Crisi política al Regne Unit

La renúncia de la ministra d'Interior agreuja la crisi de Truss, que s'aferra al càrrec

"Soc una lluitadora i no abandono", afirma la 'premier' britànica mentre el caos a Downing Street continua

6 min
Liz Truss, al costa del ministre d'Economia, Jeremy Hunt, durant la sessió de control del Parlament, aquest dimecres.

LondresTres hores després que la primera ministra britànica, Liz Truss, sobrevisqués aquest dimecres a migdia a una compromesa sessió de control a la Cambra dels Comuns, li ha esclatat una altra crisi a les mans. La ministra d'Interior, Suella Braverman, una radical antiimmigració i favorable a l'enviament de migrants a Ruanda, ha dimitit a causa del que ella mateixa ha definit en la seva duríssima carta de renúncia com una "infracció tècnica". La crisi desfermada per la ja exministra, i les escenes de caos que ha viscut Westminster el dimecres al vespre durant una votació en què hi ha hagut crits, empentes i assetjament entre diputats tories, fan molt possible que Truss ni tan sols acabi a Downing Street aquest dijous.

La dimissió de Braverman s'ha produït després que dimecres al matí enviés un document oficial sobre immigració, a través del seu correu electrònic particular, a una persona no autoritzada a rebre'l. “Fingir que no hem comès errors, continuar com si tothom no pogués veure que els hem comès, i esperar que les coses surtin bé per art de màgia no és una política seriosa. M’he equivocat; accepto la responsabilitat; renuncio”. Implícitament, Braverman acusava Liz Truss de no dimitir tot i els gravíssims errors que ella ha tingut en política econòmica.

A més, Westminster va ple de rumors sobre el fet que el document no havia sigut consensuat pel govern i especialment era contrari als plantejaments del nou ministre d'Economia, Jeremy Hunt, perfectament coneixedor de la necessitat de canviar la política migratòria del país, una vegada el Brexit ha limitat i reduït la força laboral. I aquest dijous al matí, la premsa britànica explica que dimarts Braverman, Hunt i Truss van tenir una molt tensa reunió de 90 minuts perquè la cessada ministra es comprometés a una política migratòria més flexible.

De fet, a la carta de dimissió, Braverman aprofita l'avinentesa per criticar "la direcció del govern Truss", que ha abandonat totes les promeses relatives tant a rebaixes fiscals com a immigració. Hi assegura: "Estem vivint un moment convuls. Estic preocupada per la direcció del govern. No només hem incomplert les promeses clau que es van prometre als nostres votants, sinó que també em preocupa seriosament el compromís del govern d'honorar els compromisos del programa electoral, com ara reduir el nombre total de migrants i aturar la immigració il·legal, sobretot la perillosa arribada de petites embarcacions" pel canal de la Mànega.

El nou episodi mostra el caos en què viu el govern britànic, que perd el segon ministre en menys d'una setmana i només en fa vuit que va començar a treballar. De moment, l'estabilitat que prometia Truss es desfà com un terròs de sucre. Braverman, una figura emergent a la dreta brexiter del partit, molt popular entre les bases conservadores per la seva dura retòrica antiimmigració, havia competit també en la cursa pel relleu de Boris Johnson. El substitut de Braverman és Grant Shapps, que havia donat suport a Rishi Sunak en les primàries tories, que la mateixa Truss va acomiadar fa sis setmanes com a ministre de Transport i que va demanar la dimissió de la premier en fa només dues.

Sessió de control

A la bomba llançada per Braverman a mitja tarda s'ha afegit encara hores després la confusa dimissió de la Chief Whip, la cap de la disciplina dels conservadors, Wendy Morton, i el seu número dos, Craig Whittaker, símptomes evidents del caos en què es troba el partit. L'aparent renúncia de Morton i Whittaker s'ha conegut mentre s'esperava el resultat d'una votació sobre el fracking, i l'aixecament de la prohibició que havia promès el govern en el manifest electoral del 2019, que el mateix govern havia considerat al matí com una qüestió de confiança.

Per tant, exigia als seus diputats que votessin del seu cantó, tot i que contravenia el compromís adquirit i que molts parlamentaris saben que els seus votants no volen que hi hagi fracking a les seves circumscripcions. Més de trenta tories, però, han votat contra les ordres de Truss, en una demostració més de l'estat de desgavell dels tories. Tant que dues hores i mitja després des de Downing Street asseguraven que Morton i Whittaker continuaven al comandament de les tasques disciplinàries del partit.

En tot cas, la situació és tan extraordinària que el parlamentari conservador Chris Walker ha afirmat, en declaracions a la BBC, que "la paciència té un límit", després de les escenes viscudes des de la presentació del minipressupost i abans de la votació d'aquest dimecres. Entre altres raons, perquè s'han produït les esmentades i vergonyoses situacions d'empentes, crits i amenaces, en el moment de la votació, entre els mateixos diputats conservadores. El ministre a l'ombra per a Escòcia, Ian Murray, també ho ha denunciat, entre altres, a Twitter. I ara el president de la cambra investiga els fets.

Tot plegat ha enfosquit, i molt, el relatiu respir que Truss havia aconseguit en la sessió de control matinal i fa que les seves esperances de resistir a Downing Street s'hagin reduït encara més, al mínim, tot i que en l'intercanvi de cops amb el líder de l'oposició no va actuar de manera catastròfica, com divendres passat en una conferència de premsa per explicar el cessament del seu primer responsable del Tresor, Kwasi Kwarteng, de la qual va sortir cames ajudeu-me.

El temps que havia aconseguit guanyar a migdia se li ha escapat a la nit. I és molt possible que no resisteixi ni tan sols a la presentació del nou pla fiscal que prepara el ministre Hunt, i que es presentarà el 31 d'octubre, dia de Halloween. Una data potser escollida ad hoc perquè amb les notícies que ja ha avançat Hunt, de retallades i "decisions difícils" en un futur immediat, milions de persones ja estan molt espantades.

Amb un guió molt pautat, que va seguir en tot moment, va dir que “soc una lluitadora i no abandono”, un missatge adreçat més que a l’oposició laborista al seu partit, que se’n vol desfer tan aviat com sigui possible. La manca d'una alternativa clara, però, encara la salva.

Però la seva incompetència ha quedat àmpliament demostrada en 43 dies en el poder, en què no només ja ha cessat o perdut dos ministres, sinó en què ha aconseguit doblar les primes mensuals de milions d'hipoteques, gairebé posar fi a 1,5 bilions de lliures de fons de pensions del país i elevar els interessos que el govern ha de pagar pels bons del Tresor a trenta anys.

Als Comuns, Truss, a migdia del dimecres, havia tornat a entonar el mea culpa pels "errors comesos", però com si haguessin sigut un accident meteorològic, impossibles d'evitar, i no pas fruit de les seves pròpies accions. "He admès i corregit els errors", ha dit, intentant fer passar bou per bèstia grossa. Perquè quan es trenca un gerro és impossible tornar-lo a l'estat original, que és exactament el que ha passat amb les finances públiques del país.

La premier ha repetit una de les frases que va fer famosa Theresa May durant el seu turbulent mandat: "Soc una lluitadora i no abandono", que de fet May havia manllevat d'un dels arquitectes del Nou Laborisme, Peter Mandelson.

Sorprenentment, la premier s'ha compromès a respectar el compromís electoral del partit del 2019 d'apujar les pensions en línia amb la inflació –que aquest dimecres s'ha situat al setembre en el 10,1%–, i això que vint-i-quatre hores abans, des de Downing Street, el nou ministre d'Economia, Jeremy Hunt, havia informat que no es podria garantir i assegurava que no s'hi podia comprometre. I aquest matí, el ministre d'Exteriors tampoc no hi posava la mà al foc.

Liz Truss, a la tribuna dels Comuns, aquest dimecres.

L'estratègia del titella

El líder de l'oposició, Keir Stermer, amb algunes frases enginyoses, tampoc ha sortit del guió que duia escrit i no ha incidit, per exemple, en el forat en les finances públiques que ha causat el desgavell de l'anomenat minipressupost de l'exministre d'Economia de Truss.

No ha aconseguit un KO, però potser és el que volen els laboristes: tenir un titella a Downing Street el màxim temps possible, encara que la premier ha demostrat que es pot aixecar de terra. Ni que sigui momentàniament i de miracle.

Les sessions de control a l'ocupant de Downing Street són, sobretot, focs d'artifici, amb intercanvi de cops i esgrima verbal. Des d'aquest punt de vista, el xou només podia acabar de dues maneres. O bé com un desastre absolut per a Truss, amb la qual cosa hauria signat la sentència immediata, o bé com s'ha acabat: amb una primera ministra que ha obtingut una mica més de temps. Però el problema per a la premier és que el dany que ha causat no té solució. Truss ja només sobreviu hora a hora perquè governar no governa.

stats