Una megaplanta de carbó posa en perill un arxipèlag protegit per la Unesco

Les illes concentren el 60% dels boscos de Kènia

A Lamu només s’hi arriba en barca. A mesura que t’acostes a l’illa travesses un laberint de manglars que cobreixen bona part d’aquest arxipèlag de la costa de Kènia. Entre platges de palmeres i sorra blanca banyades per l’oceà Índic s’aixeca Lamu Town, un poble pesquer del segle XIV construït amb cases de pedra calcària blanca i corall, flanquejades per desenes de minarets. Les veles plegades de les tradicionals dhows de fusta indiquen que ja s’ha arribat al port.

A Lamu els ases encara no han estat substituïts pels cotxes i carreguen tota mena de mercaderies pels estrets carrers de la ciutat o bé descansen a l’ombra, lluny del seu amo. L’illa és un dels assentaments suahilis més antics i més ben conservats, un bressol d’aquesta cultura que va néixer de l’encreuament i de l’herència dels africans, els àrabs, els indis i els portuguesos que fa molts segles van convertir Lamu en un dels centres culturals, comercials i religiosos més importants de l’Àfrica de l’est. Avui aquest llegat està protegit com a Patrimoni Mundial per la Unesco i fa que Lamu sembli aturada en el temps. La naturalesa de l’arxipèlag també és única i es manté gairebé verge, amb una superfície de manglars que acull més de la meitat de l’extensió dels boscos de Kènia i una vida marina molt rica que la converteix en un paradís per als seus habitants i per als turistes que hi arriben.

Però aquest paradís està en perill i podria canviar radicalment en poc temps. L’illa és l’eix central d’un ambiciós pla governamental d’infraestructures anomenat LAPSSET, i Lamu connectarà dos dels motors econòmics de la regió, Kènia i Etiòpia, amb Sudan del Sud. Gràcies al finançament xinès, està previst construir sobre l’arxipèlag un port de mercaderies, un aeroport internacional, autopistes, vies de tren, una ciutat turística, oleoductes i el que ha indignat més la comunitat local: una planta de carbó de 1.050 megawatts.

“No volem el carbó, no el volem!”, repeteix categòricament Is’aq Babakar, membre de la plataforma Save Lamu, que aplega 47 organitzacions civils locals en contra del projecte. La planta, explica l’Is’aq, es refrigeraria amb aigua de mar que després seria abocada de nou a l’oceà. Això desencadenaria un canvi de temperatura que faria desaparèixer el corall i els bancs de peixos que hi viuen. La combustió del carbó, una de les energies més contaminants, també provocaria la pol·lució de l’aire i deixaria milions de metres cúbics de cendres com a residu. A més de l’impacte mediambiental, des de Save Lamu també denuncien que s’han sentit ignorats i menystinguts pel govern kenià i Amu Coal, el consorci d’empreses xineses (incloent-hi el gegant China Huadian Corporation), nord-americanes i locals encarregades del projecte: “Aquí som pobres i depenem dels manglars per construir cases, del peix per menjar i de la terra per conrear. Què passarà si ens destrueixen el que tenim?”, diu l’Is’aq. Des que van començar les protestes els activistes han patit la persecució, la intimidació i les amenaces de les autoritats governamentals, i també les detencions arbitràries: “Si el projecte es reprèn, continuarem amb les manifestacions. Potser a alguns ens mataran però, com deien a Moçambic, la lluita continua”.

Obligats a marxar

Adam Lale és la quarta generació de pescadors de la seva família. A les seves xarxes i esquers hi queden atrapades tonyines, taurons i barracudes. “Si el carbó arriba a Lamu perdré la feina, i ningú m’assegura que me’n donaran una de nova a la planta”. La vida a l’illa gira entorn del port i a la pesca, al ritme de les marees i del cant del minaret que indica que s’acaba la jornada. “El carbó és una oportunitat per als xinesos, però no per nosaltres”, assegura l’Adam. L’informe de viabilitat mediambiental no reconeixia el perjudici als pescadors i per tant tampoc les compensacions: “Si la planta es construeix, ens obliguen a canviar de vida o a marxar”.

Des de Greenpeace, Frederick Njehu denuncia la contradicció del projecte: “Kènia produeix el 80% de l’electricitat amb energies renovables i es preveu que arribi al 100% el 2020. No necessitem el carbó”. I afegeix: “La Xina també aposta per les energies verdes al seu país. Per què no ho fa a Kènia? No pots destruir el medi ambient només perquè tens poder i diners per fer-ho”. A Lamu el port de mercaderies ja s’ha començat a construir i els pescadors noten les xarxes més buides. Mentrestant, un tribunal kenià ha aturat la construcció de la planta per revisar l’informe sobre els impactes mediambientals. Una petita victòria per als activistes, de moment.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF