Només el 10% d’europeus creuen que Ucraïna pot guanyar la guerra

Una enquesta revela la divisió sobre com acabarà el conflicte, però segueixen compromesos amb Kíiv, fins i tot davant la perspectiva del retorn de Trump

ARA
4 min
Un soldat d'infanteria ucraïnès dispara amb un RPG des d'una posició a prop de Kreminna, al front de Donetsk, Ucraïna, el 15 de febrer de 2024.

BarcelonaA les portes del segon aniversari de la invasió russa d'Ucraïna, que es commemora el 24 de febrer, cada vegada hi ha més pessimisme a Europa sobre les opcions de victòria d'Ucraïna, agreujades per la perspectiva del retorn de Trump a la Casa Blanca. Una enquesta realitzada en 12 estats membres, constata que l'opinió pública ja no confia en una victòria de Kíiv, però continua fent-li costat. Només el 10 % dels europeus creuen que Ucraïna guanyarà la guerra, el 20% pensen que guanyarà Rússia i un 37% opinen que s'arribarà a un pacte.

Quin creu que és el resultat més probable de la guerra entre Rússia i Ucraïna?
Dades en percentatge segons la nacionalitat dels enquestats (gener del 2024)

Els autors de l'estudi, de l'European Council of Foreign Relations, un centre d'investigació europeu de referència, atribueixen aquest canvi d'opinió a l'estancament de la contraofensiva militar ucraïnesa, la preocupació cada vegada més gran per un gir de la política dels Estats Units i les conseqüències de la possible reelecció de Donald Trump en l'esforç de guerra. Una majoria relativa d'enquestats creuen que si Trump torna a la presidència dels Estats Units, Europa ha de mantenir o “augmentar” l'ajuda a Kíiv.

Els autors de l'estudi, Ivan Krastev i Mark Leonard, afirmen que per mantenir el suport de l'opinió pública a Ucraïna, els líders de la UE han de presentar un relat “vinculat a la realitat” i que deixi clara la diferència entre una pau negociada i la pau amb les condicions que vol Rússia. Per això, en la campanya de les eleccions europees del juny, el debat crucial consistirà a definir què significa la pau. Davant aquest escepticisme de l'opinió pública, els autors alerten que "per continuar convencent els europeus que cal donar suport a Ucraïna, els líders de la UE hauran de canviar de to i intentar no semblar poc realistes".

L'enquesta duta a terme per YouGov i Datapraxis en 12 estats membres de la UE (Alemanya, Àustria, Espanya, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania i Suècia), es va fer al gener, abans de la retirada ucraïnesa d'Advíidka. El sondeig revela una situació amb contradiccions: a hores d'ara, només un 10% creuen que Ucraïna guanyarà la guerra, però la majoria de l'opinió pública no està disposada a fer concessions i en general està d'acord que es mantinguin i fins i tot s'incrementin les ajudes europees a Kíiv en cas que els Estats Units canviïn de política.

El sondeig apunta la consciència que la guerra d'Ucraïna ja es considera una guerra fonamentalment europea, de la qual els europeus són responsables. També una divisió entre els països veïns, inclosa Polònia, on el suport a Ucraïna ha començat a debilitar-se, davant de la posició en països més llunyans com Portugal i França, on el suport sembla sorprenentment sòlid. També que l'efecte Trump ja es fa notar abans fins i tot que s'hagi confirmat si podrà ser candidat a la reelecció.

Divisió europea

A Europa el suport a Ucraïna és general, encara que hi ha alguns països on la majoria preferiria pressionar Kíiv perquè accepti un acord. En tres països —Suècia, Portugal i Polònia— predomina el suport a Ucraïna perquè recuperi el seu territori (50%, 48% i 47%, respectivament). En cinc països més —la veïna Hongria (64%), Grècia (59%), Itàlia (52%), Romania (50%) i Àustria (49%)— predomina la idea de pressionar Kíiv perquè accepti un acord. En altres Estats, l'opinió pública està dividida: a França (35% a favor de lluitar i 30% a favor de negociar un acord), Alemanya (32% davant de 41%), Països Baixos (34% davant de 37%) i Espanya (35% davant 33%).

Els europeus creuen que el possible retorn de Donald Trump a la Casa Blanca és “decebedor”. El 56% dels entrevistats per l'ECFR se sentirien “bastant decebuts” o “molt decebuts” si Trump fos reelegit president dels Estats Units. Hongria és l'única excepció: el 27% indica que estaria “satisfet” amb aquest resultat”. De tots els països analitzats, només hi ha un partit polític important els simpatitzants del qual desitgin majoritàriament la victòria de Trump: Fidesz. En altres formacions de dretes que abans simpatitzaven amb l'expresident, només estarien satisfets amb el seu retorn aproximadament un terç dels seguidors d'Alternativa per Alemanya (Alternative für Deutschland, AfD) d'Alemanya, el Partit de la Llibertat (Freiheitliche Partei Österreichs, FPÖ) d'Àustria i els Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni, i aquest sentiment és encara més feble entre els seguidors de Reagrupament Nacional (Rassemblement National, RN) de França, i Llei i Justícia de Polònia.

El 43% dels europeus, de mitjana, pensen que un segon mandat de Trump farà “menys probable” la victòria ucraïnesa, mentre que només el 9% expressen l'opinió contrària. I el 41%, de mitjana, creuen que la UE hauria d'“augmentar” o “mantenir” el volum actual d'ajuda a Ucraïna en cas que els Estats Units es retirin per ordre de Trump. Tot i que només hi ha una minoria (20%) d'europeus que incrementaria l'ajuda a Ucraïna per compensar una retirada dels Estats Units, el 21% indiquen que preferirien mantenir el nivell actual d'ajuda. Un terç dels enquestats (33%) preferirien que la UE seguís l'exemple dels Estats Units i limités l'ajuda.

Els autors assenyalen que, després de dos anys des que va començar la guerra, els europeus no estan en un estat d'ànim heroic i ni tan sols veuen amb optimisme la situació d'Ucraïna. Tot i això, fins i tot en aquestes circumstàncies, sostenen que el compromís dels europeus d'impedir una victòria russa no ha canviat. A més, donen suport a una posició pública més general que, fins i tot en el cas que els Estats Units retirin el seu suport a Ucraïna, la UE ha de “mantenir” o “augmentar” la seva ajuda a Kíiv.

Krastev i Leonard creuen que aquesta contradicció entre menys confiança pública en com acabarà la guerra i la continuació de l'ajuda per evitar una victòria russa ha creat una nova dicotomia. El problema que afronten ara els responsables polítics occidentals, afirmen, és definir què és una “pau justa” i elaborar un relat que impedeixi que Trump i Vladímir Putin fingeixin ser defensors de la pau en un conflicte que encara no hi està, ni de bon tros, resolt.

stats