Eleccions al Brasil
Internacional 30/09/2022

Lula aposta pel KO directe i vol fulminar Bolsonaro a la primera volta

El candidat del Partit dels Treballadors agafa embranzida i les enquestes apunten que podria obtenir un 52% dels vots

Joaquim Piera
4 min
Lula en un míting recent celebrat a la ciutat de Curitiba, a l'est del Brasil

Sao Paulo (Brasil)Hashtags com #Lula13NoPrimeiroTurno #OBrasilFelizDeNovo #LulaNo1ºTurno, que inunden les xarxes socials dels simpatitzants de Luiz Inácio Lula da Silva, exposen l’eufòria de l’esquerra brasilera perquè aquest diumenge, a la primera volta de les presidencials , té la possibilitat real d’enviar a la paperera de la història el govern d’extrema dreta de Jair Bolsonaro. Amb les enquestes a la mà, l’històric candidat del Partit dels Treballadors (PT) té el 52% d’intencions de vots vàlids (que no comptabilitzen ni els nuls ni els blancs). Si s’acaben confirmant els pronòstics, de res valdria el 34% de suport que podria aconseguir el president sortint.

L’estratègia de Lula de transformar les presidencials en un plebiscit entre democràcia i autoritarisme ha aïllat la ultradreta, molt desgastada per un govern molt mal valorat. La construcció d’un front ampli, amb una coalició de nou partits que inclou des de l’extrema esquerra fins a liberals de centredreta, té com a clau de volta el candidat a vicepresident Geraldo Alckmin, un històric socialdemòcrata (PSDB), exgovernador de São Paulo i rival de Lula a les presidencials del 2006. La seva presència ha ajudat a captar el vot evangèlic i de l’empresariat, dos sectors que havien abraçat Bolsonaro els últims quatre anys . A més, principalment entre la classe mitjana urbana i a les zones rurals amb un vot més conservador, Alckmin injecta credibilitat i la seguretat que decantarà cap al centre ideològic un possible govern del PT.

En un escenari polaritzat i una tercera via testimonial, Bolsonaro pot acabar sent víctima de la insistència, gairebé malaltissa, de governar i dirigir-se durant tota la campanya electoral només als seus seguidors fidelitzats. És el que l’esquerra anomena despectivament o gado (el ramat), que té WhatsApp com a primera –i sovint única– font d’informació, per on consumeix el tsunami de fake news fabricades des del gabinet de l’odi que controla la família Bolsonaro des del palau presidencial.

Bolsonaro, amb un 51% de rebuig

L’ideari totalitari i excloent de l’extrema dreta plasmat durant tota la legislatura ha construït un mur de rebuig que fa inviable la reelecció de Bolsonaro. S’ha arribat a la primera volta amb un escenari consolidat d’un 51% de l’electorat que diu que no votaria Bolsonaro sota cap circumstància. Al marge de passar el tall o no de la primera volta, l’actual president ha fracassat estrepitosament, incapaç de transformar en rèdit electoral l’ús partidista de la maquinària pública com mai s’havia vist al Brasil: ha forçat la reducció temporal d’impostos en combustibles i ha augmentat les ajudes dels programes assistencials amb data de caducitat a finals d’any.

El triomf pronosticat de Lula es fonamenta en tres segments decisius on l’esquerra té una majoria destacada: la població negra (51% d’intenció de vot per Lula i 28% per Bolsonaro), el vot femení (51% a 26%) i els pobres que ingressen fins a dos sous mínims, o sigui 470 euros mensuals (57% per Lula i 23% per Bolsonaro).

Aquests són els tres pilars demogràfics més castigats per la política de Bolsonaro, que ha deixat desbocada la inflació (d’un 15% sobre els aliments els últims dotze mesos) i ha aconseguit que el país torni al mapa de la fam de l’ONU. Aquest votant més desfavorit, que va ser el gran beneficiari de les polítiques inclusives dels governs de PT de Lula i Dilma Rousseff, convergeix en el perfil d'una dona afrobrasilera cap de família monoparental amb fills, que viu a les faveles o als barris més degradats de l’extraradi de les capitals.

La campanya del vot útil

L’embranzida definitiva de Lula s’ha produït a la recta final de la campanya. La mobilització pel vot útil, molt intensa a les xarxes socials, s’ha focalitzat en els possibles votants del centrista Ciro Gomes, del Partido Democrático Trabalhista (PDT), una figura molt histriònica que quatre anys enrere es va rentar les mans i va marxar de vacances a París durant la segona volta per no haver de donar suport al candidat del PT, Fernando Haddad, davant de Bolsonaro. Les últimes setmanes, Gomes ha dedicat alguns dels atacs més furibunds a Lula, que han estat reconvertits en material per als grups de WhatsApp bolsonaristes.

La voluntat de liquidar la confrontació electoral a la primera volta ha trencat fronteres. Lula ha rebut el suport d’actors de Hollywood com Mark Ruffalo i Danny Glover, a més d’un grup d’economistes d’universitats del Canadà, els Estats Units i el Regne Unit. Polítics i intel·lectuals sud-americans, entre els quals hi ha el premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel, han redactat una carta oberta per demanar a Ciro Gomes que retiri la candidatura.

Paral·lelament, l’expresident ha fet les paus amb antics aliats i ha mostrat, un cop més, que un dels seus punts forts és la capacitat d’aglutinar, de fer de pal de paller. Hi ha dos casos paradigmàtics. El primer és el de Marina Silva, històrica dirigent del PT i exministra de Medi Ambient (2003-2008), que va deixar el govern enemistada amb uns quants ministres, com Dilma Rousseff. Silva va fundar un nou partit, Rede, i va ser candidata a les últimes tres presidencials. Ara tot apunta que podria recuperar la cartera en un futur govern de Lula, on també hi podria haver Henrique Mereilles, president del Banc Central durant els dos mandats anteriors de l'exsindicalista. Aquests moviments mostren que Lula es prepara per teixir un futur executiu de reconstrucció nacional després de quatre anys en què l’extrema dreta ha desgastat i ha dinamitat el sistema institucional des de dins.

stats