Mor la supervivent més gran de l'Holocaust amb 113 anys
Rose Girone va fugir de Polònia i va viure sota el domini japonès en un gueto jueu a Shangai
BarcelonaLa supervivent de més edat de l'Holocaust, Rose Girone, va morir a Nova York dilluns als 113 anys. Girone vivia a Breslau, l'actual Wroclaw, a Polònia, l'any 1937 quan els nazis es van endur el seu marit al camp de concentració de Buchenwald. En aquell moment ella estava embarassada de nou mesos. Segons va explicar en entrevistes posteriors, va sentir com un agent li deia a l'altre: "Emportem-nos també la dona", però l'altre li va respondre: "Està embarassada, deixem-la en pau".
El seu marit, Julius Mannheim, i el seu sogre van ser traslladats a Buchenwald, però després de donar a llum a la seva filla Reha el 1938, la Rose va aconseguir l'alliberament del seu marit i uns visats per marxar a la Xina, uns dels pocs països que acceptaven refugiats jueus. Al Shanghai ocupat pels japonesos es va crear un gueto per als jueus, on la família de tres va haver de malviure sota un règim de terror.
Una vida plena de reptes
Rose Girone, nascuda Rosa Raugvogel, era una dels 245.000 supervivents de l'Holocaust nazi que encara queden vius en 90 països, segons un estudi publicat l'any passat per la Conferència de Reclamacions jueva, creada a Nova York. Es creu que era la més anciana. De fet, la mitjana d'edat dels supervivents es troba en els 86 anys, i està disminuint ràpidament perquè la majoria són grans i tenen la salut fràgil.
Girone va néixer el 13 de gener del 1912 a Janow, Polònia, i amb sis anys la seva família es va traslladar a Hamburg, Alemanya: "Hitler va arribar el 1933 i tot va acabar per a tothom", havia dit la mateixa Girone. Fins a sis milions de jueus van morir en els camps de concentració nazis a Europa. Però aquesta dona va viure un altre escenari de la persecució contra els jueus, en els territoris sota el domini de l'imperi japonès. A Shanghai, el seu marit, ella i la seva filla van viure sota el domini d'un japonès que es deia a si mateix "rei dels jueus". "Van fer coses realment horribles a la gent", havia explicat Girone sobre els militars japonesos que patrullaven pels carrers en camions, segons AP. "Un dels nostres amics va ser assassinat perquè no es movia prou de pressa", havia explicat.
Després d'acabar la guerra, el 1947, amb l'ajuda de la seva mare i altres familiars als Estats Units, van embarcar cap a San Francisco. Van arribar a Nova York i, més tard, Girone va obrir una botiga de llana. També va poder retrobar-se amb el seu germà, a qui no veia des de feia 17 anys.
Més endavant, es va divorciar de Mannheim i, el 1968, va conèixer Jack Girone, amb qui es va casar un any després. Van estar junts fins a la mort de Jack el 1990.
Amb actitud positiva, Girone sempre recordava que la vida l'havia posat a prova moltes vegades i que això l'havia fet més forta: "Res és tan dolent que no puguis extreure també alguna cosa bona", deia.
