Regne Unit

Milers de britànics s'arrenquen els queixals a casa perquè no poden pagar el dentista

La manca de dentistes públics condemna almenys el 25% de la població adulta a no tenir atenció sanitària odontològica

4 min
L'extracció d'un queixal pot costar al Regne Unit, per via privada, entre 350 i 400 lliures.

LondresLa venda de kits d'extracció dental a través d'Amazon o de Boots –un supermercat farmacèutic– viu un bon moment al Regne Unit. El que preocupa als responsables de la British Dental Association (BDA) és que no són els professionals els que majoritàriament els adquireixen, sinó particulars desesperats perquè no troben un dentista que puguin pagar o que els vulgui atendre a través del servei públic de salut (NHS). Per tant, es veuen abocats a procedir ells mateixos a l'extracció de les peces que els fan mal. O a practicar-se qualsevol altre tractament: un empast, per exemple.

Per entre 10 i 20 lliures és possible comprar unes alicates especials i altres eines odontològiques. Més difícil resulta adquirir la necessària o aconsellable anestèsia. I tant aplicar-la bé com practicar-se un mateix la intervenció no resulta senzill. El que semblaria propi de l'època victoriana, o encara més segles enrere, passa a la dècada del 2020 a les illes Britàniques. I no són casos aïllats.

Tom Thayer, consultor i professor honorífic en cirurgia oral, per la Royal Liverpool University Dental Hospital, ho afirma rotundament, en conversa amb l'ARA. Ho descriu com a "extraccions de bricolatge". I afegeix: "Les persones que no poden obtenir cites [als dentistes de l'NHS] ho fan elles mateixes, i el resultat és horrible. La primera vegada que ho vaig veure va ser quan l'accés a l'odontologia es va convertir en un problema, a principis dels anys 2000. Ara el problema ha reaparegut".

Aquesta mateixa setmana, la BBC oferia un testimoni de la realitat que explica Thayer. Chris Langston, de 50 anys, resident al comtat de Shropshire, a West Midlands (280 km al nord-oest de Londres), s'ha extret ell mateix un molar que l'ha martiritzat durant sis mesos. I ho ha fet al quart intent. I no és l'únic que es veu en aquesta situació. La consultora Patient Claim difonia diumenge passat en diferents diaris britànics una enquesta segons la qual el 21% dels consultats asseguraven que s'havien hagut de fer una autoextracció o un empast o algun altre tipus d'intervenció dental.

La dada és, si fa no fa, la mateixa que l'any passat va difondre el Comitè Parlamentari dels Comuns de Salut i Atenció Social, que recollia una altra enquesta, en aquest cas de YouGov, segons la qual el 10% dels consultats van admetre haver intentat el que en diuen "extraccions de bricolatge". Més de la meitat (56%) dels que ho van dur a terme ho van fer el 2022 i el 20% van assegurar que la raó és que no trobaven un dentista de l'NHS. Londres, però, és una excepció perquè aquest problema és quasi anecdòtic.

Mil milions de retallades

Al Regne Unit, l'odontologia sempre ha ocupat un lloc marginal al sistema públic de salut. Aproximadament el 90% dels serveis els proporcionen professionals amb consultes independents. A través de l'NHS, i un contracte estàndard, s'atén la població que, des del 1951, ha hagut de pagar dels tractaments que rep. Per als menors de 18 anys, però, tots són de franc.

La crisi actual es defineix per la impossibilitat que una bona part de la població tingui accés a una mínima higiene dental. Des del 2006, el finançament s'ha restringit molt i, al nivell actual, només arriba per cobrir l'atenció del 50% dels ciutadans. Entre el 2014 i el 2019, l'odontologia de l'NHS va veure reduïda l'aportació econòmica del Tresor el 4%, en una època en què la inversió global del sistema sanitari públic va augmentar l'1,4% anual. En termes reals, doncs, d'acord amb Eddie Crouch, president de la BDA, "el servei dental públic ha experimentat més de 1.000 milions de lliures en retallades des del 2010". Durant aquest mateix període, els pacients han vist com la factura dels tractaments creixia el 17%. I només una de cada set persones pot sufragar-se tot el cost, a través d'una clínica dental exclusivament privada.

Una imatge de la cua registrada a Bristol el 5 de febrer per aconseguir tractament dental públic.

Dels 43.000 dentistes registrats oficialment al Regne Unit, d'acord amb la BDA, només la meitat treballen per a l'NHS. Els elevats costos d'una consulta i dels tractaments, i la retallada del que paga l'estat per cada servei, han fet que molts professionals abandonin l'atenció pública: 2.000 des del final de la pandèmia. Els dentistes que encara hi treballen, però, no obren el registre a nous pacients de la seguretat social perquè no els surt a compte. Dediquen la major part del temps a clients privats. Això ha afavorit que hi hagi zones del país, especialment al nord d'Anglaterra, a Gal·les, a Devon o Cornualla, on és impossible o molt difícil accedir a prestacions odontològiques. A Devon, per exemple, només el 73% de la població havia aconseguit veure un dentista de l'NHS en els últims dos anys quan necessitaven atenció o una simple neteja.

Un de cada set menors

La BDA assegura que una quarta part de la població adulta ja no visita el dentista, amb la implicació que pot tenir pel que fa al creixement dels càncers bucals, que es detecten habitualment en les revisions odontològiques. A més, l'any passat cinc milions de criatures no van poder obtenir-hi una cita. En algunes parts del país només un nen de cada set menors va poder rebre la revisió anual recomanada. El resultat de la manca de professionals és que en els darrers cinc anys més de cent mil infants van haver de ser atesos a urgències hospitalàries per problemes causats per càries. I el 2022, d'acord amb les dades conegudes a finals de gener d'aquest any, de mitjana, cada dia 116 menors van necessitar almenys una extracció.

Així s'explica el que va passar a Bristol el 5 de febrer passat. L'obertura d'una nova consulta que sí que acceptava pacients per l'NHS va provocar tres dies de cua, de fins a 200 metres, i la presència de la policia per regular-la i evitar aldarulls. L'endemà, el 6 de febrer, enmig de l'escàndol que els mitjans d'informació van generar, el primer ministre, Rishi Sunak, admetia la dificultat d'aconseguir una cita pública. I, quaranta-vuit hores més tard, el govern proposava un nou contracte als professionals i 20.000 lliures extres per a aquells que vulguin obrir una consulta en els que ja es coneixen com a deserts odontològics. De moment, però, no s'ha concretat res.

stats