L'eufòria pel govern Boric es desploma
Amb només dos mesos, la popularitat del president xilè ha caigut a les enquestes
Santiago de XileLes expectatives de canvi que havia creat el nou govern de Gabriel Boric s’han desinflat. Amb el pas de les setmanes, s’ha anat diluint l’eufòria que es respirava tot just després de la seva elecció. Fa dies que les enquestes confirmen la creixent desaprovació ciutadana a la gestió del nou president de Xile, que fa només dos mesos que governa. Boric destaca per ser el primer mandatari de les dues últimes administracions que arriba al 50% de desaprovació durant les primeres setmanes.
El president ha tingut un aterratge difícil. Més enllà de la crisi econòmica que s’arrossega des de la pandèmia i d’una inflació inèdita, un problema global, diversos factors han canviat la percepció del mandatari per part de la ciutadania. “Ha tingut dificultats per controlar l’agenda pública. Els primers 50 dies han col·locat els temes altres actors com la Convenció Constitucional i el Congrés”, comenta el politòleg i director de l’Escola de Govern i Comunicacions de la Universitat Central, Marco Moreno. Segons ell, “l’agenda s’ha constitucionalitzat”.
Dificultats al Congrés i errors d’Interior
El Congrés ha condicionat els plans de Boric amb la tramitació d’un projecte de llei –el cinquè que es presenta i el segon que no s’aprova– que permetia retirar els fons individuals de pensions per afrontar la crisi. Com els quatre projectes anteriors, la iniciativa havia suscitat molt interès de la població perquè, per a molts, representava la possibilitat d’eixugar deutes i respirar una mica més tranquils. El govern, però, hi ha vist ara un disparador de la inflació. “L’executiu va dedicar 15 o 20 dies a bloquejar el projecte”, recorda Moreno, fins i tot amb una proposta alternativa pròpia – similar, però més acotada– que tampoc va prosperar. La coalició de govern es va dividir i alguns diputats de centreesquerra es van apartar de la posició oficial. “S’ha posat de manifest la falta de coordinació i lideratge de la Moneda, que no ha aconseguit construir un relat que generi confiança. Hi ha una barreja de tantes forces [a la coalició de govern] que encara no han aconseguit integrar-se”, apunta la politòloga de la Universitat de Concepción Jeanne Simon.
Un altre flanc han sigut els erros comesos per la ministra d’Interior, Izkia Siches, metge de professió que va arribar al càrrec després de convertir-se en una de les figures clau de l’èxit de l'esquerra a la segona volta de les presidencials. Siches va voler visitar la zona maputxe del sud del país per obrir un diàleg amb les comunitats indígenes que mantenen un conflicte amb l’estat xilè. Ho va fer, però, sense comptar amb el permís de les autoritats locals i l’operació va haver de ser avortada per falta de seguretat de la comitiva ministerial. Setmanes després, va emetre una acusació en públic contra l’anterior govern que va resultar ser falsa. “La majoria de membres que integren la coalició de Boric no havien tingut experiència en gestió d’afers públics i això es nota”, diu Moreno. Per a ell, és una generació a la qual “li falta estat” i, malgrat que –precisa– això s’aprèn, mentrestant “augmenta la frustració” respecte a les expectatives del govern.
Afectat pel procés constituent
El desànim amb els nous inquilins de la Moneda ha coincidit amb un brot de pessimisme pel rumb que ha adoptat el procés constituent. Les enquestes revelen el creixement d’un possible rebuig al nou text constitucional per la falta de consens en alguns temes, com l’estat plurinacional. Per al govern aquest és un mal senyal, ja que des de l’inici ha vinculat el seu èxit amb el del procés constituent. “Un mal resultat del plebiscit pot generar la percepció que aquest govern no té futur”, opina Simon.
Per a Moreno, el principal actiu que conserva l’executiu és la figura del mateix president, que “ha mantingut una política de proximitat i empatia”, tot i que durant el període d’instal·lació, que ja s’ha donat per acabat, s’ha mantingut allunyat de càmeres i micròfons per cedir el protagonisme als ministres. Amb la vista posada en la rendició de comptes pública de l'1 de juliol, el president pretén ara fer-se més visible i arribar a aquesta data clau amb avenços concrets.
