La lluna de mel entre Trump i Putin hauria de preocupar la Xina?

PequínLa Xina assisteix com a convidat de pedra al festeig de Donald Trump amb Vladímir Putin. El gir que ha donat Donald Trump a la política exterior nord-americana llançant-se a estrènyer relacions amb Rússia i tensant els llaços amb els seus aliats tradicionals, com ara la Unió Europea i també Ucraïna, desperta dubtes sobre el paper que pot jugar el gegant asiàtic.

La decisió de Washington de restablir a tota velocitat els llaços amb Rússia ha sacsejat les relacions internacionals. Donald Trump no només està disposat a negociar directament amb Putin la fi de la guerra d'Ucraïna, acceptant la majoria de les peticions russes, sinó que també aposta per normalitzar les relacions amb el seu etern enemic. L'objectiu inclou treure Putin de l'ostracisme internacional, arribar a acords comercials i aixecar les sancions sobre Rússia.

Entre els interessos de Trump s'inclouria afeblir els lligams Xina-Rússia formalitzats amb una declaració d'“aliança sense límits” entre els dos països a principis del 2022. El mateix secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, ha reconegut la postura nord-americana en una entrevista al mitjà conservador Breitbart News. Rubio criticava que “els russos s'han tornat cada cop més dependents dels xinesos” i assegurava que això no era bo, ja que els dos països són potències nuclears.

Diversos analistes han fet comparacions entre la decisió de Trump d'acostar-se a Putin amb la política duta a terme per Kissinger i Nixon. Als anys setanta i en plena Guerra Freda el president Nixon va establir relacions amb la Xina de manera sorprenent en un moviment que pretenia debilitar la Unió Soviètica fomentant les distàncies entre Moscou i Pequín.

Però tant Pequín com Moscou s'han afanyat a mostrar públicament la seva ferma aliança. Des de la Xina s'ha assegurat que qualsevol intent de separar els dos països està condemnat al fracàs. Dijous el portaveu del ministeri d'Afers Estrangers xinès Lin Jian va afirmar que “és totalment inútil que la part nord-americana sembri discòrdia en les relacions entre xinesos i russos” i va assenyalar que les estratègies i aliances dels dos països són a llarg termini.

Tot i que Donald Trump vulgui aprofitar la química que té amb Vladímir Putin, és difícil que aconsegueixi esquerdar la unió entre Moscou i Pequín.

Als Estats Units els preocupa l'expansió comercial de la Xina per Àsia central i que desenvolupi una aliança eurasiàtica amb Rússia. Washington preferiria que el petroli rus deixés de fluir cap a la Xina per llastar el seu creixement. També vol combatre els acords de Pequín amb tercers països del Sud Global per utilitzar el iuan com a moneda de referència a les transaccions comercials en comptes del dòlar. Les sancions imposades a Rússia han afavorit que Moscou i Pequín utilitzin la moneda xinesa.

La divisió de la Xina i Rússia també afebliria el grup dels BRICS que s'ha anat ampliant i enfortint econòmicament. En el futur els BRICS es poden convertir en un contrapès als interessos nord-americans.

A la Xina també li interessa un acord de pau en favor de Putin

Però és difícil que els Estats Units aconsegueixin marginar Xi Jinping. La Xina ha estat el principal suport de Moscou des de la invasió d'Ucraïna, que mai no ha condemnat. La seva ajuda econòmica ha estat vital per a Putin. Alhora, ha estat una bona inversió, ja que la debilitat de Moscou li ha permès comprar gas i petroli barat i aprofitar-se de les sancions per inundar el mercat rus amb les seves manufactures.

A Xi Jinping li interessa un acord de pau a Ucraïna que beneficiï Putin i deixi debilitada la Unió Europea, ja que així serà més receptiva a les seves pràctiques comercials. Especialment, a la Xina li agrada un acord que no diferenciï entre invasors i envaïts, tal com proposava al seu pla de pau.

Al contrari que als anys setanta, ara la Xina i Rússia no tenen cap gran diferència i els uneix l'interès per crear un nou equilibri de poders mundial. Xi Jinping i Vladímir Putin comparteixen una concepció del poder i una estratègia a llarg termini per als seus països. I tots dos són conscients que, al contrari que ells dos, el poder de Donald Trump té data de caducitat.

Quan Trump encarrili la fi de la guerra a Ucraïna i sostingui el control d'Israel sobre Gaza, s'espera que centri els seus interessos a l'Àsia-Pacífic i a la Xina, el seu principal competidor. A Pequín romanen a l'expectativa que Trump aposti per una escalada de la guerra comercial. De moment, el president nord-americà s'ha mostrat caut i s'ha limitat a donar grans titulars. Ha imposat aranzels, encara que més baixos que els promesos durant la campanya electoral, alhora que ha fet concessions com ara revertir la prohibició de TikTok.

Caldria veure si Xi Jinping està preocupat o simplement es manté expectant, a l'espera que sigui el mateix Trump, amb ajuda de socis com Putin o Netanyahu, que faci realitat els seus desitjos d'acabar amb l'actual ordre mundial.