Meloni torna a intentar-ho: arriben a Albània 40 migrants amb ordres de repatriació

BarcelonaUn grup de 40 migrants als quals Itàlia ha denegat l'asil han arribat aquest divendres a Albània, on seran reclosos a l'espera de ser repatriats als seus països d'origen, segons informa la premsa local. Es tracta del quart intent del govern de Giorgia Meloni, després que la justícia tombés els anteriors trasllats. Els migrants han desembarcat al port de Shëngjin i seran traslladats al centre de Gjadër, una de les instal·lacions d'internament construïdes per Itàlia al país balcànic en el marc d'un controvertit acord entre Roma i Tirana pensat per externalitzar l'acollida dels migrants rescatats al Mediterrani, amb la idea que ni tan sols trepitgessin territori italià.

Després dels diversos cops judicials, el 28 de març el govern italià va fer, per decret, un canvi legal en el protocol per poder enviar-hi també persones que ja estaven recloses a Itàlia, als denominats centres de permanència per a la repatriació (CPR): migrants a qui s'ha entregat l'ordre d'expulsió i estan a l'espera de ser repatriats. És el cas de les 40 persones traslladades aquest divendres a Albània, que estaven al CPR de Bríndisi. Són els primers que no han arribat als centres albanesos directament després de ser interceptats al mar. Segons mitjans italians, provenen de països com Algèria, Tunísia i Bangladesh.

Segons el pacte signat a finals del 2023, els centres albanesos es consideren extraterritorials i estan sota jurisdicció d'Itàlia. Amb el canvi legal de fa dues setmanes, el campament de Gjadër va passar a ser classificat com un CPR més de la xarxa d'acollida del país, però cal veure si la justícia italiana accepta aquesta mesura. Segons aquesta normativa, els migrants que han arribat a Albània poden quedar-se reclosos a Gjadër fins a 18 mesos mentre esperen la llum verda dels seus països d'origen per ser repatriats, cosa que en moltes ocasions no acaba passant mai.

El primer enviament es va fer l'octubre de l'any passat, però la justícia va obligar a retornar els migrants a Itàlia, argumentant que no podien ser retornats als seus països d'origen, Bangladesh i Egipte, perquè no es poden considerar prou segurs. Un mes després, el Tribunal de Roma va demanar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que es pronunciï sobre la qüestió, i s'espera que ho faci al juny.

El projecte d'externalització del control fronterer a Albània preveia acollir fins a 36.000 immigrants cada any, amb un cost d'uns 800 milions d'euros en cinc anys per a Itàlia, que assumeix les despeses de manutenció i atenció dels migrants, mentre que el país balcànic proporciona les instal·lacions i la seguretat.