Meloni anima a abstenir-se en un referèndum per facilitar l'obtenció de la ciutadania

RomaLes Olimpíades celebrades l’estiu passat a París van acabar amb un èxit històric per als atletes italians, que van tornar a casa amb més de 40 medalles. Una d’aquestes va ser Paola Egonu, l’estrella de l’equip femení de voleibol. Aplaudida pels seus èxits esportius, el seu color de pell es va convertir en motiu de debat nacional després que Roberto Vanacci, número dos de la Lliga de Matteo Salvini, posés en qüestió la “italianitat” de la campiona olímpica. “Els seus trets físics no representen la majoria dels italians”, va dir també l’exgeneral de l’exèrcit.

Els pares de Paola Egonu van abandonar Nigèria per establir-se a Itàlia molts anys abans que l’esportista nasqués fa 26 anys en un petit poble de Pàdua. Malgrat el seu fort accent, típic de la regió del Vènet, i d’haver viscut sempre al país, Egonu no va obtenir la nacionalitat fins fa pocs anys, perquè al país transalpí els fills de pares estrangers han d’esperar a assolir la majoria d’edat per poder sol·licitar-la. Uns tràmits burocràtics que, en el millor dels casos, poden arribar a durar tres anys més.

La qüestió de la ciutadania és un debat que es reobre cada cert temps a Itàlia, sobretot perquè els fills i els nets d’emigrants italians, per contra, la poden obtenir gairebé automàticament tot i que no hagin viscut mai al país d’origen dels seus avantpassats. Així, per exemple, molts rostres coneguts descendents d’italians han pogut adquirir la nacionalitat; entre ells, el president de l’Argentina, Javier Milei.

Però encara pitjor ho tenen els ciutadans estrangers que viuen legalment a Itàlia, que han d’esperar almenys 10 anys per poder sol·licitar-la, un dels terminis més llargs dins dels països de la UE. Un temps al qual s’afegeixen, almenys, dos anys més d’espera des que es presenta la sol·licitud, i que es pot allargar fins a cinc.

I és precisament per canviar aquest darrer obstacle en la cursa infinita, gairebé olímpica, en què s’ha convertit la sol·licitud de la ciutadania italiana per als estrangers, que l’any passat una iniciativa popular que demanava convocar un referèndum per canviar la llei de ciutadania i donar la nacionalitat als migrants amb més de cinc anys de residència va aconseguir en temps rècord les 500.000 signatures necessàries per tirar-lo endavant. La reducció del requisit de residència a cinc anys podria simplificar indirectament el procés per a molts menors nascuts a Itàlia de pares no italians, que són més d’un milió de nens i nenes, segons l’Istat.

A les urnes

Aquest diumenge i dilluns les urnes s’obriran perquè els italians es pronunciïn, finalment, sobre el període de residència mínim i altres quatre qüestions relacionades amb la reforma laboral aprovada durant el govern de Matteo Renzi, que protegeix l’empresa davant els empleats en cas d’acomiadament improcedent.

En les altres consultes, amb el suport del sindicat més gran del país, la CGIL, es pretén derogar diverses normes laborals, com la que estableix que els contractats després del 7 de març del 2015 en empreses de més de 15 treballadors no han de ser reincorporats al seu lloc de treball després d’un acomiadament improcedent, encara que ho digui un jutge. També es qüestiona l’eliminació del límit d’indemnització per als treballadors acomiadats injustificadament en petites empreses, així com altres normes sobre l’ús dels contractes d'una durada determinada.

Els resultats del referèndum abrogatiu, com en aquest cas, només són vàlids si hi participa almenys la meitat de les persones amb dret a vot, és a dir, si s'assoleix l'anomenat quòrum. No obstant això, en l’última enquesta, realitzada per Demopolis, només el 46% dels enquestats van dir que tenien coneixement dels referèndums i només el 30% va confirmar que aniria a votar.

Una abstenció que ha estat encoratjada des del govern liderat per la ultradretana Giorgia Meloni. La primera ministra va declarar que anirà a les urnes, però que no recollirà la seva papereta per contribuir a fer que no s’assoleixi el quòrum. “No votar en un referèndum inútil i erroni és un dret de tothom”, va defensar. Tampoc votaran els dos vicepresidents de l’executiu ni els líders dels partits de la coalició de govern, Antonio Tajani i Matteo Salvini, fet que ha provocat la protesta encesa de l’oposició.

“És una vergonya”, va lamentar Elly Schlein, líder del Partit Demòcrata, a l’oposició, que va expressar la seva voluntat de votar a favor de les cinc qüestions sotmeses a referèndum, tot i que el partit està dividit, ja que les qüestions relacionades amb els drets laborals van ser aprovades quan Renzi era el líder dels socialdemòcrates.