Moscou compara la política d'Occident contra Rússia amb la de Hitler contra els jueus

Moscou"Solució final", "qüestió russa", "guerra contra el nostre país". El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha utilitzat aquest dimecres la seva conferència de premsa anual per acusar els Estats Units, la Unió Europea i els aliats d'Ucraïna de posar en pràctica mètodes per liquidar Rússia semblants als que Adolf Hitler va aplicar per enllestir el que anomenava la "qüestió jueva".

Els comentaris del responsable de la diplomàcia russa han obtingut el rebuig immediat de les cancelleries occidentals i també d'Israel, un país que oficialment continua sent neutral en aquesta guerra tot i que, d'acord amb una informació publicada pel New York Times, els EUA proveeixen de municions Kíiv a partir de l'arsenal secret que el Pentàgon té emmagatzemat a Israel.

"De la mateixa manera que Napoleó va mobilitzar quasi tot Europa contra l'Imperi Rus, de la mateixa manera que Hitler va mobilitzar i capturar la majoria dels països europeus i els va enviar contra la Unió Soviètica, ara els Estats Units han organitzat una coalició" amb la mateixa intenció, ha assegurat Lavrov, que ha destacat la falta de confiança de Rússia en el món occidental, controlat i organitzat al voltant dels EUA. La idea clau és que des del 2004, i de bracet amb la UE, es pressiona Ucraïna perquè triï entre Europa o Moscou.

El president, amb veterans

Lavrov ha definit les relacions diplomàtiques durant el 2022 amb la paraula guerra. I, de cara al 2023, ha optat pel terme victòria, perquè considera que és l'única sortida possible al conflicte. En el mateix sentit s'ha expressat aquest dimecres el president rus, Vladímir Putin, en un discurs en una fàbrica de material militar a Sant Petersburg. "En termes d'assoliment del resultat final i de la victòria, que és inevitable, hi ha diverses coses a dir. D'una banda, la unitat i la cohesió del poble rus i multinacional de Rússia, el coratge i l'heroisme dels nostres lluitadors i, per descomptat, el treball del complex militar industrial. La victòria està assegurada, no en tinc cap dubte".

En la coordinació d'esforços propagandístics que ha dut a terme el Kremlin aquest dimecres, Lavrov ha insistit que amb l'actual president d'Ucraïna "la negociació" és inviable. El ministre ha recordat que Volodímir Zelenski va prohibir legalment tota possible conversa amb Putin i ha esmentat el decret firmat pel president ucraïnès l'octubre passat.

"Nosaltres n'hem tret les nostres conclusions, per descomptat, algun dia la guerra s'acabarà i no sé com serà el futur [de les relacions diplomàtiques], dependrà de les conclusions que en tregui Europa", ha afirmat el ministre: "Ucraïna ha trencat la seva Constitució atacant els ciutadans ucraïnesos que tenen un sentiment rus profund al Donbass des del 2014, famílies a qui s'ha coartat la llibertat de transmetre als seus fills la cultura i llengua russes".

El costat bo de la força

I, mentre diàriament Moscou llança atacs contra infraestructures crítiques ucraïneses, Lavrov ha instat Occident a conèixer el costat "bo" de Rússia, que fa anys que s'intenta mostrar a la comunitat internacional: "Un país multicultural i respectuós amb les seves nacionalitats".

Complementava així les idees que Putin havia expressat abans de la seva intervenció al complex militar de Sant Petersburg, en una trobada amb veterans per commemorar el 80è aniversari de l'aixecament del setge de Leningrad (l'actual Sant Petersburg), que les forces nazis van encerclar durant gairebé 900 dies a la Segona Guerra Mundial.

Putin, nascut precisament a Sant Petersburg, ha insistit que "l'operació militar especial" que Rússia va llançar el 24 de febrer passat es va dur a terme per defensar els russos ètnics i els russòfons, subjectes a una discriminació sistemàtica a Ucraïna. Kíiv sempre ha rebutjat aquesta acusació i sosté que el Kremlin la utilitza com a pretext per capturar territoris seguint un esquema d'estil colonial.

Sigui com sigui, no s'albira ara per ara una solució imminent quan aviat farà onze mesos de l'inici de la invasió. Lavrov ha volgut espolsar-se tota responsabilitat: "La Unió Europea s'està aprofitant de la qüestió ucraïnesa, crea un miratge amb la finalitat de fer la sensació que Rússia no té interès a negociar, cosa ben lluny de la realitat. Moscou està preparat per tractar propostes serioses i per abordar les preocupacions més generals de seguretat de Rússia".

També ha qualificat les iniciatives de Zelenski d'"absurdes". Així, Lavrov ha expressat el rebuig als tribunals internacionals –on Kíiv vol que es jutgi els mandataris russos pels crims de guerra comesos–, perquè creu que actuen de manera diferent pel que fa a les invasions nord-americanes a l'Afganistan o les actuacions de l'OTAN als Balcans. El ministre ha fet referència a les accions de l'Aliança Atlàntica durant el 2022, que han omplert d'armament les fronteres amb Rússia i han deixat entendre que l'única manera de negociar la pau és mitjançant l'armament massiu d'Ucraïna.

I ha descrit com a "sorprenent" la sol·licitud d'adhesió a l'OTAN de Suècia i especialment de Finlàndia, perquè aquest últim país havia tingut un comportament "exemplar" en les relacions amb Rússia.