Internacional 08/06/2022

L’esborrany de la nova Constitució de Xile acaba amb l’estat neoliberal

Alguns articles de la proposta col·loquen el país a l’avantguarda internacional en drets socials

3 min
El president xilè, Gabriel Boric, en una compareixença aquest dimecres a Punta Arenas.

Santiago de XileXile comença el compte enrere per enterrar definitivament l’estat neoliberal. La Convenció Constitucional ha enllestit l’esborrany de la nova carta magna , que serà sotmesa a plebiscit el 4 de setembre. Després de 10 mesos de feina, l’assemblea ha presentat un document de 499 articles a les últimes comissions de treball: la d’harmonització, que s’encarregarà de donar coherència i estructura al text; la de preàmbul, que n’escriurà la introducció, i la de normes transitòries, que establirà com es farà el traspàs d’una constitució a una altra.

En comparació amb l’actual, el nou text planteja un gir en matèria de drets fonamentals com la salut, l’educació i les pensions, temes que van concentrar les principals demandes de la revolta social del 2019 . “Xile ha estat històricament un país de desigualtat, un territori dominat per una elit molt reduïda i totpoderosa que ha invisibilitzat i postergat la resta de persones de formes molt cruels”, explica l’escriptor i membre de l’assemblea constituent Jorge Bardit. Per a ell, si el plebiscit s’aprova, el país “passarà d’una Constitució neoliberal subsidiària, que consagra l’acció dels privats en la provisió de drets mercantilitzats, a una altra en què l’Estat garanteix aquests drets”.

“Xile és un Estat social i democràtic de dret. És plurinacional, intercultural i ecològic [...] El deure de l’Estat és generar les condicions necessàries i proveir béns i serveis per assegurar igualtat de gaudi de drets i la integració de les persones a la vida política, econòmica, social i cultural per al seu ple desenvolupament”, estableix el primer article de l’apartat de Principis Constitucionals de l’esborrany. “Aquest article implica una reparació de la nostra història com a país”, afirma la constituent Janis Meneses, treballadora social i membre de la Convenció que ha coordinat la comissió de drets fonamentals.

Drets socials

Més enllà de les normes que responen a les demandes històriques de salut, educació, seguretat social o accés a l’aigua, hi ha fragments de la proposta que impliquen una transformació profunda de l’Estat, com el que estableix la plurinacionalitat o el que crea l’anomenada Cambra de les Regions, una institució d’autonomia regional però amb atribucions limitades que substituirà el Senat. També n’hi ha que col·loquen Xile a l’avantguarda internacional en drets socials com els sexuals i reproductius (incloent el dret a l’avortament), el dret a una vida lliure de violència de gènere, el dret a l’oci, a l’esport o a una mort digna.

El país també serà dels pioners en reconèixer el treball domèstic i de cures, l’equitat de gènere, la democràcia paritària, la crisi climàtica i els drets dels animals. “Vull destacar l’article que fa referència al dret a l’educació que parla de finançar el sistema públic i que permetrà reforçar-lo de forma molt notable i així enfortir la base cultural de la nostra societat”, apunta Meneses.

Augmenta la desaprovació

Malgrat els avenços, les expectatives en el procés constituent han anat apagant-se amb el pas dels mesos. La majoria de les enquestes indiquen una tendència a l’alça de la desaprovació del nou text. El ritme frenètic per complir amb els terminis, les polèmiques entre convencionals de diferents sectors i la difusió de notícies falses per part dels grups conservadors no ajuden a revertir la percepció de la ciutadania. “Hem subestimat el poder dels mitjans i la seva capacitat de crear realitats. Els nostres opositors, en canvi, ho han sabut aprofitar molt bé per provocar temor des de la mentida”, diu Meneses.

Baradit apunta a les dificultats i errors a l’hora de comunicar la feina feta, però es mostra esperançat que “un cop acabat el procés i durant els tres mesos que vindran des de l’entrega final fins al plebiscit, la reflexió només depengui del contingut del text i els avenços respecte a l’actual: “La Constitució de 1980 és el llibre dels pocs sobre els molts, la norma dels més forts, dels homes blancs, joves i rics per sobre de treballadors, dones i pobles originaris. La Constitució del 2022 serà la de totes i tots”.

stats