Abstenció rècord del 51,2%

ParísFrança ha celebrat la primera volta de les eleccions legislatives aquest diumenge amb una gran protagonista: l'abstenció. En les últimes legislatives, les del 2012, es va batre el rècord de la V República: 42,77% d'abstenció en la primera volta. En les d'enguany, l'abstenció estimada després del tancament dels col·legis electorals és molt superior: el 51,2%.

Aquesta poca participació mostra la desafecció per les urnes i pels partits polítics d'una gran part de l'electorat.

Gairebé 67.000 col·legis electorals han obert a les 08.00 a la França metropolitana: 47,5 milions de votants estaven cridats a les urnes. El país gal celebrava aquest diumenge la primera volta de les eleccions legislatives per triar els 577 diputats que constituiran l'Assemblea Nacional. Els centres de votació han tancat a les 20.00 a les grans ciutats del país. A les més petites, han tancat dues hores abans.

"A les presidencials vaig votar Jean-Luc Mélenchon, però ara m'he decantat pel candidat d'Europa Ecologia-Els Verds, Julien Bayou, perquè trobo interessant el que diu, m'agrada la seva personalitat i el dinamisme que desprèn fruit de la seva joventut", explica la Marie a l'ARA, precisament el mateix dia que el portaveu del partit ecologista francès i candidat de la cinquena circumscripció de París fa 37 anys.

Guia per entendre les legislatives a França

La continuïtat de cinc càrrecs del govern, en joc

Com la Marie, el ministre de Cohesió Territorial, Richard Ferrand, ha estat matiner i ha votat poc desprès que obrissin les portes del col·legi de Motreff, a la Bretanya francesa, d'on és diputat del departament del Finisterre des del 2012. Amb pressa i sense fer declaracions a la premsa, Ferrand no només es jugava aquest diumenge un escó a la cambra baixa, sinó que la seva reelecció com a diputat li valdrà un vot de credibilitat i legitimitat per part dels francesos. Ferrand, un dels homes de confiança del president Emmanuel Macron, està a la corda fluixa des que el setmanari satíric 'Le Canard Enchaîné' l'acusés de nepotisme.

Segons aquesta publicació, Ferrand hauria fet servir la seva posició en un càrrec públic i també la de director de Mutuelles de Bretagne, una entitat privada que va dirigir durant gairebé 20 anys, perquè la seva companya adquirís una propietat per un valor de més de 500.000 euros. A més, l'actual ministre hauria contractat el seu fill com a col·laborador parlamentari, una pràctica habitual a l'Assemblea Nacional i que el flamant projecte de llei de moralització de la vida pública, el primer de l'era Macron, prohibirà. Ni diputats ni ministres podran reclutar membres de la seva família.

Si Ferrand no passa la prova de foc es veurà abocat a dimitir i això serà el primer trasbals per a la nova administració. El mateix destí els espera als altres cinc membres del govern de Macron que també es presenten a aquestes eleccions: el ministre d'Economia, Bruno Le Maire; la ministra d'Ultramar, Annick Girardin; la ministra d'Afers Europeus, Marielle de Sarnez; el secretari d'estat encarregat de l'activitat digital, Mounir Mahjoubi, i el secretari d'estat encarregat de les relacions amb el Parlament, Christophe Castaner. L'Elisi ha indicat que en cas de derrota hauran de renunciar a les seves funcions ministerials.

Pronòstic de majoria absoluta

Si la segons volta confirma els resultats de la primera, però, les dimissions no seran necessàries. El partit del president, La República en Marxa, pot aconseguir una àmplia majoria, entre 390 i 430 escons.

Gairebé a la mateixa hora que Ferrand, el primer ministre Édouard Philippe ha votat a Le Havre, a la regió de Normandia, on des del 2010 ocupava l'alcaldia abans de ser nomenat pel president Macron. Philippe, que ha arribat al seu col·legi caminant, ha votat a través d'una màquina electrònica, un sistema encara poc implantat a França però que aquest municipi utilitza des del 2005. En les eleccions presidencials, una seixantena de ciutats franceses van fer servir aquest mètode.

Seguretat

França està en estat d'emergència des dels atemptats del 2015 i és per això que el govern ha mobilitzat 50.000 policies i gendarmes, a més dels militars de l'operació antiterrorista Sentinelle, per garantir la seguretat dels comicis. La segona volta se celebrarà el dia 18 de juny.