Internacional 13/10/2021

Per què el malson del Brexit torna a revifar?

L'unionisme de la província i Boris Johnson intenten reescriure el pacte signat el 2019

1 min

Cinc anys del referèndum del Brexit. JACK TAYLOR / GETTY

LondresLa nit de Nadal del 2020, la Unió Europea (UE) i el Regne Unit van signar un pacte comercial que reblava el clau sobre el complex procés de divorci entre els Vint-i-set i Londres. Era la culminació d'una negociació que havia tingut una etapa prèvia, el 2019, quan Downing Street i Brussel·les van signar la separació, que incloïa des dels pagaments que el Regne Unit havia de fer en funció dels compromisos adquirits fins al Protocol Nord-irlandès, una addenda al divorci beneïda per Boris Johnson que ara vol estripar i que ja va ser una de les principals pedres a la sabata durant l'agònica negociació de l'acord.

Cap on va la relació futura entre el bloc i el veí de l'altra banda del canal de la Mànega

Què diu el protocol d'Irlanda del Nord? És la clàusula del Brexit que permet mantenir oberta la frontera terrestre entre Irlanda del Nord (que és una província del Regne Unit) i la República d'Irlanda (que pertany a la UE), un tema d'alt voltatge polític.
Per què és necessari? Per mantenir oberta la frontera interior de l'illa i evitar el rebrot de la violència entre la comunitat unionista (probritànica) i la republicana, partidària de la unificació entre el nord i el sud d'Irlanda. L'objectiu és preservar els acords de Divendres Sant del 1998 i no establir controls a la frontera. Això era fàcil de fer quan la república d'Irlanda i el Regne Unit eren part de la UE i compartien les mateixes normes en la circulació de mercaderies i els mateixos estàndards de qualitat.
Què implica? El protocol obliga a un seguit de controls duaners en els béns de consum que s'envien des de la Gran Bretanya fins a Irlanda del Nord.
Quins productes es veuen afectats? Alimentaris, fitosanitaris i, en general, medicines. Londres ha retardat l'entrada en vigor dels controls en dues ocasions al·legant, per exemple, que no té sentit que des de la Gran Bretanya no es puguin enviar carns refrigerades als supermercats d'Irlanda del Nord.
És políticament explosiu, el protocol? Pot ser-ho. A la pràctica, els controls a què obliga suposen l'establiment d'una frontera interior dins del mateix Regne Unit. La comunitat unionista considera que soscava la seva posició futura dins de l'estat i que, de mica en mica, la província s'acosta a una no desitjable unificació amb la resta de l'illa. A més, Londres considera inacceptable la frontera interior.
Què vol, Londres? Reescriure el tractat, eliminar-ne tots els controls i, sobretot, acabar amb la clàusula, signada el 2019, que en cas de disputa sigui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) qui faci d'àrbitre. Per als 'brexiters' és un punt innegociable.
Què proposa la UE? Reduir la burocràcia i facilitar controls, però no renegociar el protocol ni tampoc eliminar el paper d'àrbitre del TJUE. La UE recorda que va ser el mateix Boris Johnson qui va signar l'acord tal com està i manté que és la millor solució possible.
Què pot passar les pròximes setmanes? La UE i Londres iniciaran un nou estira-i-arronsa. Londres ja ha advertit que si no es renegocia el protocol està disposat a invocar l'article 16 del pacte, que permet, unilateralment, refusar-lo. Si s'hi arribés, la UE i el Regne Unit es trobarien immersos en una guerra comercial i el pacte signat el 24 de desembre del 2020 quedaria en paper mullat.
És possible, la guerra comercial total? Amb Boris Johnson a Downing Street tot és possible. En anteriors ocasions no ha respectat els compromisos signats i, davant les diverses crisis que viu el Regne Unit, pot emprar l'estratègia populista d'assenyalar l'enemic extern de la UE com a font de tots els seus mals. A més, aquest matí el seu ex màxim assessor, Dominic Cummings, ha fet un fil de Twitter en què ha assegurat que la intenció del govern Johnson sempre va ser acabar estripant el protocol. L'afirmació ha disparat totes les alarmes tant a Brussel·les com a Dublín, on consideren que el 'premier' va actuar sempre de "mala fe".