Mor Violeta Chamorro, la pacificadora de Nicaragua que va fugir de la dictadura d'Ortega

BarcelonaVioleta Chamorro va ser la primera dona presidenta de l'Amèrica Llatina. El 1990, va derrotar Daniel Ortega, després d'una cruenta guerra civil que va deixar més de 50.000 morts a Nicaragua. El seu acte més simbòlic a la presidència va ser el setembre del 1990, quan a Managua es van enterrar milers d'armes al Parc de la Pau. A més, se li reconeix la seva tasca per democratitzar el país centreamericà, que va viure gairebé 10 anys de guerra civil després del triomf de la Revolució Sandinista el 1979.

El seu triomf va suposar un gran revés per a Daniel Ortega, que després de recuperar el poder el 2007 governa amb mà de ferro provocant fins i tot que la mateixa Chamorro decidís exiliar-se a Costa Rica l'octubre del 2023, quan la seva salut estava molt debilitada. Ha mort al país veí als 95 anys deixant una Nicaragua en mans de Daniel Ortega i la seva dona, Rosario Murillo, que han empresonat o exiliat l'oposició, inclosos periodistes, escriptors i fins i tot líders de la religió catòlica.

Nicaragua s'ha convertit en el contrari del que va somiar Chamorro, que quan el 1997 va acabar el mandat després de set anys governant el país, no es va poder presentar a la reelecció pel límit constitucional. Però Ortega s'ha convertit en un altre Somoza, que va ser enderrocat el 1979, sense aspectes d'un canvi democràtic a curt termini. Precisament, Doña Violeta, com se la coneixia, va patir la dictadura d'Anastasio Somoza: el seu marit, el periodista Pedro Joaquín Chamorro, director del diari La Prensa, va ser assassinat el 1978 i la seva mort es considera el final de la dictadura somocista.

Per això, Chamorro va intentar democratitzar un país dessagnat: "Vaig sentir una gran angoixa al meu cor en rebre un país en guerra i destruït. La pàtria que vaig heretar era una societat esquinçada per la divisió", va explicar a les seves memòries Sueños del corazón. Va arribar al poder per sorpresa sent la candidata de la Unió Nacional Opositora, conformada per 14 partits de l'oposició, amb gairebé el 55% dels vots. A les seves memòries, relata que quan Daniel Ortega la va visitar per felicitar-la per la seva victòria, l'avui líder de Nicaragua “es va posar a plorar”, perquè va considerar que era la fi de la revolució que ell havia liderat. Ella el va abraçar i li va dir: "Noi, no passa res”.

Tot i que la criticaven per la seva “inexperiència”, Doña Violeta va aconseguir el desarmament i la desmilitarització de la societat en un país on els joves estaven obligats a allistar-se a les files de l'exèrcit per combatre els contrarevolucionaris finançats pels EUA. El dia que va assumir el poder, el 25 d'abril del 1990, va prometre tornar la pau al poble i va assegurar que Nicaragua no podia viure “sense llibertat”, perquè és “l'ànima i la raó” d'aquest país.

Però ha mort a Costa Rica sense veure la llibertat del seu país assetjat per un règim autoritari que va ensenyar la seva pitjor cara a l'abril del 2018, quan va reprimir la població amb 355 morts fins al juliol del 2019. Chamorro va fugir de Nicaragua deixant el país en mans del Front Sandinista, que havia nomenat el germà de Daniel Ortega, Humberto Ortega, cap de l'exèrcit, que va morir el setembre del 2024 com a pres polític.

Un altre dels èxits de Chamorro va ser aixecar l'economia nicaragüenca, que es trobava en ruïnes per la guerra i per la intervenció del govern de Ronald Reagan als EUA. “Aquí l'única que mana soc jo”, va arribar a dir qui va intentar deixar enrere dues dictadures a la seva vida.