El Kremlin contradiu Trump i manté el veto a l'enviament de tropes europees a Ucraïna

BarcelonaDe forma implícita, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha contradit les paraules del president dels Estats Units al Despatx Oval de la Casa Blanca durant la seva trobada d'ahir amb el president francès, Emmanuel Macron. La pressa de Washington a posar fi a la guerra i les prioritats de Vladímir Putin no sembla que coincideixin. Quan li han preguntat en la seva compareixença diària sobre les afirmacions de Trump, segons les quals Rússia estaria oberta al desplegament de forces de pau europees a Ucraïna, Peskov ha remès els periodistes a un comunicat anterior de les autoritats russes en el qual es deia que aquesta mesura seria inacceptable per a Moscou.

Amb el seu estil habitual, poc formal i equívoc, i sempre ple també de sal gruixuda, Trump va declarar dilluns que tant ell com Putin acceptaven la idea de desplegar forces de pau europees a Ucraïna si s'assolia un acord per posar fi a la guerra. "Sí, ho acceptarà", va dir el Trump en presència de Macron i de les càmeres de televisió. "Li vaig fer aquesta pregunta específicament. No té cap problema amb això", va reblar. Unes paraules que entraven en contradicció directa no només amb el comunicat a què s'ha referit Peskov, sinó també amb les paraules del cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, després de la reunió amb el seu homòleg estatunidenc, Marco Rubio, la setmana passada a l'Aràbia Saudita. En aquest sentit, Lavrov va assegurar que el desplegament de contingents occidentals a Ucraïna seria considerat pel Kremlin com una "amenaça directa" a la sobirania russa, fins i tot si aquestes tropes operessin sota una bandera diferent.

Dmitri Peskov s'ha curat en salut i no ha volgut contradir públicament Trump, però la referència al comunicat és una forma més que evident de refermar l'oposició de Rússia a aquesta idea. Una idea que, des del punt de vista de Zelenski i dels aliats europeus de Kíiv, és fonamental per arribar a la pau.

És el que el president ucraïnès es refereix constantment en totes les seves darreres intervencions com a "garanties de seguretat". Unes garanties a les quals Macron es va remetre ahir davant de Trump, admetent d'entrada que hi podria haver desplegament de forces europees sobre el terreny, però sempre amb el suport dels Estats Units. En aquest punt, el magnat republicà no va badar boca, posant en relleu les grans diferències que separen els socis transatlàntics.

Són tantes les diferències que, mentre que Macron va insistir en la roda de premsa amb el seu homòleg nord-americà que la possible i desitjable pau no “pot ser la rendició d'Ucraïna”, els plans de la Casa Blanca no sembla que s'encaminin en la mateixa direcció. Per primera vegada des de la invasió, ara fa tres anys, ahir els Estats Units i Rússia, juntament amb la Xina, van votar junts una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU en què no es feia responsable Moscou de la guerra, i en què només es demanava arribar a una pau ràpida, sense esmentar la paraula justa, que implicaria l'acceptació de responsabilitats de Putin. França i el Regne Unit es van abstenir en la votació, tot i que no van exercir el dret de veto com a membres permanents del Consell.