Nike i Adidas s'emboliquen en una guerra de banderes amb Downing Street

LondresL'any 2018 la multinacional Nike va signar un contracte de patrocini amb la Federació Anglesa de Futbol, que expira el 2030, per valor de 400 milions de lliures. Adidas és, des dels Jocs Olímpics de Los Angeles (1984), el proveïdor oficial de l'equipació dels atletes britànics, una col·laboració que es va renovar a Rio de Janeiro fins a aquest estiu. En total, quatre dècades. Des del 2016, la casa alemanya ha pagat al Comitè Olímpic del Regne Unit cent milions de lliures.

Tot es compra amb diners? És possible. Però hi ha símbols sagrats… fins a cert punt. Per exemple, la creu vermella de Sant Jordi de la bandera d'Anglaterra o de la Union Jack –el terme s'aplica pròpiament a la insígnia dels navilis de l'Armada–, la bandera britànica, que aplega, des del 1801, les creus de les tres banderes nacionals més antigues de les illes: la de Sant Jordi, la saltire blanca de Sant Andreu pròpia d'Escòcia i la vermella de Sant Patrici per representar Irlanda, una herència encara avui en dia de la colonització de l'illa. Pròpiament dit, és Gal·les qui no té símbol dins de la bandera de la unió.

En el moment de la presentació de la samarreta amb què la selecció de futbol jugarà l'Eurocopa a Alemanya, tothom es va fixar en la Creu de Sant Jordi del darrere del coll. No era vermella. Nike havia introduït lleugeres modificacions. Ningú no va dir res sobre el color del rivet de les mànigues, però en veure la creu va esclatar la polèmica. Perquè del vermell intens tradicional s'ha passat a un degradat de blaus i vermells rematat amb porpra, el mateix del rivet.

La firma nord-americana s'ha hagut de disculpar en un comunicat oficial, però ho ha justificat dient que era un homenatge "als herois del Mundial de 1966", ja que la nova paleta de colors "està inspirada en l'equipació d'entrenament" dels campions del món d'aquell any, justament davant d'Alemanya, en la molt polèmica actuació al vell estadi de Wembley, amb gol fantasma inclòs per als locals.

La pressió dels tabloides

Però els tabloides més reaccionaris i el Telegraph van posar el crit al cel i el primer ministre i el cap de l'oposició, Rishi Sunak i Keir Starmer respectivament, van haver d'implicar-s'hi. Sunak va dir que "Nike no hauria de manipular" la bandera. Al seu torn, Starmer, d'una prudència exasperant davant de la imminència de les eleccions generals, va demanar a la multinacional de l'esport que "reconsiderés" el disseny. El seleccionador anglès, Gareth Southgate, va demostrar més sensatesa que ningú, dient que tot plegat no li feia perdre el son i que el més important de l'equipació, "que sempre hi ha sigut, i no la creu, són els tres lleons".

Tot plegat no hauria deixat de ser una tempesta en un got d'aigua –o en una tassa de te–, però la setmana passada va esclatar una polèmica semblant amb el material de marxandatge de l'equip olímpic, que representa tot el Regne Unit, i que té l'esmentada Union Jack com a símbol. No ha sigut Nike qui ho ha embolicat, sinó Adidas. I qui ha sortit en tromba aquesta setmana –en un to que no amaga la imminència de les eleccions i la guerra cultural de fons que es lliura al Regne Unit– ha sigut Nigel Farage, l'exlíder del racista UKIP, després del Partit del Brexit i ara controlant les bambolines del Reform UK, que amenaça de trencar en dos els conservadors.

Des del púlpit de GB News –una cadena de televisió ultraconservadora a l'estil de Fox News– Farage ha dit que el que es pretenia amb les "modificacions deliberades de la bandera és avergonyir els britànics de ser-ho". La reinterpretació d'Adidas és semblant a la de Nike en la Creu de Sant Jordi. Perquè, als tradicionals vermells, blancs i els blaus llisos, els dissenyadors han introduït gargots i punts a través de tonalitats que incorporen el color rosa i el porpra. Fins al punt que Farage va fer un joc de paraules i en comptes de parlar de la Union Jack en va dir "Union Joke": joke, en anglès, vol dir broma i, a parer seu, de mal gust en aquesta ocasió.

Esgotat en 48 hores

La paradoxa és que tot el marxandatge posat a la venda aquesta setmana passada amb el nou logo es va esgotar en 48 hores. Ara tots els ulls estan posats en la data del 17 d'abril, quan es presentarà l'equipació oficial de la selecció olímpica. Si la Union Jack continua sent la Union Joke, Farage, els tabloides, GB News i les forces més reaccionàries del Regne Unit tindran més llenya per tirar al foc del populisme reaccionari.

Mentrestant, Thames Water, companyia que abasteix 15 milions d'usuaris, ha entrat en fallida, les vagues de trens continuen, els mestres han programat més jornades de protesta i els metges només les van desconvocar divendres després de mesos de lluita, i a finals de mes hi haurà una pujada generalitzada dels preus dels aliments importats arran dels impostos que s'aplicaran a conseqüència del Brexit.