Turquia

Derrota sonada per al partit d'Erdogan a les municipals de Turquia

Els islamistes no aconsegueixen recuperar Istanbul i van per darrera els kemalistes al recompte global

Kaan Gündeş
3 min
Els partidaris de l'alcalde en funcions d'Istanbul i el principal candidat a l'alcaldia del Partit Popular Republicà (CHP), Ekrem Imamoglu.

IstanbulLes eleccions municipals d'aquest diumenge a Turquia han suposat un fort cop per al president Recep Tayyip Erdogan, que fa més de vint anys que està al poder. Els resultats provisionals mostren una derrota del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) davant la principal formació opositora, el Partit Popular Republicà (CHP), que conserva les alcaldies de les principals ciutats, Istanbul i Ankara, i millora els resultats arreu. Amb el 80% del vot escrutat, l'AKP només conserva tres de les deu ciutats més grans del país, el CHP se n'endú sis i una queda en mans del nou partit islamista YRP, a la dreta d'Erdogan. En el global del país, el CHP (37%) va per davant del partit d'Erdogan (36%), cosa que no havia passat mai en els últims 23 anys. "Turquia vol obrir la porta a una nova era política", ha dit Ozgur Ozel, president dels kemalistes.

Per a Erdogan, el més important era guanyar a Istanbul, la capital econòmica del país, que concentra el 31% del PIB i és la ciutat de la qual va ser alcalde als anys 90. L'any passat va guanyar les presidencials per continuar al poder fins al 2028 (Erdogan, de 70 anys, governa Turquia des del 2004, primer com a primer ministre i després com a president) i va assegurar fa uns dies que aquestes eren les seves últimes eleccions municipals. El president es va implicar personalment a la campanya per Istanbul i hi va fer participar 17 dels seus ministres. Els kemalistes, que van guanyar l'alcaldia el 2019, van denunciar la instrumentalització de recursos estatals, i això va donar encara més simpaties a l'alcalde, Ekrem İmamoğlu, que ha estat revalidat a les urnes. El candidat de l'AKP era el poc carismàtic Murat Kuru, que era ministre de Medi Ambient, Urbanització i Canvi Climàtic quan el febrer del 2023 es va produir el devastador terratrèmol que va afectar el sud del país, moment en què va ser molt criticat per la seva inacció.

L'economia, clau

Com s'explica aquesta derrota històrica d'Erdogan? En primer lloc, per la profunda crisi econòmica que pateix Turquia. Segons el principal sindicat, la Confederació de Sindicats Turcs, la despesa mensual d'aliments d'una família de quatre persones s'ha duplicat des del desembre del 2022. El mes passat Erdogan va ordenar augmentar la pensió mínima de jubilació fins a les 10.000 lires turques (286 euros), una millora que va ser rebuda amb ràbia perquè no treu de la pobresa els jubilats. Un altre motiu de la derrota històrica d'Erdogan ha estat el rebuig popular al manteniment dels vincles comercials entre Turquia i Israel en ple atac a Gaza: segons les dades de la Cambra de Comerç, el valor total de les exportacions entre octubre i desembre va arribar gairebé als mil milions d'euros mensuals.

Enmig del Ramadà (entre la meitat i dos terços dels turcs fan dejuni el mes sagrat dels musulmans), un 77% dels electors han anat a les urnes, una mica menys que a les anteriors eleccions municipals. S'han produït incidents a la província de Diyarbakir, al Kurdistan turc, on un enfrontament entre partidaris de diferents candidats ha acabat amb una baralla i la mort d'un delegat del partit pro kurd.

El president turc Recep Tayip Erdogan vota a les eleccions municipals d'aquest diumenge a Istanbul.

El 2019 el moviment turc va decidir no presentar-se a moltes ciutats de l'oest del país, on hi ha una important presència kurda, per concentrar el vot en els candidats del centreesquerra (CHP), i van repetir la mateixa estratègia a les presidencials. Ara, però, amenaçats d'il·legalització (per això han hagut de fer servir noves sigles) han presentat els seus propis candidats. Encapçalen el recompte en 11 províncies kurdes, un resultat més bo que el del 2019. Però això no vol dir que puguin governar: des del 2016 el règim turc ha intervingut tots els ajuntaments governats per l'esquerra kurda, que té la base del seu poder justament en el municipalisme. El moviment kurd ha denunciat que s'han vist votant milers de soldats i policies a les províncies kurdes per tal de diluir el resultat del vot kurd. Segons la llei turca, els membres de les forces de seguretat poden votar a les municipals allà on estan destinats, encara que no estiguin inscrits al cens, però els kurds han denunciat que en alguns llocs militars i policies superaven el 20% del cens.

Un altre actor polític destacat en aquestes eleccions ha estat la nova formació islamista, el Nou Partit de la Prosperitat (YRP), de Fatih Erbakan, fill de l'exprimer ministre Necmettin i antic mentor d'Erdogan. Després Erdogan va fundar l'AKP i es va separar d'Erbakan, però va ser alcalde d'Istanbul sota les seves sigles. YRP sembla estar per davant d'AKP amb un 37,47% a Şanlıurfa, una de les ciutats industrials importants. També ha rebut vots de l'AKP en altres grans ciutats com Istanbul, Ankara i Kocaelim amb la seva retòrica antivacunes, conspiradora, d'extrema dreta, centrada en la moral i homòfoba.

stats