Per al món és el papa Lleó. Per als amics és simplement el Bob

Aquest dijous, Robert Francis Prevost va ser presentat al món com el nou papa, Lleó XIV. Però fins fa només una setmana, era tan sols un cardenal discret que sopava amb un amic a Roma. Aquest amic, el pare Art Purcaro, vicepresident adjunt i professor associat a la Universitat de Villanova, a Pensilvània, havia viatjat a Itàlia per celebrar el 50è aniversari de la seva ordenació com a sacerdot. Tenia previst sopar amb la seva família a Sor’Eva, un restaurant italià tradicional al costat del riu Tíber, no gaire lluny de la Ciutat del Vaticà. I volia que el seu bon amic, el cardenal Prevost —per a ell, simplement el Bob— s’hi afegís.

El cardenal no va poder-hi assistir a causa dels Novemdiales, els nou dies de dol i misses que se celebraven en honor al papa Francesc, que va morir el 21 d’abril. Quan el sopar ja s’acabava, el pare Purcaro recorda que, de sobte, va entrar el Bob. Portava un paraigua negre perquè era una nit molt plujosa. “Bob Prevost és aquest tipus de persona”, diu el pare Purcaro en una entrevista telefònica: "Va aparèixer sense fer soroll".

Els dos sacerdots es coneixen des de fa dècades. Van treballar junts al Perú, i més endavant també van coincidir treballant a Roma. El pare Purcaro va acabar tornant a la Universitat de Villanova, la mateixa on el papa Lleó XIV va estudiar la carrera.

Purcaro descriu el nou papa com una persona sense ambicions, reservada i molt devota. “Hi ha qui insistiria en el seu caràcter reservat, però això no reflecteix qui és realment el Bob”, va dir. “El Bob es preocupa molt per les persones, sobretot per les marginades", afegeix, i destaca que això ja es va fer evident durant la seva tasca al Perú.

Elogia la disposició del seu amic "a deixar enrere qualsevol ambició personal i la seva família, i posar les seves capacitats al servei dels altres, anar a un país estranger, convertir-se en bisbe en aquell país i fer-se ciutadà peruà per poder servir com una persona més".

Un home "centrat i tranquil"

Un altre amic de tota la vida, el pare Robert Hagan, explica que Robert Prevost va ser el seu mentor i superior quan estudiava per a sacerdot a Racine, Wisconsin, a finals dels anys noranta.

Veien junts els partits dels Chicago Bulls i, amb els anys, comentaven sovint com anava l’equip de bàsquet masculí de Villanova, la universitat on tots dos havien estudiat. “Tenia una espurna especial als ulls i serenor al rostre. És un home centrat i tranquil”, diu Hagan, que ara és prior provincial responsable de l’orde dels agustinians a la zona de Filadèlfia.

Hores després que s’anunciés el nou papa, el pare Hagan encara tenia dificultats per acostumar-se al nou nom del seu amic. “Per a mi és el Bob”, diu, i afegeix que està intentant reprogramar-se. "Quan va aparèixer al balcó va ser com si hi aparegués un membre de la família".

L’interès pel papa Lleó XIV, i per les persones que el coneixen amb anterioritat, ha estat intens. Poques hores després de l’anunci, el pare Hagan va dir que havia rebut 351 missatges de text i 400 correus electrònics sobre la notícia.

Mai va veure en ell un oportunista ambiciós que volgués escalar posicions dins de l'Església. “El papat no és, de cap manera, una cosa que pogués imaginar que Bob Prevost aspirés a assolir,” explica Hagan. "Crec que simplement feia allò que sentia que Déu li demanava".

Copyright The New York Times