Les 'oficines fantasma' evidencien tots els mals de Londres

LondresEnlluernats pel cartó pedra de Disney del pont de Londres, els vianants que passegen per la riba sud del riu Tàmesi en direcció oest-est no acostuma a parar massa atenció a un edifici que queda a la seva dreta. Es tracta d'una mena de gran bombolla de vidre, de 18.000 metres quadrats d'espai útil, que, en el moment de la seva inauguració, el 2001, es va posar com a model de futurisme i sostenibilitat. Norman Foster en va ser l'arquitecte.

Fins al 2021, l'edifici va ser la seu de l'alcaldia de Londres, el London City Hall, que el va abandonar pel cost astronòmic anual del lloguer: 12,9 milions d'euros que el 2022 s'haguessin convertit en 14,6. Des d'aleshores, la construcció està tancada i barrada, i per la seva façana de vidre continu, formada per 3.844 panells, no hi han passat ni un drap en tot aquest temps. Ni tota la pluja que cau a Londres ha aconseguit eliminar la capa de brutícia que s'hi ha anat enganxant.

Tot plegat sembla una mena de deixalla arqueològica del segle XXI a l'espera que comenci una reforma projectada però ajornada sine die. Hi volen fer un gran centre comercial, oficines i botigues de luxe. És propietat de la companyia St Martins Property Investments, una empresa controlada pel govern de Kuwait a través de l'Autoritat d'Inversions de l'emirat. El turista-consumidor que observa l'esmentat pont de Londres serà l'objectiu prioritari d'aquest nou pol de serveis com n'hi ha tants, cada cop més, a la capital britànica.

Pràcticament a davant d'aquesta gran bombolla de Foster però a la riba nord del Tàmesi, un altre edifici, en aquest cas d'estil neoclàssic i molt més antic –la vella duana de Londres (la Custom House), construïda entre el 1813 i el 1817– també està buit. Els treballs per a la construcció d'un hotel de superluxe de 179 habitacions haurien de començar els mesos vinents. De vegades s'utilitza com a plató per filmar anuncis. Es va buidar el 2021 i va ser adquirit per Jastar Capital, un fons d'inversió privat.

Aquests dos edificis són un més dels símptomes d'un problema sistèmic en el mercat de la propietat de Londres, que impacta tant en els edificis d'oficines com en els d'habitatges i explica per què en falten.

D'acord amb la consultora immobiliària i d'inversions JLL, només a la ciutat hi ha 1,95 milions de metres quadrats buits; a tot el país, més de 3,7. Per posar-ho en context, aquest espai no utilitzat seria equivalent a 30 palaus de Buckingham; es podria crear un barri de nova planta i la seva urbanització completa, amb poc més de 12.000 pisos de cinquanta metres quadrats i quasi 13.000 de vuitanta. Si totes aquestes oficines buides de Londres estiguessin en un únic edifici, faria gairebé 4 quilòmetres d'altura, dotze vegades més que la del Shard, la gran agulla que sobresurt al sud del Tàmesi.

Tot plegat és un efecte més de la pandèmia. El teletreball s'ha instal·lat a la ciutat. Per comoditat però també perquè estalvia diners als empleats en un transport de metro que és molt més car que a Nova York, per exemple. Una anàlisi del think tank Centre for Cities sosté que el treballador de coll blanc de la ciutat només passa 2,7 dies a la setmana a la seva oficina. És un augment respecte als 2,2 dies per setmana del 2023, d'acord. Però Londres encara queda molt per darrere de París (3,5 dies a la setmana), Singapur (3,2) o Nova York (3,1).

La manca d'habitatge a Londres i a tot el Regne Unit, i la promesa del govern laborista de crear-ne 150.000 els pròxims cinc anys, ha fet plantejar als especialistes si és viable donar un altre ús a les oficines buides. La conclusió és que l'alternativa és molt complexa per l'estructura de la propietat, en molts casos en mans de fons d'inversió que busquen grans companyies a qui llogar els seus espais. La prioritat és el turisme i l'oci, no pas els pisos.

Zones més i menys afectades

Per zones de Londres, la consultora JLL sosté que a Aldgate, a l'est, a tocar de la City financera i de Liverpool Street, però sense formar-ne part, hi ha el 25,4% de desocupació de metres quadrats d'oficines; a la City, només el 5,6%; a Canary Wharf, l'altre districte econòmic, el 15,7%; a King's Cross –on a finals d'aquest any Google inaugurarà la seva primera seu fora dels Estats Units, un espai de 60.000 metres quadrats en un nou edifici d'onze plantes que en tindrà 93.000– hi ha una desocupació del 15,1%; i a White City, a l'oest, hi ha el 14,9% d'espai d'oficines per ocupar.

Especialment significativa és la situació de Canary Wharf. Els contractes d'arrendament d'alguns dels gratacels més simbòlics de la zona caduquen en els pròxims cinc anys. En total sumen uns 371.000 metres quadrats, segons una altra auditora de propietats immobiliàries, CoStar. Entre aquests espais hi ha la seu d'HSBC, al número 8 de Canada Square, que el banc desallotjarà el 2027 per traslladar-se a la City, a un espai molt més petit. La torre de 45 pisos d'altura, també dissenyada per Norman Foster, i propietat de la Qatar Investment Authority (QIA), experimentarà una profunda remodelació. Però de moment s'ignora si la conversió inclourà apartaments, comerços, un hotel de luxe o una barreja d'aquests usos.

En tot cas, resoldre el tema de l'habitatge no sembla possible amb reconversions com aquestes, ni la de la torre de l'HSBC ni la de cap altre edifici d'oficines buit. Perquè un hipotètic apartament de 50 metres quadrats al número 8 de Canada Square, als preus actuals d'arrendament, i sense tenir en compte ni la possible inflació ni l'especulació habitual, costaria no menys de 700.000 euros el 2030, quan es preveu que s'acabi de refer l'edifici.

El mateix think tank que ja hem comentat més amunt, Centre for Cities, considera que per poder-se hipotecar a 25 anys per aquest preu, havent pagat una entrada del 10%, caldria cobrar entre 125.000 i 157.000 euros bruts anuals. El salari mitjà anual a Londres és, a hores d'ara, de només 57.000 euros.

Al mateix temps, entre l'any passat i finals del 2026 hauran obert a la capital del Regne Unit 92 hotels de luxe, amb 16.600 noves habitacions. La cirereta del pastís per al turisme i l'oci seran els dos enormes centres comercials que s'estan construint a Queensway –aquest inclou un hotel del superluxe, el Six Senses London– i a Hammersmith. La ciutat cada cop s'està convertint més un gran parc temàtic on les generacions futures, que tindran moltes dificultats per accedir a un habitatge, podran passar molt més temps en un complex d'oci que no pas a casa seva. Perquè no en tindran.