Internacional 07/04/2020

Alliberat l'exnúmero 3 del Vaticà després d'anul·lar-se la condemna per pederàstia

El Tribunal diu que no veu acreditada la culpabilitat del cardenal australià George Pell

Soraya Melguizo
3 min
El cardenal Page arribant al Tribunal Suprem d'Austràlia, el passat mes d'agost

MilàEl cardenal George Pell, un dels prelats més poderosos del Vaticà en l'era del papa Francesc, ha abandonat aquest dimarts la presó després que el Tribunal Superior d'Austràlia anul·lés la seva condemna de sis anys de presó per abusos sexuals contra dos nens en la dècada del 1990. Els magistrats consideren que existeix "una possibilitat significativa que una persona innocent hagi sigut condemnada perquè les proves no han establert la culpabilitat amb el nivell de prova requerit". La decisió no admet recurs.

El cardenal estava allunyat del Vaticà des que el juny del 2017 va ser acusat formalment per la justícia del seu país d'haver comès abusos sexuals contra menors i haver encobert casos de pederàstia dins l'Església durant la seva etapa com a sacerdot i arquebisbe a Austràlia. "La mateixa idea de l'abús sexual em sembla aberrant", va dir en una roda de premsa convocada a contrarellotge poc després de conèixer-se la notícia de la seva imputació. En un gest insòlit fins llavors, el papa Francesc li va concedir una mena d'excedència perquè pogués viatjar a Austràlia per defensar-se de les greus acusacions que pesaven sobre ell i de les quals sempre s'ha declarat innocent.

L'únic testimoni

El 2019 el prelat va ser condemnat a sis anys de presó per haver comès abusos sexuals contra dos escolans de 12 i 13 anys a l'interior de la sagristia de la catedral de Sant Patrick els anys 1996 i 1997, quan era arquebisbe de Melbourne. La decisió es va basar en el testimoni d'una de les dues víctimes, que havia denunciat els fets el 2014 després que l'altra suposada víctima morís d'una sobredosi. La sentència va convertir el cardenal en la màxima autoritat de l'Església catòlica condemnada per pederàstia.

Durant el judici d'apel·lació, els advocats de Pell van denunciar una "acumulació d'inversemblances" i van defensar que l'arquebisbe no havia pogut tenir ni l'oportunitat ni el temps suficient d'agredir els escolans a la sagristia de la catedral al final de les misses. Els set magistrats del Tribunal Superior van establir per unanimitat que el tribunal de primera instància havia "omès abordar si existia una possibilitat raonable que el delicte no s'hagués comès, de manera que hi hauria d'haver hagut un dubte raonable sobre la culpabilitat".

"El meu judici no era un referèndum sobre l'Església catòlica ni sobre com les autoritats eclesiàstiques d'Austràlia van tractar el delicte de pederàstia a l'Església. La pregunta era si jo havia comès aquests delictes horribles, i no és el cas ", ha declarat en un comunicat el prelat després de conèixer la sentència. Pell va demanar que la seva absolució no afegís més "dolor i amargor" del que ja senten les víctimes d'abusos sexuals.

Abans de ser condemnat, el cardenal australià estava considerat una mena de número 3 dins de la jerarquia vaticana i la mà dreta de Francesc en la reforma de la cúria romana. El 2013 va entrar a formar part del C9, el consell dels cardenals que ajuden el Papa en aquesta reforma. I un any més tard va ser nomenat secretari de la Prefectura d'Afers Econòmics de la Santa Seu. El desembre del 2018 el pontífex el va apartar del C9, oficialment "per motius d'edat", i un mes després el Vaticà va confirmar que el prelat australià ja no era el ministre de finances perquè el seu càrrec havia expirat. Poc després, la Santa Seu va anunciar l'obertura d'una investigació canònica sobre els abusos que se li imputaven al seu país natal.

En un breu comunicat, el Vaticà ha assegurat rebre la sentència absolutòria amb "satisfacció" i ha subratllat que el cardenal Pell va defensar "sempre la seva innocència, a l'espera que la veritat fos provada". Durant la missa que cada matí celebra el papa Francesc a la seva residència de Santa Marta, el pontífex ha demanat pregar pels innocents que pateixen "sentències injustes", encara que no ha nombrat el prelat australià.

stats