Guerra Israel-Palestina

Una nova treva a Gaza: les condicions que hi ha sobre la taula

Membres de Hamàs viatgen al Caire per debatre un acord d'alto el foc, però encara hi ha massa divergències

4 min
Palestins morts per atacs israelians són enterrats en una fossa comuna a Rafah, al sud de la franja de Gaza.

JerusalemLes versions que es plantegen de l'acord d'alto el foc entre Israel i Hamàs, que segons mitjans nacionals i internacionals podria estar a tocar, divergeixen profundament segons qui les presenti. D'una banda, Hamàs ha confirmat que està estudiant una proposta de treva que permetria aturar els combats i intercanviar un nombre indeterminat de presoners palestins per tots els ostatges israelians, segons fonts egípcies. Però també ha dit públicament que el pla ha de passar necessàriament per la "retirada total de les forces d'ocupació de la franja de Gaza". Aquest dimecres, una delegació del grup islamista es reuneix al Caire amb el cap d'intel·ligència egípcia, Abbas Kamel, per debatre el pla, que es duria a terme en tres fases: primer alliberant els civils, després els soldats i, finalment, els cossos dels segrestats morts.

Per altra banda, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va dir aquest dimarts que el seu país no retirarà l'exèrcit de Gaza i que no alliberarà "milers de terroristes". "Res d'això passarà. Què passarà? La victòria absoluta!", va assegurar. Amb tot, múltiples mitjans de comunicació han informat que Israel va acceptar, durant una reunió a París diumenge passat, un alto el foc que inclouria el retorn dels ostatges per fases i que permetria l'alliberament d'un "gran nombre de presoners palestins", segons recull el diari Times of Israel.

La televisió israeliana Channel 12 ha informat que l'oferta israeliana suposaria una pausa de 45 dies en els combats, a canvi de 35 a 40 ostatges en la primera etapa, i entre 100 i 250 presoners palestins serien alliberats per cada ostatge. Per la seva banda, el Washington Post ha dit que la pausa seria de sis setmanes i suposaria l'alliberament d'un segrestat per cada tres presoners palestins.

"Hem sentit ràtios de tres presoners per cada segrestat, o de cinc presoners per cada ostatge, però no és raonable parlar de xifres ara mateix. Ja hem vist acords de tot tipus. Fins i tot un intercanvi de tots per tots, l'any 1949, amb Egipte. El preu de l'acord és qüestió de negociació", apunta l'excap de la intel·ligència israeliana Ephraim Lapid.

En conversa amb l'ARA, l'exgeneral de brigada es mostra "optimista" amb la possibilitat d'un alto el foc "en els pròxims dies o setmanes" però adverteix que, en aquests moments, cal diferenciar entre els posicionaments públics dels líders polítics de tots dos bàndols i les converses reals que s'estan duent en secret. "És tot una obra de teatre, molt influïda també per les xarxes socials, els mitjans i les fake news", assegura l'expert, que exerceix de professor a la Universitat Bar-Illan.

Lapid indica, per exemple, que la desaparició total de Hamàs, que és un dels objectius finals d'Israel, "és impossible". "No coneixíem l'abast total de la xarxa de túnels de Hamàs i la seva capacitat per resistir i governar des del subsol. De manera que l'objectiu que es va definir en l'àmbit polític ara ja s'ha transformat en un esforç per debilitar al màxim Hamàs, almenys en el cap dels estaments militars", afegeix.

Lapid també considera "passes estúpides" les propostes i exigències de l'extrema dreta israeliana, que forma part del govern de Netanyahu, per mantenir un control militar prolongat sobre la franja de Gaza, per forçar els gazatins a emigrar i per construir colònies jueves a l'enclavament. "La declaració formal del govern és que no governarà a la zona ni es construiran assentaments", recorda l'expert, que s'inclina per una solució en què l'Autoritat Nacional Palestina controli una Franja on Hamàs haurà quedat molt afeblida.

Diferència d'opinions

Però no tots els experts coincideixen amb aquesta predicció. L'analista Harel Chorev, del Moshe Dayan Center, de la Universitat de Tel-Aviv, opina que "les probabilitats d'un acord no són gaire altes". "Les diferències són massa grans", indica Chorev, que adverteix que Netanyahu no pot permetre's segons quin acord, per dues raons: "La majoria d'israelians, segons les enquestes, estan a favor de continuar la guerra" i "si accepta un tracte que elimini la possibilitat d'acabar amb Hamàs, els seus socis d'extrema dreta marxaran del govern i el seu executiu col·lapsarà". "A més, fins i tot si hi ha un acord, crec que es trencarà, i no sobreviurà per sempre", afegeix Chorev, que considera que Israel no pot acceptar la supervivència de Hamàs, tot i que no descarta un tracte que mantingui les tropes a la Franja i alhora faciliti el retorn d'ostatges, sense alliberar els "terroristes més durs".

Chorev també difereix de Lapid respecte a la capacitat de Hamàs de resistir els embats de l'exèrcit israelià. "Només portem quatre mesos de guerra i ja hem vist reduïda en un 50% la capacitat de combat de Hamàs", diu l'analista, que indica que l'organització està molt tocada, ja que bona part de les seves infraestructures bèl·liques estan destruïdes, el nombre de coets que llança cada cop és més baix, hi ha centenars de milicians morts o ferits i l'exèrcit israelià ocupa el nord de Gaza i la ciutat de Khan Yunis. "Hamàs podria col·lapsar en qüestió de dies", assegura. "Hamàs ha patit molt", corrobora Lapid, "però no està destruït, i encara té coets i capacitat per resistir". En qualsevol cas, el final de la guerra encara queda lluny.

stats