consens europeu. I és que el Fidesz s'ha definit cada cop més pels atacs a l'estat de dret i la democràcia, incloses múltiples agressions als drets LGTBI i als drets de les dones, sobretot des del 2010.

Pel que fa a les preguntes del referèndum, Vig apunta a la seva “clara” orientació manipuladora. “Són ridícules. Són problemàtiques des de molts punts de vista”, explica. Amnistia Internacional ja destacava fa setmanes que la redacció orientava cap a la resposta negativa. Les qüestions giraven al voltant d’acceptar o no l’ensenyament en orientacions sexuals als menors sense consentiment patern o a la voluntat de difondre contingut sexual explícit sense control.

“Som davant una retòrica igual que la de la campanya anti-LGTBI de Putin del 2013”, adverteix el director de l’ONG a Hongria. Des del seu punt de vista, tot està pensat per estigmatitzar encara més les persones LGTBI i per “retallar llibertats als joves i professors dels centres públics”.

Tot i el fracàs del referèndum, els resultats no afectaran la llei, que continua vigent, i que el govern no ha mostrat cap intenció de modificar. Vig explica que no creuen que canviï res pel que fa a la política d’Orbán, però estan preparant una campanya comunicativa per donar valor a la mobilització ciutadana: “Estem valorant què fer, però Hongria ha parlat”.