Le Pen torna a mutar i s'apropa al trumpisme

ParísLa sentència que condemna Marine Le Pen a quatre anys de presó i cinc d'inhabilitació –que difícilment li permetran presentar-se a les eleccions presidencials del 2027– ho ha canviat tot. Des que un tribunal de París va condemnar dilluns la líder d'extrema dreta per malversació de fons públics, Le Pen ha deixat enrere el seu discurs moderat i s'ha dedicat a atacar les institucions de l'Estat amb una vehemència i una còlera inèdites. La líder de Reagrupament Nacional (RN) acusava aquesta setmana "el sistema" d'haver fet ús de la "bomba nuclear" per evitar que pogués estar a la carrera presidencial i la formació feia una crida a la mobilització al carrer. "Si ells utilitzen una arma tan potent contra nosaltres, és que estem a punt de guanyar les eleccions", assegurava fent referència a la bomba nuclear.

Els pesos pesants del seu partit no han deixat d'aparèixer cada dia als mitjans amb arguments clarament populistes per denunciar una sentència "política" i una "violació a l'estat de dret". Per primera vegada, l'RN parla de complotisme, parla d'un "sistema" que va en contra seu i ataca les institucions de l'Estat, com fan altres partits d'ultradreta europeus. L'ofensiva mediàtica que ha impulsat Le Pen, els arguments populistes i l'estratègia de pressió a la justícia que està posant en marxa com a resposta a la sentència l'apropen al trumpisme, malgrat que ella sempre s'hi ha volgut distanciar. "Ofensiva amb accents trumpistes", titulava la portada Le Monde a la seva edició de dimecres.

"Estem observant una forma de trumpització del discurs quan l'RN intenta capgirar l'ús del sentit mateix de la democràcia: ataca els jutges que representen el poble i els responsabilitza de la rebaixa de l'ordre democràtic", destaca a Le Parisien l'analista polític Olivier Rouquan. "Els neopopulistes volen monopolitzar la sobirania popular, així que la seva retòrica és: Si els ataquem a ells, ataquem el poble. Trump i Putin també utilitzen aquesta lògica inversa", explica l'analista.

Contradicció de Le Pen

L'estratègia contradiu la maniobra de desdiabolització i normalització que ha impulsat Marine Le Pen des que va agafar les regnes del partit el 2011 i en va expulsar el seu pare el 2016 per unes declaracions antisemites que havia fet el fundador del Front Nacional. La transformació del partit que ha fet l'actual líder per eixamplar la base electoral, moderant el discurs i presentant la formació com un partit de llei i ordre capaç de governar, topa amb les crides a la mobilització al carrer per protestar per una sentència judicial i amb el to empleat ara per Le Pen, que recorda al del president dels Estats Units.

Trump, a més a més, ha demostrat la seva sintonia amb la líder de l'RN amb la crítica a la sentència que ha fet a la seva xarxa social, Truth Social, titllant de "caça de bruixes" la condemna. "Allibereu Marine Le Pen!", exclamava un hiperbòlic president.

Le Monde es preguntava aquesta setmana si el nou discurs de l'RN es mantindrà fins a les eleccions i marcarà un canvi de rumb del partit d'extrema dreta. "Una campanya amb accents trumpistes contra la justícia de la República podria suposar una estocada a aquesta normalització, ja fràgil des de la censura al govern de Michel Barnier al desembre", apuntava. El diari també destacava que tota l'ofensiva del partit contra la justícia serveix per evitar que es parli de la qüestió de fons, la malversació de més de quatre milions d'euros amb contractes ficticis de suposats assistents del Parlament Europeu. La sentència considera provada la malversació i situava Le Pen "al centre" del sistema que va permetre cometre el frau.

Marine Le Pen, que s'havia desmarcat amb la manera de fer del seu pare i de la ideologia més ultra del Front Nacional, sembla retallar ara la distància. Atacar la justícia i "el sistema" és una aposta arriscada per a la líder d'extrema dreta, que corre el perill de desfer el camí fet amb la desdiabolització i l'intent de presentar el partit com l'única força capaç de posar en ordre el país i preservar els valors de la República. "Deixant enrere la famosa desdiabolització i la recerca del respecte, Le Pen, guiada per la ira, retroba els accents populistes del seu pare. És una recaiguda", afirmava dimecres el periodista Renaud Dély en un editorial de Radio France.

Tornada als orígens

Al·lèrgic a les protestes ciutadanes, Reagrupament Nacional ha convocat per aquest diumenge a la tarda un míting-protesta contra la sentència amb el títol populista "Salvem la democràcia". És un pas més en aquest apropament a Trump i a la tornada als orígens del partit. La comparació és inevitable: el 1998, quan Jean-Marie Le Pen havia de comparèixer en un judici per haver agredit una socialista, milers de persones van sortir als carrers de Versalles per protestar contra la pena d'inhabilitació que pesava contra el fundador del Front Nacional. Finalment, va ser condemnat a un any d'inhabilitació.

Aleshores Le Pen pare va denunciar una "maquinació judicial" i va advertir que "utilitzar la justícia per eliminar un adversari polític és particularment greu", unes declaracions que recorden molt a les de la seva filla després de la sentència condemnatòria de dilluns.

El partit –que sempre ha criticat les manifestacions de l'esquerra que acaben amb actes violents– no vol que la protesta de diumenge acabi amb violència i ha fet crides a protestar pacíficament. "Tenim ordres de no trencar res, de no fer malbé res", explicava un militant a France Info. "No tenim l'estratègia d'assalt del Capitoli, sinó l'estratègia de Martin Luther King. Farem les coses d'una manera molt organitzada", afirmava a la mateixa emissora l'eurodiputat del partit d'extrema dreta Philippe Olivier, pròxim a Le Pen.