Olaf Scholz, el canceller que mai va caure en gràcia

BerlínTot i la seva impopularitat, el canceller alemany sortint, Olaf Scholz, es mostrava optimista els dies abans de les eleccions i no tirava la tovallola. El 2021 va donar la sorpresa guanyant les eleccions –les primeres després de l'etapa d'Angela Merkel al capdavant del país– i tenia l'esperança de tornar a repetir la gesta. Scholz estava convençut que una victòria era possible, tot i que cada enquesta que es publicava era un bany de realitat. Els resultats han demostrat que els sondejos anaven pel bon camí.

En un reportatge de la cadena pública ARD, pocs dies abans de les eleccions, es veia Scholz fent exercici amb una màquina de rem mentre responia les preguntes del periodista. "Vull seguir sent canceller perquè vull assegurar-me que el nostre país continuï prosperant", deia Scholz, que explicava que en un segon mandat voldria "garantir bones pensions, atenció sanitària i més inversions en infraestructures". "Com està de forma física? –li preguntaven–. Em sento en forma”, assegurava el canceller.

La premsa alemanya ha comparat l'escena amb un moment de la popular House of cards. A la sèrie de Netflix, Frank Underwood, el polític nord-americà fictici interpretat per Kevin Spacey, apareix sovint fent exercici a la màquina de rem del seu soterrani mentre parla directament a l'espectador. Tot i això, Scholz, que mai no ha aconseguit treure's la imatge de polític avorrit, taciturn i sense carisma, sembla molt allunyat d'Underwood, un polític manipulador, cínic, assedegat de poder i disposat a tot per obtenir-lo.

Nascut el 1958 a Osnabrück, Scholz va créixer a Hamburg, on va estudiar dret i va treballar com a advocat especialitzat en dret laboral. Admirador del canceller socialdemòcrata Helmut Schmidt, als 17 anys es va afiliar a l'SPD. Va ser vicepresident federal de les Joventuts Socialistes, l'organització juvenil de l'SPD. Al llarg de la seva carrera política ha sigut diputat, secretari general de l'SPD i alcalde d'Hamburg (del 2011 al 2018). També va ocupar els càrrecs de ministre de Treball i Afers Socials, ministre de Finances i vicecanceller federal amb la cancellera conservadora Angela Merkel abans de succeir-la com a cap de govern.

Covid i guerra a Ucraïna

En resposta a la pandèmia de la covid-19, Scholz, membre de l'ala conservadora de l'SPD, va tirar endavant un paquet d'estímuls i ajudes econòmiques sense precedents i va aconseguir que Alemanya portés la crisi millor que països veïns com Itàlia i França.

El socialdemòcrata va guanyar les eleccions del 2021 amb la imatge de polític econòmicament sòlid i va formar un govern de coalició amb els liberals de l'FPD i els Verds. A Alemanya en diuen la coalició semàfor pels colors dels partits que la integren. La també denominada “coalició de progrés” va prometre als alemanys dur a terme les reformes pendents després de 16 anys de govern de Merkel.

Només feia tres mesos que Scholz era a la cancelleria quan Rússia va envair Ucraïna, el febrer del 2022, cosa que va alterar tots els seus plans. El canceller, a qui sovint li costa molt de temps prendre decisions, va trencar el tabú de la República Federal d'Alemanya (RFA) de subministrar armes a zones en conflicte. També va alliberar Alemanya de la fatal dependència del gas rus i va augmentar la despesa en defensa.

“Olaf Scholz volia ser el canceller del progrés, de la seguretat social, de la neutralitat climàtica i, evidentment, d'unes finances sòlides. Al final de la legislatura, amb una coalició sumida en una crisi profunda, Scholz és una altra cosa: el canceller del canvi d'època”, diu Daniel Brössler, autor del llibre Ein deutscher Kanzler. Olaf Scholz, der Krieg und die Angst [Un canceller alemany. Olaf Scholz, la guerra i la por ],.

Els tres anys de Scholz a la cancelleria han estat marcats per la guerra d'Ucraïna, l'auge de l'extrema dreta, dos anys de recessió econòmica i les contínues picabaralles internes entre els socis de la coalició de govern. Després de la ruptura, el novembre del 2024, del tripartit alemany, Scholz es va sotmetre a un vot de confiança que va perdre, cosa que va provocar l'avançament electoral.

Problema d'imatge

Scholz, un canceller que sovint no ha sabut explicar la seva política, ha patit un important problema d'imatge. Els alemanys el consideren incompetent (32%), allunyat de la realitat (30%), poc creïble (31%), poc fiable (29%) i deshonest (29%). Però el cap de govern sortint també és percebut pels seus compatriotes com a experimentat (14 %) i pacient (16 %), segons el mateix sondeig.

Tot i que Scholz és un estoic optimista, la victòria socialdemòcrata semblava impossible tenint en compte les enquestes. Després de la derrota confirmada, Scholz es convertirà en el canceller alemany que menys temps haurà ocupat aquest càrrec de les últimes cinc dècades.