Internacional 14/04/2022

Londres anuncia un pla draconià per enviar a Ruanda "desenes de milers" de migrants

Boris Johnson desvia l'atenció del Partygate mostrant mà dura en el control de la frontera del canal de la Mànega

4 min
Boris Johnson, durant l'anunci de les noves mesures contra l'emigració, aquest matí a Kent

LondresEls migrants homes que creuin el canal de la Mànega en pasteres, i que hagin arribat al Regne Unit després de l'1 de gener "il·legalment", en paraules del primer ministre britànic, Boris Johnson, seran enviats a Ruanda en un vol d'anada, sense possibilitat de retorn, i mai no podran sol·licitar asil al Regne Unit.

L'anunci l'ha fet aquest dijous el premier en una conferència des de Kent, comtat del sud d'Anglaterra on es concentren la majoria d'arribades de sol·licitants d'asil des de les costes del continent. A partir d'ara, creuar el Canal en pastera serà un crim al Regne Unit. De fet, si s'entra al país per qualsevol ruta sense un visat o sense el dret a fer-ho en virtut d'acords bilaterals o de tenir la documentació en regla, el govern considerarà que l'entrada ha sigut il·legal i, per tant, es perdrà qualsevol dret a demanar asil. L'acord –que estava signant a Ruanda la ministra de l'Interior, Priti Patel, pràcticament al mateix temps que Johnson en parlava— "no té límits, i Ruanda tindrà la capacitat de reubicar desenes de milers de persones durant els pròxims anys", ha afegit el premier. En el futur, i si aquest programa pilot funciona, també podria incloure dones i nens.

Des d'aquest mateix dijous, la Royal Navy s'ocupa de la vigilància de les costes del canal de la Mànega. La implicació del ministeri de Defensa en l'operació és el resultat del convenciment que el tràfic i la circulació de migrants pel Canal pot continuar i que, en comptes d'arribar a les costes del Regne Unit i posar-se en mans de les autoritats britàniques, la sola possibilitat d'un vol immediat cap a l'est de l'Àfrica pot provocar que els nouvinguts intentin esvair-se i dissoldre's en la societat per iniciar una vida, ni que sigui fantasmagòrica i com a indocumentats, al marge de qualsevol sistema de control però almenys al Regne Unit.

Una autocràcia criticada pel Regne Unit

A canvi d'acceptar l'arribada a Ruanda dels homes que arriben a les costes de Kent en pastera, el govern de Kigali rebrà un import inicial de 120 milions de lliures esterlines per fer front als costos. El mateix govern britànic va expressar l'any passat la seva preocupació per les "contínues restriccions als drets civils i polítics i a la llibertat de premsa" davant de les Nacions Unides. Però ignorant-les completament, i sense tenir en compte que el president, Paul Kagame, compleix tots els estàndards per ser titllat, en el millor dels casos, d'autòcrata, i en el pitjor, de dictador, Johnson ha dit en el seu discurs que Ruanda és "un dels països més segurs i amb un grau de desenvolupament econòmic més ràpid del món".

Els migrants que arribin al Regne Unit seran inicialment avaluats pels funcionaris del ministeri de l'Interior per determinar si són realment migrants econòmics o autèntics sol·licitants d'asil que hagin fugit de la persecució als seus països d'origen. De moment, però, s'ignora quant de temps durarà aquest procés ni com es decidirà si un individu és un migrant econòmic o un veritable sol·licitant d'asil. Aquells als quals es permeti quedar-se al Regne Unit mentre es processa la seva demanda seran allotjats en centres d'acollida com els existents a Grècia, en concret a l'illa de Samos, amb finançament de la Unió Europea . El primer s'obrirà a Linton-on-Ouse (North Yorkshire), on els interns hauran d'obeir normes estrictes –pràcticament en règim de presó–. L'any passat van arribar a les costes de Kent unes 28.500 persones i aquest any, fins ara, ho han fet una mica més de 5.000. Aquest dimecres hi van arribar 600 persones.

Els que siguin enviats immediatament a Ruanda seran allotjats en centres construïts ad hoc i entraran al sistema de processament de Kigali. En un màxim de tres mesos hauran de tenir un veredicte. Si obtenen l'estatus de refugiat, rebran la residència. Els que no l'obtinguin seran repatriats als països d'origen. Les organitzacions humanitàries i d'ajuda legal als refugiats temem que, amb aquest nou pla, s'obri la porta indiscriminada a l'expulsió de qualsevol persona que arribi en pastera pel Canal. A més, han denunciat igualment que Ruanda no respecta els drets humans i que les persones que siguin enviades fins a l'est de l'Àfrica s'exposen a ser víctimes de qualsevol abús.

Els precedents existents de programes semblants no permeten gaire optimisme. Israel en va establir un de similar amb Ruanda que va acabar el 2018. I milers de les persones que van acabar a les mans de l'administració de Kigali després es van veure un altre cop immerses en el cercle sense fi dels traficants d'éssers humans. Human Right Watch va denunciar nombrosos casos de violacions, abusos i assassinats dels acollits a aquest programa.

En el seu discurs, Johnson ha justificat aquesta política en virtut del "nostre impuls humanitari, fet que és possible gràcies a les llibertats del Brexit". El resultat, ha assegurat, serà l'establiment de "vies segures i legals per a l'asil que alhora pertorbaran el model de negoci de les bandes, perquè implica que els migrants econòmics que s'aprofiten del sistema d'asil no podran quedar-se al Regne Unit". Johnson també ha dit que "aquells que ho necessiten realment estaran degudament protegits, inclòs l'accés a serveis legals a l'arribar a Ruanda, i tindran l'oportunitat de construir-hi una nova vida".

Johnson, però, ha acceptat que, malgrat que "confiem que la nostra nova associació migratòria compleix amb totes les obligacions internacionals, la iniciativa serà impugnada als tribunals" pel que ha qualificat de "formidable exèrcit d'advocats motivats políticament". Per tant, la mesura no podrà ser "efectiva de la nit al dia, però prometo que farem tot el que calgui per fer realitat" la nova política migratòria. De moment, dins del marc legal establert, amb la possibilitat de "fer les reformes que siguin necessàries".

El primer ministre britànic ha tornat, doncs, als vells eslògans dels tories i del Brexit: la recuperació del control sobre les fronteres, una iniciativa que molts especialistes —i fins i tot Nigel Farage, un dels grans impulsors de la sortida del Regne Unit de la UE— consideren condemnada al fracàs. A més, com ha apuntat el cap del Partit Laborista, Keir Starmer, no deixa de resultar sorprenent que l'anunci del pla es faci 48 hores després que el premier i el ministre del Tresor, Rishi Sunak, hagin rebut sengles multes –i en poden rebre més els pròxims dies– per l'escàndol del Partygate . Es tracta d'un "anunci desesperat d'un primer ministre que només vol desviar [l'atenció] de la seva pròpia infracció de la llei".

stats