Croàcia

“King Kong vs. Godzilla” : els líders que poden governar Croàcia

El primer ministre conservador revalida la majoria parlamentària però no podrà governar sol

3 min
Seguidors de la Unió Democràtica Croata durant el recompte dels resultats de les eleccions presidencials a Croàcia.

BarcelonaEl think tank alemany Friedrich Naumann Foundation va batejar la campanya electoral de Croàcia com a duel entre "King Kong" i "Godzilla", per la talla de les figures mediàtiques que s’hi encaraven. D’una banda, l’actual primer ministre i cap de llista de la Unió Democràtica Croata, Andrej Plenkovic, que encarna la imatge dels escàndols de corrupció, però també de la gestió conservadora i alineada amb la política exterior de Brussel·les que fa vuit anys que du a terme des del govern. De l’altra, l’actual president de la república i cara visible del partit socialdemòcrata, Zoran Milanovic, que durant els últims anys ha anat esmolant el discurs populista i pro-rús oposant-se a l'expansió de l'OTAN i pronunciant-se en contra de l’entrenament de soldats ucraïnesos en territori croat.

En aquesta pugna, tan sols els retrets i els insults han estat de l’alçada dels gratacels, ja que els dos candidats favorits n’han sortit més aviat debilitats. Amb gairebé tots dels vots escrutats, Plenkovic ha obtingut una clara majoria de 60 escons (d'un total de 151), però els resultats no li permeten governar sense haver de pactar tal com esperava. I per la seva banda, la coalició de Milanovic (SDP) s’ha hagut de conformar amb 42 diputats i una aritmètica parlamentària que ho deixa tot en mans dels partits minoritaris. El Moviment per la Pàtria, d’extrema dreta, ha obtingut 14 representants, just per davant dels liberals de Most, amb 11, i de l’extrema esquerra de Mozemo (Podem), que n’ha tret 10.

Així, els conservadors de Plenkovic en tindrien prou amb pactar amb l’extrema dreta per formar govern, però no sembla una tasca tan senzilla tenint en compte que Plenkovic els va insultar en el seu últim míting de campanya, i el Moviment per la Pàtria va respondre que "mai no pactarien amb ells". L’aliança seria encara més complicada per als socialdemòcrates, ja que els caldria sumar les forces de Most i Mozemo, amb programes radicalment distants. Un pacte de la Unió Democràtica amb l’extrema dreta serien bones notícies per a Kíiv, que temia que un govern encapçalat per Milanovic pogués retirar el suport que han rebut de Zagreb des de l’inici de la invasió.

Candidatura polèmica

En unes eleccions amb participació rècord, sembla que els 3,7 milions de croats cridats a les urnes han premiat el segellament de la família europea –Croàcia va entrar a l’espai Schengen i va adoptar l’euro el gener del 2023 durant el mandat de Plenkovic– i s’han decantat per la continuïtat amb l’HDZ, el partit que ha encapçalat 11 dels 15 governs que ha tingut el país des de la independència. Segons la periodista i analista Mila Moralic, la victòria de la Unió Democràtica es podria explicar perquè "Plenkovic ha fet dos mandats, ha governat durant vuit anys, i la gent està acostumada a les seves polítiques i la manera com pren decisions". En canvi, la inflació podria ser la raó per la qual ha perdut vots. En canvi, han perdonat, parcialment, la inflació i els escàndols de corrupció en què el primer ministre ha estat implicat.

A Milanovic li hauria passat factura la polèmica que ha envoltat la seva candidatura. I és que tres dies més tard d’anunciar que seria el cap de llista de l’SDP, el Tribunal Constitucional va decretar que era incompatible que fos candidat de les eleccions parlamentàries mentre era president de la república, ja que aquesta figura havia de ser "neutral" durant la campanya. Però, en lloc de presentar la seva dimissió, el líder populista va qualificar els jutges de "camperols" i "analfabets".

La dada més sorprenent que han deixat els comicis ha estat la de la participació, que a les 16.30 h era un 52% més alta que a l'última votació. Tal com explica a l'ARA el corresponsal de Le Courrier des Balkans, Dimitri Desprez, això no és casual. Que les eleccions fossin un dimecres era un intent de "maniobra per guanyar vots" per part del candidat socialdemòcrata, ja que, "com a president, Milanovic té el poder de decidir quin dia se celebren les eleccions". Per això va fixar la data en un dia laborable i va decretar la jornada com a festiva, "preveient que això faria augmentar la participació i afavoriria l’esquerra". Però sembla que la jugada no li ha sortit bé.

stats