Internacional 14/08/2022

L'Afganistan dels talibans cau en la misèria

La població que necessita ajuda humanitària ha crescut un 35% des de l'arribada dels extremismes al poder

Ricard G. Samaranch
3 min
Una dona plora mentre un nen rep un tractament per desnutrició a l'hospital d'Indira Gandhi a Kabul

TunisMentre a les cancelleries occidentals es debat quin tipus de relació han de tenir amb el règim dels talibans i la premsa estrangera recull els excessos derivats de la seva ideologia ultraconservadora, per a la majoria d'afganesos la prioritat és més simple: subsistir. L'Afganistan ja era un dels països més pobres de la Terra abans que els talibans derroquessin fa exactament un any el govern patrocinat pels EUA i prenguessin el control del país . Des de llavors, les ajudes internacionals, que representaven el 45% del PIB, s'han retallat substancialment i la misèria s'ha escampat com una taca d'oli.

Segons l'últim informe de l'ONU, uns 24,5 milions de persones, més de la meitat dels 38 milions d'afganesos, necessiten ajuda humanitària . Aquesta xifra multiplica per quatre la registrada fa només tres anys i és un 35% més alta que la de fa tot just un any. En cap país del món hi ha tanta gent necessitada. A més de la caiguda dràstica de les ajudes, cal afegir-hi una sequera especialment severa, la pitjor dels últims 27 anys, i l'increment dels preus derivat de la guerra d'Ucraïna. La tempesta perfecta.

Un dels sectors que s'ha desplomat és el sanitari. La comunitat internacional subvencionava prop del 80% del pressupost de l'estat abans de la presa del poder pels talibans, i diversos hospitals han hagut de tancar les portes o reduir els seus serveis. Als estralls de la pandèmia de covid-19 cal afegir-hi l'augment d'altres malalties que arreu del món estan erradicades, com la polio o el còlera. Un dels hospitals que ha vist trasbalsat el seu funcionament és el del districte de Musa Qala, al sud del país, on es concentra bona part de la pobresa més extrema. Davant la manca de recursos, el centre de salut es va veure obligat a tancar les portes a tots els pacients, excepte els afectats per còlera.

El director de l'hospital, Ehsanullah Rodi, ha declarat a l'agència AFP que els treballadors estan desbordats, i que només dormen unes cinc hores al dia. "És molt difícil. El que hem vist aquest últim any no ho havíem vist mai", comenta. En un altre hospital d'una regió veïna, a Lashkar Gah, operat conjuntament pel ministeri de Sanitat i l'ONG Metges Sense Fronteres, cadascun dels llits dedicats als infants que pateixen malnutrició estan ocupats per dos pacients.

Les viudes, dobles víctimes

D'acord amb l'ONU, més de la meitat dels nens menors de cinc anys pateixen malnutrició, i si no reben cap ajuda, estan en risc de morir de fam. "No podem trobar ni tan sols pa. No hem menjat res des de fa tres o quatre dies", explica a l'AFP la Prishna, mare d'un dels pacients. La situació de les viudes és especialment difícil, ja que els talibans han introduït molts límits a l'ocupació femenina, per tant, depenen de les ajudes familiars. A més, els talibans han prohibit l'accés a l'educació secundària a quasi totes les nenes, la qual cosa impedirà a les noves generacions poder trobar feina en els sectors qualificats que encara estan oberts al treball femení, com el sanitari.

Actualment, més de 150 ONG estan presents a l'Afganistan i la seva feina és crítica, ja que la majoria de governs occidentals no han reconegut el règim talibà, una estratègia de pressió per forçar-lo a respectar drets i llibertats. Per tant, no poden contribuir amb ajudes directes a l'administració pública. "El poble afganès està vivint un malson, víctima a la vegada de la crueltat dels talibans i de l'apatia internacional", sosté Fereshta Abbasi, investigadora especialitzada en aquest país de l'ONG Human Rights Watch. "El futur de l'Afganistan romandrà negre si els governs estrangers no tracten de manera més activa amb les autoritats talibanes a la vegada que els pressionen amb força en la qüestió dels drets humans", afegeix.

Algunes ONG han demanat a l'administració Biden que almenys desbloquegi els fons del banc central afganès dipositats als EUA, i retiri les restriccions que dificulten als bancs afganesos operar amb divises. "L'alliberament de tots els actius congelats és crític per donar suport a l'economia afganesa. Les reserves de divises dipositades als EUA haurien de servir per ajudar a estabilitzar l'economia afganesa i el sector privat", demana una carta firmada per una plataforma que agrupa les ONG europees que treballen a l'Afganistan.

stats