FILIPINES
Internacional 15/06/2020

Condemnada per difamació cibernètica Maria Ressa, la periodista més crítica amb Duterte

La informadora pot ser sentenciada a sis anys de presó per un delicte que genera dubtes legals

Ara
3 min
Ressa, amb mascareta pel coronavirus, compareixent davant de la premsa, després de conèixer la condemna, a Filipines

BarcelonaLa periodista Maria Ressa, una de les veus més crítiques contra el president de les Filipines, Rodrigo Duterte, afronta una condemna de fins a sis anys de presó per un més que qüestionat delicte de difamació cibernètica, que ha tornat a posar en evidència la debilitat de la llibertat de premsa al país. A les portes del tribunal, Ressa, de 56 anys i també amb passaport nord-americà, ha afirmat que la sentència era "devastadora, encara que no del tot inesperada", i ha advertit del risc que representi un "mal precedent" per a la resta de mitjans i informadors, que sovint són fustigats per Duterte.

El mandatari, molt còmode amb el malnom del Castigador, insulta els periodistes, els qualifica de mentiders i els assenyala com els responsables de molts dels mals del país. "Nosaltres hem sigut l'advertència, l'objectiu és acovardir-nos a tots. Però no tingueu por", ha dit Ressa, que ha reclamat "no cedir voluntàriament" en els drets i llibertats.

Ressa és una periodista reconeguda per la defensa de les llibertats, i ho fa amb la mateixa força que denuncia a través del seu portal Rappler els abusos perpetrats per Duterte, que ha fet de la mà dura i dels assassinats extrajudicials contra suposats narcotraficants la bandera de la seva gestió. Duterte fins i tot ha confessat haver matat amb les seves pròpies mans quan era alcalde.

Persona de l'any de 'Time'

Nomenada persona de l'any per la revista Time el 2018, Ressa dirigeix des del 2012 Rappler, des d'on ha destapat escàndols de Duterte, que ha carregat moltes vegades contra el mitjà i l'ha acusat de mentir. "Si no desafiem aquest moviment descarat per recuperar els nostres drets garantits a la Constitució, els perdrem", ha dit Ressa.

Se l'ha condemnada com a responsable del portal on el periodista Reynaldo Santos va publicar un reportatge, el maig del 2012, en què vinculava l'empresari Wilfredo Keng amb el tràfic de drogues, a partir d'un informe dels serveis d'intel·ligència filipins que li havia filtrat una font. Tots dos hauran de pagar 400.000 pesos (uns 7.300 euros) a Keng en concepte de danys.

Durant el procés contra Ressa, experts legals han qüestionat la tipificació de ciberdifamació perquè la demanda de Keng es va presentar el 2017, cinc anys després de la publicació del reportatge, fora de termini de l'any que fixa la llei per ordenar-ne la prescripció. No obstant això, es va admetre a tràmit acollint-se a una llei que castiga els ciberdelictes i que va entrar en vigor l'octubre del 2012, cinc mesos després de la publicació de la informació. També en aquest aspecte és més que dubtós el procediment perquè suposa que la norma s'apliqui amb caràcter retroactiu.

La veterana periodista té una desena de casos pendents més amb la justícia –set per la via penal– relacionats amb evasió d'impostos i amb la violació de les lleis filipines de propietat dels mitjans, que prohibeixen el capital estranger. "És un moment crucial a les Filipines, no només per a la nostra democràcia, sinó també per al significat que donem a la llibertat de premsa", ha assenyalat Ressa, que diu que és víctima d'una persecució política de l'administració Duterte, que ja va mirar de revocar-li la llicència del mitjà i va vetar l'entrada dels seus reporters a les rodes de premsa al palau presidencial.

Duterte es defensa

Al govern, el portaveu presidencial, Harry Roc, ha negat que Duterte "hagi sigut mai al darrere de cap esforç per restringir la llibertat de premsa", però ha insistit alhora que "la decisió del tribunal s'ha de respectar".

El veredicte contra Ressa i Santos ha tingut una forta contestació tant dins com fora de les Filipines. El Sindicat de Periodistes ha parlat de "dia fosc" i ha lamentat que "es mata la llibertat d'expressió i de premsa", mentre que l'Associació de Corresponsals Estrangers ha assegurat sentir-se "extremadament alarmada" per una decisió que, ha dit, és "una nova arma en el creixent arsenal legal contra les llibertats civils garantides en una de les democràcies més avançades de l'Àsia".

També Amnistia Internacional i Human Rights Watch han deplorat el veredicte, qualificat de "farsa" i de la prova de la capacitat abusiva de l'administració de Manila per "perseguir veus crítiques i respectades als mitjans, sense importar el cost per al país".

Però Rappler no és l'únic mitjà assetjat pel govern. ABS-CBN, el grup mediàtic més gran del país, del qual forma part la televisió més antiga de l'Àsia, han hagut de tancar perquè el Congrés no ha tramitat la renovació de la seva llicència.

stats