Milers de soldats israelians demanen la fi de la guerra a Gaza

El CaireA les portes de la Pasqua, un grup de gairebé mil reservistes de la força aèria d’Israel va publicar una carta que ha provocat un terratrèmol polític al país. El breu escrit es limitava a exigir la fi de la guerra a Gaza per assegurar el retorn dels ostatges que segueixen a la Franja. Però va ser ràpidament reprovat pel govern i la cúpula de l’exèrcit, la qual cosa ha desencadenat un efecte dòmino insòlit fins ara de reclams similars de milers de veterans, reservistes i membres en actiu de l’exèrcit i dels cossos de seguretat de l’Estat.

El text inicial consisteix només de set frases, però el contingut ressona entre amplis sectors de la societat israeliana. “En aquest punt, la guerra serveix a interessos polítics i personals i no de seguretat”, diu, en al·lusió al primer ministre, Benjamin Netanyahu, “i seguir amb la guerra no contribueix a cap dels objectius declarats”. “Tal com s’ha demostrat en el passat, només un acord pot tornar els ostatges sans i estalvis”, afegeix la carta, que acaba fent una crida a “tots els ciutadans d’Israel a mobilitzar-se” en defensa d’aquestes demandes.

La resposta de la cúpula de l’exèrcit –inclòs el comandant de la força aèria, Tomer Bar, i el mateix cap de l’estat major, Eyal Zamir– va començar abans que es publiqués la carta amb un intent de frenar-la, segons ha informat la televisió estatal Kan. Tanmateix, només una minoria es va fer enrere, i un cop difós el text l’exèrcit va avançar que prendria mesures disciplinàries contra tots els reservistes en actiu que l’havien signada.

Malgrat la resposta taxativa de la cúpula de l’exèrcit, només unes hores després de la publicació, al voltant de 150 oficials retirats de la força naval d’Israel van difondre una altra carta en què expressaven “serioses sospites” sobre les “consideracions il·legítimes” que estan dictant les decisions de seguretat del govern. El grup també va considerar que haver reprès ara la guerra allunya l’alliberament dels ostatges.

Reacció en cadena

Des d’aleshores s’ha produït una cascada de cartes similars publicades per milers de veterans, reservistes i soldats en actiu de diferents unitats de l’exèrcit que en alguns casos també han criticat l’intent de silenciar els reservistes de la força aèria. Divendres passat van ser veterans d’unitats d’infanteria i paracaigudistes; dilluns, veterans i reservistes principalment del cos de blindats; i dimarts, oficials de la marina i altres d’operacions especials i cibernètiques.

A ells s’hi han sumat també centenars de veterans, reservistes i membres en actiu de la unitat d’elit d’intel·ligència de senyals de l’exèrcit, així com del servei d’espionatge exterior –el famós Mossad–, la direcció d’intel·ligència militar i l’agència d’intel·ligència interior, el Shin Bet. Entre els últims a publicar demandes similars hi ha un grup de més de 200 excomissaris, comandants i oficials de la policia que van fer el pas aquest dimecres passat.

Un factor que sembla haver contribuït a donar impuls a la successió d’escrits públics des de l’exèrcit i dels aparells de seguretat de l’Estat és la reacció de Netanyahu. En un comunicat emès el dia que es va publicar el primer text, el primer ministre va titllar-lo “d’imperdonable”, va acusar els signants de ser “un grup marginal i extremista” que intenta “trencar la societat” i “derrocar el govern”, i va assegurar que no representen “ni els combatents ni la gent”.

Les enquestes, però, mostren una realitat diferent. Un sondeig elaborat entre el març i l'abril per l’Institut per a la Democràcia d’Israel revela que gairebé el 70% d’israelians prioritzen alliberar els ostatges i un 25% derrocar Hamàs. Alhora, un 61% de la gent (i el 54% dels jueus) opina que el Govern no fa tot el possible pel retorn dels ostatges; i un 54% creu que el retorn de la guerra al març va respondre sobretot a consideracions polítiques (un 46% entre els jueus).

Amb tot, la successió d’escrits no s’ha traduït en un impuls del moviment de protesta contra Netanyahu i cap dels grups de signants ha plantejat deixar de servir a l’exèrcit mentre obeeixi ordres de l’actual govern, de manera que per ara no representen una amenaça per a l’executiu. Abans de l’inici de la guerra, l’octubre del 2023, en canvi, cercles de l’exèrcit que també van posicionar-se públicament en contra dels plans d’aquest mateix govern de debilitar la independència del poder judicial sí que van anunciar que no servirien més, però no van complir l'amenaça després dels atacs palestins del 7 d'octubre.

En aquest sentit, les cartes que s’han publicat fins ara coincideixen en demanar el final de la guerra per assegurar el retorn dels ostatges. Però cap ho exigeix pel devastador impacte que està tenint l’operació militar d’Israel a Gaza, que ja ha deixat més de 51.000 morts i més del doble de ferits, i que ha desplaçat gairebé tota la població i ha arrasat la major part del territori.