Ni milers d'euros, ni estudis gratis ni viatges a l'estranger fan que els joves ucraïnesos vulguin anar a la guerra

BarcelonaEls problemes de reclutament d'Ucraïna han sigut una constant en l'últim any i va ser fins i tot motiu d'escarni durant la tensa reunió a la Casa Blanca entre el president del país, Voldímir Zelenski, Donald Trump i el vicepresident, J.D. Vance. El desgast de tres anys de guerra davant d'un enemic que té hordes inacabables de soldats per sacrificar genera problemes de mobilització. Aquesta situació va portar el president Zelenski a rebaixar l'edat de reclutament als 25 anys i a buscar altres vies de captació de soldats. L'últim intent va ser tot just a finals de febrer, una campanya impulsada pel govern de Kíiv per captar joves reclutes d'entre 18 i 25 anys. Els oferia un contracte d'1 milió de hrívnies (uns 21.200 euros) que rebrien després de passar un any al front, a més d'un sou d'uns 2.500 euros mensuals, hipoteques sense interessos, educació universitària gratuïta i la possibilitat de viatjar a l'estranger quan acabin el servei. Si és que l'acaben.

Però tots aquests incentius econòmics no han aconseguit mobilitzar els més joves. Dos mesos després de posar en marxa la campanya, només 500 joves han respost a la crida (uns 1.500 més han iniciat el procés, però encara no han signat el contracte), segons investigacions de Reuters i Meduza. "S'assembla al sistema que s'aplica a Rússia des de fa un any i mig, que ofereix pagaments de fins a 4.000 dòlars mensuals i que està aconseguint nous reclutaments d'entre 30.000 i 40.000 soldats al mes, perquè Rússia té molta més població, i molta més població empobrida que s'acull a aquesta sortida per desesperació", explica el politòleg especialitzat en l'espai postsoviètic i fundador del Global Catalonia Institute, Abel Riu.

Els Estats Units han pressionat Ucraïna perquè redueixi l'edat de reclutament als 18 anys, però Kíiv ha intentat mobilitzar aquesta generació de manera "voluntària" amb aquests incentius. El govern de Zelenski encara es resisteix a fer oficial la decisió perquè és conscient dels problemes demogràfics que pot generar la pèrdua de les generacions més joves. Fonts d'intel·ligència occidentals apunten que el bàndol ucraïnès podria haver patit entre 80.000 i 130.000 baixes, mentre que Rússia aniria pel camí dels 200.000. "La majoria de soldats ucraïnesos que han perdut la vida tenien entre 30 i 40 anys", apunta Riu.

Oleksandr Moroz, instructor militar d'una de les 10 brigades que ara contracten voluntaris per un any, va admetre a Reuters que la majoria dels nous reclutes s'havien allistat pels incentius econòmics. "En aquesta etapa, encara són nens, nens grans", va dir. Un altre comandant, Serhii Filimonov, del batalló Da Vinci Wolves, afegia que els joves realment motivats a lluitar per Ucraïna ja s'havien allistat voluntàriament abans d'aquesta campanya, i que els diners no en podien ser el motiu: "Has de lluitar pels teus amics, per la teva família, pel futur, no per un milió de hrívnies", deia. Però alguns d'aquests nous reclutes, que també van parlar amb Reuters, deien que no estaven preparats per al que els esperava. "És com TikTok i la vida real: hi ha una gran diferència. Al vídeo tot sembla tan genial, tan fàcil, però en realitat no ho és", deia Zakhariy Shatko, de 24 anys.

Tanmateix, els problemes de mobilització general de soldats a Ucraïna "ja no són preocupants com ho eren fa un any", diu Abel Riu. Els números han millorat gràcies a la reducció de l'edat de reclutament oficial als 25 anys i a reformes en el sistema d'allistament per acabar amb la "corrupció" que hi havia, explica. Segons el cap del Global Catalonia Institute, es calcula que Ucraïna té aproximadament 980.000 efectius de personal militar, tot i que no se sap quants estan desplegats al front, davant dels 1,5 milions de les tropes russes, dels quals almenys 400.000 estarien desplegats a Ucraïna, segons va fer públic el Kremlin fa un any.

"Ucraïna té prou efectius per aguantar en posició defensiva [tal com es manté ara, en un front congelat], però no per muntar operacions ofensives", resumeix Pol Molas, president de la Societat d'Estudis Militars. Kíiv també ha resolt els problemes de munició que van tenir a principis de l'any passat, perquè ha incrementat la producció d'artilleria pròpia. Aproximadament el 40% de l'armament i la munició que fa servir Ucraïna és de producció pròpia, quan al principi de la guerra aquesta xifra era molt més baixa. Destaca especialment la producció de drons: el 2024 en van produir quatre milions. A això s'hi suma l'augment de l'ajuda militar de la Unió Europea.

Una treva que ningú es creu

A només quaranta-vuit hores que arrenqui la suposada treva de tres dies entre Ucraïna i Rússia, el front de guerra segueix congelat. Rússia ha aconseguit recuperar tota la província de Kursk, que Ucraïna va envair l'agost de l'any passat, i fins i tot està començant a penetrar en la província fronterera de Sumi. Per la seva banda, les tropes de Kíiv han llançat ofensives sobre Bélgorod, província russa fronterera, "i s'han apoderat d'una desena de quilòmetres quadrats", segons Riu. Però en el front del Donbàs els guanys russos són minúsculs i la situació continua sent la d'una guerra de desgast. Entre l'octubre i el novembre, Rússia va aconseguir avançar més de mil quilòmetres quadrats, però en el que portem de 2025 els seus guanys han estat escassos.

"La lògica fa pensar que el bàndol menys interessat en un alto el foc és Rússia", apunta Riu, que està convençut que l'objectiu de Vladímir Putin quan va proposar aquesta treva de tres dies era simplement "projectar una imatge de Rússia com a actor benevolent que vol la pau". De fet, la seva proposta va arribar justament quan Donald Trump li retreia públicament que "potser no volia acabar la guerra". Llavors Putin va sortir a plantejar una treva que arrencaria just el Dia de la Victòria –que Moscou celebra amb tota la pompa oficial en el 80è aniversari de la caiguda del nazisme– i això ha portat a pensar que el que volia era assegurar-se que no patiria un atac ucraïnès que entelés els seus actes de commemoració.

Però els experts posen en dubte que la treva s'arribi a complir. Les dues anteriors, durant el Nadal ortodox del 2023 i durant l'última Pasqua, es van incomplir. Tot plegat sembla una maniobra de distracció per tenir Trump mínimament satisfet després d'haver rebutjat una vegada i una altra la seva proposta inicial –acceptada per Ucraïna–: un alto el foc de 30 dies sense condicions. També Molas opina que a Putin no li interessa posar punt final al conflicte, entre altres coses perquè suposaria "desmobilitzar milers de veterans que ha estat inflamant durant molt de temps amb la promesa d'una victòria total" i que, al tornar a casa, es podrien rebel·lar o podrien representar un problema com el que van generar els soldats que van tornar a Alemanya decebuts i enfadats després de la Primera Guerra Mundial.