L'atac contra l'Iran: un fre o un accelerador al seu programa nuclear?

BarcleonaLes treves són moments per al màrqueting militar: els països agressors solen magnificar els danys infligits i els agredits intenten minimitzar-los. I enmig de la polseguera de les bombes costa molt de veure-hi clar. Així, Donald Trump va dir que en l'atac del 22 de juny havia "arrasat" les instal·lacions nuclears iranianes. L'Iran, en canvi, assegura que el dany ha estat molt menor del que s'havien imaginat inicialment. L'única font fiable, els inspectors de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), no tenen permís per comprovar in situ l'estat de les instal·lacions nuclears. I tampoc se sap si Teheran va moure els 400 quilos d'urani que segons l'agència havia arribat a enriquir per sobre del 60% abans de l'atac. I encara és més difícil de calcular l'impacte polític: si ara a l'Iran, després del pitjor atac que ha patit des de la guerra amb l'Iraq dels anys 80, les veus que reclamen armament nuclear per protegir-se són més i més poderoses.

Quin és l'estat de les instal·lacions nuclears iranianes?

L'ambaixador de l'Iran a l'ONU, Amir Saeid Iravani, ha dit aquest dilluns que el programa d'enriquiment d'urani no s'aturarà "mai" perquè té finalitats "energètiques pacífiques" i que s'ajusta al tractat sobre la no-proliferació d'armes nuclears, signat per la República Islàmica. "L'enriquiment és un dret inalienable, i volem implementar-lo", ha dit en una entrevista emesa aquesta matinada a la cadena estatunidenca CBS. També s'ha mostrat disposat a negociar, però ha alertat que "la rendició incondicional no és negociació". "Pretén dictar la nostra política", ha dit, i ha aclarit que "no hi ha cap petició" d'una nova reunió amb els Estats Units, després que Washington bombardegés tres de les principals instal·lacions nuclears del país en suport a l'atac d'Israel.

Donald Trump va afirmar que les plantes de Fordo, Natanz i Esfahan havien estat "totalment destruïdes", però no queda clar fins a quin punt el programa nuclear iranià ha quedat danyat. El director general de l'AIEA, Rafael Grossi, va assegurar dissabte en una entrevista a la cadena CBS que en aquestes tres plantes "hi ha hagut una destrucció important, però fins que els iranians no puguin buscar sota la runa no sabran el nivell exacte". Alejandro Zurita, antic cap del programa de cooperació internacional d'investigació nuclear de la UE, explica a l'ARA que "tot seran especulacions fins que els inspectors del OIEA puguin accedir a la part subterrània de les instal·lacions".

No obstant això, el Washington Post va informar diumenge que els EUA havien interceptat comunicacions iranianes en què alts funcionaris de Teheran comentaven que els danys de l'atac no havien estat tan destructius i extensos com preveien. La portaveu de la Casa Blanca, Caroline Leavitt, va treure ferro a aquestes comunicacions, però no va negar-les: "La idea que funcionaris iranians anònims saben què va passar centenars de metres sota terra és una ximpleria", va dir.

L'atac israelià també va afectar el reactor d’urani natural i d'aigua pesant Khondab IR-40 al complex nuclear d'Arak, que també podria arribar a fabricar l’altre material atòmic, el plutoni-239, el redisseny del qual formava part de l'acord nuclear de 2015, que va signar l'Iran amb les cinc potències atòmiques del Consell de Seguretat de l'ONU (incloent-hi els Estats Units d'Obama) i la UE.

Què passa amb els inspectors internacionals?

L'enviat iranià a l'ONU també ha negat que el seu govern amenaci Rafael Grossi, director general de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), ni els seus inspectors, que actualment són a l'Iran, però als quals Teheran no permet accedir a les seves instal·lacions nuclears. "No hi ha cap amenaça", ha dit Iravani, tot i que ha admès que el Parlament iranià ha suspès la cooperació amb l'AIEA: "Els inspectors són a l'Iran, estan en condicions segures, però la nostra avaluació és que no han fet la seva feina". Grossi, que és un dels noms que sonen per assumir l'any que ve la secretaria general de l'ONU, reclama aquest accés i s'ha ofert per anar personalment a l'Iran, com va fer amb la central nuclear de Zaporíjia, que està en la línia del front a Ucraïna, per contribuir a assegurar les instal·lacions. Però el règim considera que l'últim informe de l'AEIA del 12 de juny que alertava de manca de transparència de les autoritats iranianes amb el programa va legitimar l'atac israelià, cosa que Grossi ha desmentit, mentre deixava molt clar que no hi havia cap prova que Teheran volgués desenvolupar armament nuclear.

Grossi ha afirmat que la clau és el que passarà ara. "L'Iran tenia un programa nuclear molt gran i ambiciós. I una part encara pot quedar dempeus, i si no, és evident que tenen el coneixement i la capacitat industrial. És un país amb una tecnologia nuclear molt sofisticada, i això no es pot "desinventar". No pots esborrar el coneixement o les capacitats que tenen. En qüestió de mesos poden tornar a tenir capacitat d'enriquiment. És un país enorme i això hauria de ser un incentiu perquè tothom entengui que no hi ha una sortida militar: que l'única sortida és arribar a un acord que doni garanties perquè tothom a la regió i més enllà se senti segur per girar full".

Israel va matar els caps científics visibles del programa nuclear iranià, però Zurita recorda que "un programa com aquest no depèn d'un grapat de científics: el coneixement hi és, i les infraestructures hem de veure fins a quin punt". Per a l'expert català, el que ha passat confirma que l'Iran ja hauria pogut enriquir urani per sobre del 90% –necessari per tenir la bomba atòmica– des del 2018, quan Trump es va retirar unilateralment de l'acord que posava el seu programa nuclear sota control internacional. No era, doncs, un problema de capacitat tecnològica, sinó de voluntat política.

I el material nuclear?

El més lògic és suposar que l'Iran va traslladar els 400 quilos d'urani que havia enriquit fins ara a alguna localització secreta fora de les instal·lacions nuclears. Els cilindres (el material té forma de gas) es podrien haver traslladat molt abans de l'atac del 13 de juny, perquè els advertiments han estat constants: abans d'aquell dia, Israel havia matat el líder de Hamàs a Teheran o havia bombardejat l'ambaixada iraniana a Damasc. L'AIEA no ha pogut confirmar aquests moviments, però sí que n'ha informat la premsa estatunidenca, tot i que Trump va desmentir diumenge les informacions segons les quals l'Iran havia traslladat el material a la planta d'enriquiment de Fordow.

"Si els EUA estan disposats a negociar ens trobaran preparats, però si el que volen és dictar-nos la política és impossible qualsevol negociació", ha dit Iravani sobre la perspectiva d'una sortida diplomàtica. El diplomàtic iranià va dir dissabte que l'Iran acceptaria traslladar les seves reserves d'urani enriquit –fins i tot les que tenen un grau d'enriquiment del 20%, que pot tenir només finalitats civils, a un altre país a canvi que els Estats Units acceptessin el seu programa nuclear–. L'Iran també està disposat deixar el seu material nuclear sota supervisió de l'AIEA. En tot cas, ha assegurat que l'Iran no renunciarà al seu dret d'enriquir urani dins del seu territori, un dret emparat en la legislació internacional i que els EUA rebutgen.

L'atac ha frenat o ha accelerat la nuclearització de l'Iran?

Les infraestructures nuclears iranianes poden haver quedat més o menys malmeses, però el que ara queda clar és que dins l'Iran està més justificat que mai continuar amb la cursa per tenir armament nuclear. L'atac d'Israel i els Estats Units seria un desastre en aquest sentit.

Un dels riscos en els pròxims temps, reflexiona Zurita, és que l'Iran es despengi finalment del Tractat de No-proliferació Nuclear que va ratificar el 1980 i que el subjecta a les inspeccions internacionals per garantir que el seu programa nuclear es manté només en usos civils. El precedent de Corea del Nord -que va abandonar el NPT l'any 2003- no crida a l'optimisme, ara que Pyongyang és una potència nuclear, a la qual, per cert, ningú s'ha plantejat atacar. La incertesa internacional actual ha instat el Japó i Corea del Sud a voler disposar d'infraestructura, coneixement i materials per desenvolupar armament atòmic, sense fer-ho. Fora del tractat hi ha Israel, que com l'Índia i el Pakistan s'ha convertit en potència militar nuclear sense cap control internacional. De com es resolgui la crisi a l'Iran dependrà també si altres països, com Turquia, el Brasil, o l'Aràbia Saudita, descontents amb el pes que tenen en el vell ordre internacional, decideixen també tirar pel dret.